Acarnissament, impunitat i vergonya

Deixeu-me dir, per començar, que no crec en les conspiracions arbitrals. Tot i que venguin molt i generin merder a la claveguera en què Elon Musk ha convertit l'antic Twitter, alimentar-les sense proves fefaents és poc constructiu. Els àrbitres s'equivoquen com la resta d'humans que formen part d'aquest circ anomenat futbol, i fins que no es demostri el contrari, em negaré a afirmar que les seves errades són deliberadament favorables a determinats interessos. Però alerta, que hi ha matisos. No creure en les mans negres és compatible a considerar una vergonya que Kylian Mbappé, l'estrella rutilant del Reial Madrid, hagi estat sancionat amb només un partit després de la seva esgarrifosa entrada al camp de l'Alabès.

La puntada voladora del davanter blanc a Antonio Blanco és l'entrada més dura que hem vist aquesta temporada a la Lliga i només ha rebut el mínim càstig per part de l'estament sancionador. Un partit, és a dir, el mateix que paga un futbolista per acumulació de targetes grogues o per unes mans voluntàries combinades amb una protesta.

És cert que Soto Grado, amb mal criteri, va reflectir a l'acta que l'agressió s'emmarcava en una disputa per la pilota, i que amb aquest relat es fa més difícil justificar una penalització de quatre duels o més. Però en ple segle XXI, i veient la gravetat de l'acció, això ja no pot servir com a escut. Els despatxos del futbol, on sobra testosterona i falta responsabilitat social, han de tenir prou determinació per sancionar la temeritat i sobretot l'acarnissament. Perquè sí, Mbappé es va acarnissar. Carrega la cama, la dispara i gairebé arruïna la carrera a un company de professió. Tanmateix, la seqüència ha quedat gairebé impune.

Que el madridista Mbappé només es perdi el pròxim partit de Lliga i estigui disponible per a la final de Copa no és fruit de cap conspiració, sinó de la preocupant falta de contundència dels organismes respecte al joc violent. Per molt que un àrbitre digui missa en una acta, entrades criminals com la de diumenge no es poden tractar de forma funcionarial.

Que no s'elevin a la màxima instància i no rebin un càstig exemplar és el primer pas perquè es tornin a repetir. I el pitjor de tot és que sembla que involucionem. No pot ser que Goikoetxea fos sancionat amb vuit partits per la seva entrada a Maradona fa més de 40 anys i que Mbappé avui pagui una vuitena part per una acció en què la diferència més gran és que Blanco miraculosament va poder seguir jugant. La comparació fa vergonya.