L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Assimilar l'amnistia a la corrupció'

Mirem cap als incendis de la Segarra, la Noguera i l’Urgell, que han provocat dos morts i aquesta gran columna de fum, en diuen pirocúmul, generada pel foc mateix i la calor. Creix la preocupació que l’onada de calor ho ressequi tot, però per sort s’acosten una refrescada de les temperatures i pluges a les tardes a mig país, i això esperem que sigui un respir, en tots els sentits. 

Estan augmentant les temperatures i l’amenaça d’incendis incontrolables és una realitat que ja tenim aquí, com s’ha cansat d’explicar el bomber Marc Castellnou. Tenim un molt bon servei d’emergències, amb grans professionals, amb molta bona tecnologia i experiència, però ni el millor servei podrà fer front a la coincidència de molta calor, molt vent i molta sequedat. La política ha de continuar servint aquesta realitat.

Mentrestant, però, estem distrets amb altres coses. La política catalana i espanyola continua girant al voltant del cas Cerdán. Primer de tot, Feijóo s’embolica.

Quan té el PSOE contra les cordes, el cap del PP ordena uns contactes amb tots els partits, amb la intenció que es mullin, amb la idea solemne que si no fan costat al PP són còmplices del PSOE. El que és solemne és la bestiesa: d'un partit que va del bracet de Vox, i que no és el paradigma de l'honestedat econòmica, la resta del Congrés no en vol saber res. L’encarregat de fer els contactes va ser Tellado, que apunta a nou secretari general popular. El PNB gairebé li penja el telèfon. Estaven enfadats, perquè si de debò vols sondejar la possibilitat de col·laborar no pots anar abans als mitjans a posar la pistola al pit dient “o contra Sánchez o a favor de la corrupció”. A Junts els va enviar missatge i després una trucada de rigor per complir. Era tan de manual el que els contestarien que ja els hi vam avançar ahir aquí: si el PP vol alguna cosa de Junts, que vagi a Bèlgica a reunir-se amb Puigdemont. I dit i fet, això és el que li van contestar.

El cas és que el que era secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, és a la presó, i no tant perquè no pugui destruir proves com perquè no intenti acordar una resposta amb altra gent implicada. Es veu que tenia oberts comptes a l’estranger per dipositar-hi les comissions de les empreses a qui el ministre Ábalos adjudicava l’obra. La pregunta continua sent si Sánchez ho sabia (perquè Cerdán i Ábalos eren gent pròxima), si va mirar cap a una altra banda o va fallar en l’obligació de vigilar. 

És per això, per quina ha estat la responsabilitat de Sánchez, que la política espanyola està potes enlaire. I això complica el futur immediat de la carpeta catalana: d’aquí tres divendres, el dia 18, el Consell Europeu ha de tornar-se a mirar la qüestió del català a Europa, que té una forta resistència alemanya. Recordin que el nou canceller és de la mateixa família política que el PP i, per tant, molt sensible a les pressions de Dolors Montserrat. No pinta bé per al juliol. I abans, el dia 14, hem de saber a quin acord han arribat els governs català i espanyol per al finançament.

El cas Cerdán (de moment, Cerdán) apunta que és un cas greu de corrupció. Però no dubtin que una part de la justícia i tota la dreta política i mediàtica espanyola (i socialistes com Felipe González) estan darrere la idea que tot –les comissions i l'amnistia– formava part de la mateixa corrupció. Que unes feien possible l’altra. Per això, posant Cerdán a la presó, hi veuen més l’home que va pactar amb Puigdemont que no pas un corrupte.

Bon dia.