La Xina manté el pols amb Trump i eleva els aranzels al 125%

Pequín / WashingtonLa guerra comercial entre les dues primeres potències mundials no afluixa, i de moment persisteixen en la política de l'ull per ull. La Xina ha anunciat aquest divendres que contraataca les pressions de Donald Trump elevant els aranzels fins al 125% als productes nord-americans i Washington continua aferrant-se a la decisió d'aplicar un 145% mentre demana "fe" als ciutadans estatunidencs en els plans del president. "Confieu en la seva agenda i fórmula econòmica. És una fórmula provada que funciona", ha dit aquest divendres en roda de premsa la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

La resposta xinesa s’ha produït el mateix dia que el president espanyol, Pedro Sánchez, s’entrevistava amb Xi Jinping a Pequín en el marc d’un viatge oficial. Sánchez ha assegurat que busca una relació més sòlida i equilibrada amb la Xina i ha reiterat que “una guerra comercial no té guanyadors”.

La decisió de continuar escalant la tensió amb els Estats Units l'ha anunciat el ministeri de Finances xinès en un comunicat. Els aranzels pugen del 84% fins al 125% per a totes les importacions provinents dels Estats Units i entren en vigor el dissabte 12 d'abril. En el mateix comunicat, el gegant asiàtic ha fet públic que no té intenció d'apujar novament aquests recàrrecs comercials, que s'han disparat d'ençà de la guerra comercial encetada per Trump. Els dos països juguen a tensar les cordes en una partida en què ja tenen poc a perdre si no acaben en una taula de negociació. Els aranzels són tan escandalosament alts que pràcticament fan inviable el comerç entre ells.

A la roda de premsa habitual, el portaveu del ministeri d'Afers Estrangers, Lin Jian, va assegurar que la decisió de Pequín "no només protegeix els seus propis interessos legítims, sinó que també salvaguarda l'ordre internacional i els drets de tots els països afectats per l'unilateralisme nord-americà".

Els EUA colpegen "més fort"

"El president ha deixat clar que quan els Estats Units són colpejats el país torna el cop amb més força", ha dit Leavitt des de la Casa Blanca, gairebé com si respongués a les paraules del portaveu xinès. La secretaria ha insistit que Trump està "disposat a col·laborar si la Xina té la intenció d'arribar a un acord", però que és poc probable que això passi mentre Pequín mantingui el pols aranzelari. "Si la Xina continua aplicant represàlies, no és bo per a ells", ha dit la portaveu, que insisteix en la bona relació entre Trump i Xi Jinping.

Quan un dels periodistes ha preguntat per què el president no truca al seu homòleg xinès, atesa la bona relació, la secretària ha desviat la qüestió i ha evitat respondre. "Hi ha un gran optimisme i moltes raons per ser optimistes" és la fórmula que constantment ha utilitzat Leavitt quan se li ha demanat sobre si ja s'estava parlant amb Pequín.

Leavitt ha demanat als ciutadans estatunidencs que confiïn en Trump mentre l’última enquesta de la Universitat de Michigan que s'ha publicat mostra com la confiança dels consumidors s'ha desplomat a l'abril. De cara a l’any que ve, els enquestats esperen que la inflació pugi fins al 6,7%, la xifra més alta des del 1981 i un increment considerable sobre el 5% del març que projectaven. Wall Street tampoc es mostra especialment confiat en els plans de Trump; l'escalada comercial amb la Xina ja és prou significativa per arrossegar el món a una recessió, tal com advertia a la CNN l’expresidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, Janet Yellen. En conjunt, els Estats Units i la Xina representen més del 40% de l’economia mundial.

Dijous Trump reconeixia que els seus aranzels per reestructurar el comerç global comportaran "un cost de transició i problemes de transició", i aquest divendres Leavitt ho ha tornat a repetir: "Hi haurà un període de transició". Sense donar dades més sòlides, la secretària ha demanat un acte de fe al país. Moltes de les persones que van votar a favor del republicà el 5 de novembre passat ho van fer creient en la seva promesa d'abaratir el cost del cistell de la compra. Ara el president aplica una agenda que va en direcció inversa.

Comerciar comença a no ser rendible

Alguns experts han calculat que els exportadors xinesos tenen, en el millor dels casos, un marge del 40%, i uns aranzels superiors al 35% els deixen pràcticament sense benefici. En el cas dels Estats Units, tampoc no és gaire viable per als consumidors que l'electrònica o les joguines s'encareixin un 145%, i els resta competitivitat que els xips d'Intel siguin penalitzats per la Xina amb aranzels del 125%. El gegant asiàtic representa el 29% dels ingressos del fabricant de semiconductors nord-americà.

La guerra comercial entre Pequín i Washington pot provocar una autèntica divisió del comerç global que repercutirà en l'economia mundial. La decisió de Donald Trump de congelar durant noranta dies els aranzels a tots els països i deixar-los en un 10%, excepte a la Xina –els hi ha apujat–, pretén aïllar el gegant asiàtic.