Inauguració deslluïda del Grec 2025

El Grec 2025 va començar dijous a l’hemicicle de Montjuïc amb l’estrena d’una proposta francesa que barreja la dansa, la música i el circ d’un creador que ha visitat el festival en dues ocasions amb espectacles ben rodats: Minuit (2018) i Celui qui tombe (2023). Però les estrenes absolutes són perilloses. Més encara si, com hem sabut, la producció ha passat per molts nervis en la seva entrada al Grec. Si bé aquest Le Petit Cirque té ingredients poètics i visuals força atractius que albiren el que potser serà l’espectacle d’aquí a un temps (quan hagi fet carretera i revisat els problemes de connectors i ritmes que es van evidenciar a Montjuïc), el cert és que la funció inaugural va quedar força deslluïda, com va fer patent el breu i esmorteït aplaudiment dels espectadors. 

És una llàstima, perquè les visites precedents de Yoanne Bourgeois presentades al Mercat de les Flors (un teatre on la nova creació hauria tingut la intimitat que reclama) havien resultat molt atractives i ben conjuntades, tot desenvolupant un teatre visual ancorat en el circ contemporani i una dansa que juga sempre amb l’equilibri. Le Petit Cirque té ànima de circ, amb pista rodona de fusta que gira desafiant l’equilibri dels ballarins, i de dansa aèria. L'espectacle ressegueix el treball de la parella Bourgeois amb l’aportació d’una cantant emergent francesa, ben poc coneguda entre nosaltres, que posa veu a una partitura molt bella gràcies sobretot al virtuosisme del quartet de corda, autèntic protagonista juntament amb els excel·lents ballarins-acròbates. 

Què hi falla? Doncs una idea de conjunt, una direcció que treballi els connectors entre escenes i els acabats d’algunes, com el joc humorístic de la pescadora pescada. Tampoc hauria estat malament que les projeccions de les lletres de Pomme fossin visibles. Dues coses més. Una: tot i anunciar-se com un espectacle familiar per a públic a partir dels 8 anys, no els hi recomanaria. S’avorriran. Dos: no tenim a casa artistes per obrir el Grec?