La Caixa i la seva història "prodigiosa"
El director general de la fundació, Josep Maria Coronas, reclama un marc legal que faciliti a les entitats entrar a l'habitatge social


BarcelonaUna història "prodigiosa". És la definició que el director general de la Fundació La Caixa, Josep Maria Coronas (Tarragona, 1959), ha fet de l'entitat, durant un diàleg mantingut al Cercle d'Economia amb el president sortint, Jaume Guardiola. És una de les seves primeres actuacions públiques des que va ocupar el càrrec el passat 1 de gener. Aquest advocat de l'Estat, deixeble del seu pare, bregat en el sector públic i el privat, ha defensat el rol social de la fundació. "Hi ha una desigualtat creixent i una classe mitjana que s'està reduint progressivament. Les transferències de l'Estat redistribueixen la riquesa, sense la qual cosa la pobresa arribaria al 50%, però no arriben a tot, i una fundació com La Caixa pot aportar una gota d'aigua per reduir la desigualtat", ha explicat.
Coronas, que també és secretari del patronat de la fundació i del consell d'administració de Criteria, el braç inversor de l'entitat que alimenta l'obra social amb els dividends de la cartera de participacions empresarials –la més important d'Espanya–, ha atribuït l'entramat del qual depèn el grup a una "genialitat" del president, Isidre Fainé. CaixaBank és una de les principals participades, juntament amb Naturgy i Telefónica.
Ha explicat davant d'un auditori ple d'empresaris i directius que La Caixa manté els seus objectius fundacionals de principis del segle XX, però que ha "aconseguit adaptar-se" al món actual, "amb un impacte a la societat d'extraordinària importància". De fet, ha destacat que cada euro aportat per un client del grup s'acaba multiplicant per quatre. I ha recordat que d'un origen basat en ajudar a la vellesa, La Caixa ha construït una de les més importants obres socials del món. I ho ha fet integrant més de 86 entitats des del 1904, entre les quals destaquen Caixa de Barcelona als anys 90 i Bankia fa quatre anys.
Aquest any, la dotació per a l'obra social és de 655 milions, amb l'objectiu d'arribar a un pressupost anual de 800 milions el 2030, segons el pla estratègic presentat fa pocs dies. Encara que, ha afegit, el president Fainé –que també encapçala l'Institut Mundial de Caixes d'Estalvis i Bancs Minoristes (WSBI), des d'on intenta globalitzar el model de l'obra social–, aspira a aconseguir que "sigui més". Preguntat per l'habitatge social, Coronas ha reclamat un marc legal favorable per crear les condicions perquè entitats com La Caixa puguin entrar en aquesta activitat.
El nou pla estratègic aposta per una millor coordinació amb Criteria, de la qual es va cessar el conseller delegat, Àngel Simón, fa unes setmanes. Ara, el president de Naturgy, Francisco Reynés, n'és el vicepresident primer i ha sotmès a revisió inversions dutes a terme per l'anterior primer executiu. Segons Coronas, "hi ha d'haver sinergies constants entre la fundació i Criteria, perquè són dues cares de la mateixa moneda".