La reacció d'Europa davant el televisat trencament del president estatunidenc, Donald Trump, amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha estat ràpida. Veurem si també és efectiva. Els líders continentals han fet visiblement i ostentosament costat a Zelenski, que si divendres sortia rebregat de la Casa Blanca aquest diumenge era acomboiat i desagreujat a Londres. D'entrada és rellevant remarcar que l'acollida no ha estat a Brussel·les, sinó a la capital britànica, sempre amb més lligams i sintonia amb Washington. El Regne Unit del primer ministre laborista, Keir Starmer, ha liderat la cita, juntament amb el president francès, Emmanuel Macron. Són les dues potències nuclears europees, una fora de la UE i l'altra dins. Alemanya també ha assistit a la reunió, tot i que encara sense el futur canceller conservador al capdavant. Però en aquesta cruïlla històrica també es pot comptar clarament amb els germànics.
El missatge que surt de la trobada de Londres és per a Trump: o compta amb Europa per a un acord de pau que tingui garanties clares de seguretat per a Ucraïna (i per al conjunt de l'Europa oriental) davant l'amenaça russa o, tal com li va dir Zelenski al Despatx Oval, l'entesa no serà possible. Dit d'una altra manera: el president nord-americà ha de decidir si segueix creient en l'aliança transatlàntica, amb l'OTAN com a punta de llança, o si abandona els seus socis històrics. I atenció! Aquest diumenge mateix Elon Musk ha defensat que els EUA surtin de l'OTAN. Trump també ha de valorar fins a quin punt la seva confiança personal en Putin és realista quan no hi ha gairebé ningú més en l'Occident democràtic que la comparteixi, ni tan sols la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, de la qual Trump se sent tan pròxim. Meloni també ha fet costat a Zelenski a Londres.
El que ha fet Europa en aquesta reunió és tancar files amb Zelenski i retornar la pilota a Washington. No per anar contra els EUA, sinó perquè rectifiquin en la seva via d'una pau unilateral pactada amb Putin amb la pretensió d'arrossegar-hi Zelenski a la força. Tant els països de la UE com el Regne Unit estan disposats a incrementar la seva despesa militar, però voldrien seguir comptant amb la participació i la complicitat dels Estats Units, que no deixen de ser la primera potència militar mundial. Ningú vol un escenari en què Trump es desentengui d'Europa. I encara menys que ho faci avalant la Rússia imperialista de Putin. Però Trump, imbuït d'una autoconfiança que frega l'esperpent, està resultant imprevisible. No queda clar fins on vol portar el seu America first. I sí que resulta claríssim que li molesta que li marquin cap camí diplomàtic, i encara més que li portin la contrària els qui, en la seva esquemàtica dialèctica històrica, considera que li deuen molts favors (i molts diners). Això és el que va fer Zelenski i el resultat va ser que va sortir expulsat de la Casa Blanca. L'havien convocat només perquè firmés sense piular. No va firmar.
Starmer, Macron i la resta de líders europeus esperen fer entrar en raó Trump amb Ucraïna perquè accepti fer una mediació menys afí a Putin i s'impliqui en la seguretat futura del continent. La confirmació d'una ruptura EUA-Europa obriria un escenari inèdit en el món democràtic occidental.
