Sílvia Marsó: "Com és possible que encara es qüestioni el feminisme?"

BarcelonaEl 2021 l'actor i director Abel Folk va fer una trucada entusiasta a la dramaturga Emma Riverola: volia encarregar-li un text teatral en defensa de la democràcia i que fos un cant a l'esperança. Riverola, amb qui Folk ja havia fet tàndem a #PuertasAbiertas, es va agafar amb força a la proposta. D'aquella idea en va sorgir Clavells, un espectacle protagonitzat pel mateix Folk i Sílvia Marsó, que ha recorregut els teatres de l'estat espanyol i que ara arriba a Barcelona. Ho farà del 25 de juny fins al 6 de juliol al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec.

"Volia que la política impregnés les vides dels protagonistes, però que no fos l'únic motor de l'obra. Vaig imaginar dos personatges marcats per l'amor, el desamor, els malentesos, les traïcions", explica Riverola. Els protagonistes van viure junts la Revolució dels Clavells portuguesa quan tot just tenien 18 anys i, per un fet traumàtic, es van separar. 40 anys després es retrobaran en un espectacle que en contraposa les mirades sobre la política, la societat i la vida. "Ell és un polític pragmàtic i honest, que arriba a president del govern però no acaba la legislatura. Ella abandona la militància, és una filòsofa i pensadora crítica amb l'esquerra. En poques paraules, el meu personatge és un triomfador fracassat i el de la Sílvia és una dona talentosa amb la llibertat coartada", detalla Folk, que també dirigeix l'espectacle.

El personatge de Marsó representa algú intel·ligent i molt preparat per exercir la política, però que per la seva condició de dona no hi acaba arribant. "Les dones hem estat víctimes durant molts segles. Com és possible que encara es qüestioni el feminisme? Encara hi ha un sector polític que ho fa", subratlla Marsó, que afegeix que el muntatge és "un homenatge a totes aquelles dones que es van preparar, van ser motor d’esperança i van quedar-se en no res".

Trobar esperança en el futur

El fil narratiu de la història es construeix a partir d'allò que els personatges no saben i que el públic anirà descobrint a mesura que avanci l'espectacle. Però, per sobre de tot, Riverola volia traçar una mirada optimista cap al futur. Per això va escollir la Revolució dels Clavells com un moment fonamental per a la vida dels protagonistes. "El record d'aquella revolució és pur. El 1974, amb una dictadura que agonitzava però que encara matava, al país del costat es va acabar amb una dictadura sense violència i amb un esclat de vida als carrers", diu Riverola.

Seguint-ne l'estela, la dramaturga posa èmfasi en l'esperança que ha procurat bolcar al muntatge. "Si abans el futur l'assimilàvem al progrés i ens feia il·lusió, ara ens fa més aviat por. Estem en un moment en què el que ningú s’atreviria a dir en veu alta ara s’està dient tranquil·lament –assenyala Riverola–. Davant de tota aquesta foscor volíem parlar d’esperança i reivindicar-la".