El públic de Calella de Palafrugell canta 'El meu avi' amb força i a l'uníson

BarcelonaPer primera vegada en 48 edicions, la cantada d’havaneres a Calella de Palafrugell no havia d’acabar amb El meu avi. Tanmateix, hi ha tradicions difícils de trencar i el públic no va fer cas de la decisió que s’havia pres des de la comissió artística de la cantada després que el documental de 3Cat, Murs de silenci. Gran Escala 2000, vinculés el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una trama d’explotació sexual.

No hi va haver ni un moment de dubte ni cap timidesa per part del públic. La cantada d'havaneres havia d'acabar amb tots els grups (Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo) dalt de l'escenari amb tres cançons: Mariner de terra endins, La bella Lola i La gavina, però ni tan sols la presentadora, Míriam Riau, va poder acabar d'anunciar-ho, perquè van començar a sentir-se crits i piulades, i el públic va treure els mocadors. Riau insistia i demanava si us plau que la deixessin acomiadar, però no va ser possible. Aleshores, des de l'escenari, es va anunciar que es cantaria El meu avi, però que primer s'acabaria el repertori programat, cosa que tampoc va ser fàcil. Hi va haver xiulades, menys quan es va cantar La bella Lola. Quan van acabar les tres cançons, el públic va cantar a l'uníson El meu avi, tot i que no tothom se sabia la tornada. Hi havia també una part del públic enfadada perquè l'altra part no havia deixat que escoltessin les altres cançons.

Hi va haver controvèrsia fins al final. Fins i tot, l'Ajuntament de Palafrugell va desmentir que s'haguessin donat ordres perquè els grups no cantessin si el públic ho feia. En un comunicat, van afirmar que "tenien tota la llibertat, com no podria ser d'una altra manera, per actuar com consideressin". El consistori també va afirmar que s'havia dit en l'última trobada que van fer amb els grups i també va reafirmar la decisió presa per tancar la cantada. Al final, però, El meu avi, va sonar amb força.

La cantada d'havaneres es remunta a l'any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle. L'èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l'any següent, amb una cantada més formal a la platja d'en Calau. El 1969, l'Associació d'Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d'Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça Port Bo, on encara se celebra actualment.