Telefónica i el replegament de l'Amèrica Llatina 30 anys després

MADRIDDe l'eufòria al desencís. Així es podria resumir el replegament de Telefónica de l'Amèrica Llatina més de 30 anys després de fer-hi la primera inversió. El seu desembarcament a la regió es va produir als anys noranta gràcies a la privatització del negoci a l'Estat, però també a l'altre costat de l'oceà Atlàntic, on molts països vivien processos de privatització dels operadors de telecomunicacions estatals. "Telefónica ha estat un dels motors per al desenvolupament de l'Amèrica Llatina i ho continuarà sent perquè estem convençuts que el desenvolupament de les telecomunicacions a la regió serà molt important els pròxims anys", defensava el 2004 l'aleshores president de la teleco, César Alierta.

Aquesta setmana, però, ha tornat a quedar ratificat que aquella estratègia abanderada per Alierta ja és paper mullat. Telefónica ha anunciat la venda del 100% de la seva filial de l'Uruguai a Millicom Spain per uns 387 milions d'euros. Una operació que ara està pendent de l'autorització dels reguladors i que s'emmarca en un procés de desinversió a la regió que es preveu que s'acceleri.

Però anem a pams. Aquesta estratègia de replegament va començar el 2019 sota la batuta de José María Álvarez-Pallete. En aquell moment, només el Brasil va quedar fora de l'equació –de fet, de bracet amb Espanya, Alemanya i el Regne Unit suposen el gruix del negoci de la teleco–. Els primers països a patir el canvi de rumb van ser Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua i Panamà. En el cas dels dos primers, la sortida de Telefónica va beneficiar América Móvil, propietat de Carlos Slim, l'empresari més ric de Mèxic i l'Amèrica Llatina. Aquells moviments iniciats el 2019 s'han replicat amb força els últims mesos, coincidint amb l'arribada del català Marc Murtra a la presidència, que ja ha dit que, per contra, busca la fórmula per créixer a Espanya i Europa.

A l'Argentina, tot i la tensió amb el govern de Javier Milei, Telefónica ha tancat la venda de la seva filial a Telecom, propietat del Grupo Clarín i de l'empresari David Martínez, per uns 1.190 milions d'euros. En el cas de Colòmbia, ha acordat transferir el negoci (l'operació està pendent de rebre l'aval dels reguladors), mentre que al Perú s'ha tancat la venda de la companyia per un irrisori preu de 900.000 euros fruit de la crisi financera de la filial, que continua submergida en un concurs de creditors. Alhora, Mèxic continua en el punt de mira de les apostes d'aquest viatge de tornada, mentre que en el cas de Xile –el primer país de l'Amèrica Llatina on Telefònica va invertir l'any 1989–, l'Equador i Veneçuela, la companyia no ha fet, per ara, cap pas. De moment, tot plegat ha suposat que la teleco tanqués l'exercici del 2024 amb unes pèrdues de 49 milions d'euros i la tònica continua aquest 2025: entre el gener i el març ha registrat unes pèrdues de 1.731 milions d'euros.

Punt final a l'expansionisme dels noranta?

Quan els directius de Telefónica van deixar de veure brots verds a l'Amèrica Llatina –durant un temps, el gruix dels ingressos va provenir d'aquest mercat– assenyalaven les incerteses geopolítiques, el context macroeconòmic, el marc regulador dels països i el creixement de la competència com les causes que empenyien a entomar un gir de 180 graus respecte al que havien defensat des dels anys noranta, sobretot durant els anys de la Gran Recessió. S'hi afegia, també, la volatilitat de les monedes dels països, cosa que no ajudava una Telefónica ofegada pel deute i amb una cotització per terra: l'any 2019 l'acció va arribar a baixar dels 6 euros, un daltabaix si es compara amb els gairebé 22 euros del 2008.

Telefónica, però, és només un reflex del procés que han travessat moltes altres empreses espanyoles –principalment les joies de la corona de l'Íbex-35–. La imparable onada de privatitzacions iniciada a l'Estat sota els governs de Felipe González (PSOE) i José María Aznar (PP), encarregat de culminar-la, va anar de bracet de l'impuls de l'expansionisme. Aquest anhel, abanderat sobretot per Aznar, va veure en l'Amèrica Llatina la gènesi de la internacionalització de noms com Telefónica, però també Endesa, Gas Natural o Agbar (la presència de totes elles a la regió ha anat desapareixent amb els anys).

En el cas de la teleco, el mateix Alierta xifrava en "108.000 milions" la inversió a la regió entre el 1990 i el 2011, tal com recull un article d'El País. El procés, però, no ha estat exempt d'ombres: les compres li van permetre desenvolupar xarxes telefòniques, guanyar clients i fer-se forta en un sector estratègic, però sempre sota el dubte de si va gaudir de privilegis, com ara l'adquisició de negocis a un preu inferior al del mercat. Amb els anys, moltes d'elles van viure el que avui també viu Telefónica.