Catalunya rep un terç de tots els diners de l'Estat perquè les autonomies paguin factures

BarcelonaAl voltant de 3 de cada 10 euros que l'Estat destina des del 2012 a les autonomies a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmica (FLA) han anat a parar a Catalunya. Segons les dades del ministeri d'Hisenda, des d'aquell any fins avui, a Catalunya han arribat, a través de diferents instruments extraordinaris, 145.365 milions d'euros, d'un total de 431.289,7 milions destinats als territoris del règim comú i amb els quals es cobreix el dèficit i es paguen factures i deutes.

La Generalitat ha rebut fins al maig d'aquest any 4.494 milions dels 8.488 milions que ha demanat al FLA, i ha disposat de 50 milions més d'un préstec del Banc Europeu d'Inversions (BEI) amb un import total de 430 milions, que es cobra per trams i que ha de permetre reduir l'import demanat a l'Estat. I ja s'ha aprovat que en rebi 3.235 milions el tercer trimestre.

Pel que fa als instruments de liquiditat des del 2012, les coses canvien si el càlcul dels recursos rebuts és per habitant. En aquest cas, la primera és el País Valencià, amb 19.555 euros per persona, segons les dades demogràfiques de l'1 d'abril passat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La segona és Catalunya, amb 17.892,5 euros per habitant; i la tercera és Castella-la Manxa, amb 14.236,1 euros per persona.

En termes absoluts, la segona comunitat autònoma que ha rebut més fons extraordinaris per la liquiditat durant aquest període de temps ha estat el País Valencià, amb 106.273 milions, el 24,6% del total; i la tercera, Andalusia, amb 53.776 milions, el 12,5% del total. Un dels elements per millorar aquesta situació seria un nou model de finançament, ja que el que s'aplica en realitat porta caducat des del 2014. Catalunya en defensa un de propi que inclou recaptar tots els impostos, com l'IRPF o l'IVA, transferir a l'Estat els costos de serveis centralitzats com la defensa o les ambaixades, i un percentatge destinat a la solidaritat amb altres territoris.

Aquestes modalitats, creades per pal·liar la impossibilitat de l'accés de les autonomies als mercats, quan va esclatar la crisi del deute el 2012, primer amb el govern del PP i després amb el del PSOE, han fet que el principal finançador i creditor de les autonomies més endeutades sigui l'Estat. És el cas de la Generalitat, amb un deute de 89.035 milions d'euros a 31 de desembre del 2024. I 88 de cada 100 euros d'aquest passiu tenen l'Estat com a creditor (78.473 milions).

Fa pocs dies l'executiu català va decidir reclamar ofertes a la banca per refinançar 3.500 milions d'euros del deute perquè va considerar que podran obtenir-los amb un interès més baix que amb el FLA. És el primer cop en tretze anys que la Generalitat recorre al sector privat per finançar-se, aprofitant la baixada dels tipus d'interès. Calcula que es podrà estalviar uns 24 milions en costos financers.

El 2023, el cost mitjà dels recursos obtinguts a través del FLA era del 3,497%, i l'any passat ja va baixar fins al 3,159%. Des del departament d'Economia afirmen que, actualment, el diferencial de tipus del Tresor espanyol respecte al FLA oscil·la entre els 60 i els 75 punts bàsics. En tot cas, el Govern encara no ha posat data per començar a finançar-se a través dels mercats, tal com feia abans del 2012, quan va recórrer fins i tot als anomenats bons patriòtics, és a dir, a deute venut a particulars.

Quan les autonomies es van trobar el 2012 amb la impossibilitat de finançar-se als mercats, es van crear diferents mecanismes extraordinaris per donar liquiditat als territoris perquè paguessin els proveïdors i les seves factures. Primer van néixer els plans de pagament a proveïdors i posteriorment el FLA, destinat als territoris que no complien els criteris de dèficit i deute; o la facilitat financera, creada posteriorment i destinada a aquelles autonomies que sí que s'ajusten als objectius.

La proporció del total d'aquesta mena de fons que es destinen a Catalunya es manté gairebé igual des que es van crear els diferents instruments per al pagament de factures, per al venciment de deute o per cobrir el dèficit. A més del FLA i la facilitat financera, hi ha el fons de liquiditat REACT-UE, que atorga préstecs per avançar els recursos que permetran fer els projectes i actuacions de la Iniciativa REACT-UE, abans de rebre els recursos de la Unió Europea.

Les quantitats destinades a facilitar la liquiditat no inclouen el fons covid, que es va crear per pal·liar els efectes de la crisi sanitària per la pandèmia, i del qual a Catalunya n'hi van correspondre 3.290 milions. Tampoc inclouen la suma rebuda del repartiment del fons extraordinari de més de 13.000 milions per a les autonomies, que es van incloure en els pressupostos de l'Estat per al 2021.

La principal partida de les necessitats de finançament sempre és la destinada a cobrir venciments de deute. També el 2025, amb 8.048 de 8.488 milions previstos, i dels que ha rebut fins ara: 4.494 milions. Durant la primera part de l'exercici actual, és el País Valencià el que ha rebut més recursos, amb 6.137,6 milions, i en rebrà 2.235 milions més el tercer trimestre. Catalunya acostuma a ser la primera, amb l'excepció d'aquest any.

Bons patriòtics

El Govern de la Generalitat aspira a poder recorre als mercats en un futur, tot i que no hi posa data. A través dels mecanismes extraordinaris destinats a les autonomies, Hisenda va liquidar, el 2014, l'última de les emissions de bons de la Generalitat que anaven destinats a particulars i empreses. Eren un total de 781,5 milions a dos anys al 5%, amb liquidació trimestral d'interessos adquirits per part de 32.605 inversors. Amb aquesta amortització es va posar punt final al cicle de finançament a través dels anomenats bons patriòtics, que va començar el tripartit el 2010.

Amb anterioritat havia recorregut a aquest sistema l'antiga CiU: des del 2011 fins al tancament dels mercats. Les emissions, que retribuïen amb uns interessos molt alts, de fins a més del 5%, es van haver de retornar a través del FLA. Del 2010 fins al maig del 2012, quan es va fer la darrera emissió, la suma total obtinguda per la Generalitat mitjançant els bons destinats a particulars i empreses van arribar als 12.726,5 milions.

Aquesta mena de col·locacions les va estrenar als anys 80 del segle passat el govern de Jordi Pujol. La primera va ser el 1981, per uns 60 milions (10.000 milions de pessetes d'aquell moment) a quatre anys a l'11,75%. Les següents van ser el 1983 per 10.000 milions de pessetes a quatre anys al 14%; el 1985, per 4.242 milions de pessetes (25,5 milions d'euros) a un any a l'11,75% i el 1986, de 20,4 milions d'euros a un interès del 9,50% semestral.