La sacsejada que volia Florentino a la cúpula arbitral

BarcelonaLuis Medina Cantalejo i la seva cúpula directiva ja no formen part del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). Tot i que era un secret de domini públic, ha sigut aquest dijous quan Rafael Louzán, president de la Federació Espanyola de Futbol, ha fulminat els peixos més grossos de l’estament arbitral amb l’objectiu de fer foc nou i iniciar una nova etapa. Els altres destituïts són Carlos Clos Gómez (responsable del VAR), Antonio Rubinos Pérez (adjunt a la presidència) i Bernardino González Vázquez, Vicente Lizondo Cortés i José Luis Lesma López (vicepresidents).

L’altra cara de la moneda són els directius Alberto Undiano Mallenco i Juan Carlos Yuste, que formaran part del nou projecte arbitral de la RFEF i Yolanda Parga, responsable de l’arbitratge femení. La dona de l’actual delegat del Reial Madrid, Carlos Megía Dávila, ha estat a la corda fluixa als últims mesos degut a la pressió dels clubs de la Lliga F però per ara continuarà al seu càrrec amb el compromís d’estar oberta a canvis per millorar el nivell de les col·legiades.

Uns canvis a la cúpula del CTA molt aplaudits per Florentino Pérez. El president del Reial Madrid havia intensificat la pressió els últims mesos per aconseguir que Medina Cantalejo i el seu cercle de confiança deixés el càrrec. De fet, havia reconegut una conversa amb el president de la RFEF, Rafael Louzán, per parlar sobre el tema. Aleshores, Louzán li va demanar temps al·legant que acabava d'arribar al càrrec, però uns mesos després ha sucumbit als desitjos del mandatari merengue.

El mandat de Medina Cantalejo: un cabàs de polèmiques en quatre anys i mig

Luis Medina Cantalejo ha sigut una de les figures més rellevants a l’arbitratge espanyol des de que va arribar al càrrec al desembre de 2021. La seva impecable carrera internacional i l’experiència prèvia al Comitè Andalús van ser aval suficient per substituir Carlos Velasco Carballo. Però tan bon punt va agafar el comandament de la nau, els problemes se li han anat amuntegant damunt la taula.

El més sonat va ser el Cas Negreira. Tot i que no tenia cap responsabilitat de la mala praxi de l’exvicepresident, va ser incapaç d’oferir la transparència necessària per demostrar que els àrbitres estaven lliures de pecat. A tall d’exemple, es va comprometre a especificar el número de col·legiats que havien contractat els serveis de coaching que oferia Javi Enríquez però finalment, les seves paraules se les va endur el vent.

Un dels altres conflictes interns va ser amb els àrbitres del cos específic de VAR. Per un error contractual, se’ls hi limitava a 2 anys el període que podien exercir a la Sala VOR. Davant la preocupació dels treballadors, els hi va prometre que trobarien la solució per continuar un cop finalitzada la temporada. Però tot era mentida. L’expulsió de Vinicius a Mestalla va encendre la flama i tots els VARmans van ser destituïts abans d’acabar la lliga. Així, la darrera jornada es va acabar disputant amb àrbitres novells exercint de VAR.

Un altre conflicte públic va ser el que va mantenir amb Xavier Estrada Fernàndez. El lleidatà va denunciar al CTA i, com a represàlia, va haver de dirigir un partit amb un VAR instal·lat a una furgoneta. Més endavant, el diari ARA va destapar l’existència de la Sala d’Operacions, una zona annexa al VAR que mantenia contacte directe amb la Sala VOR.

En els últims mesos i amb la intenció de conservar la poltrona, Luis Medina va posar tota la carn a la graella. Arrel del comunicat del Madrid, després de la seva visita al camp de l’Espanyol, va comparèixer a un programa de televisió per presumir de sancions als àrbitres. Una traïció que el col·lectiu no ha perdonat i que va ser la llavor per crear una associació que defensés els seus interessos.

El VAR canviarà d’amo després d’acumular polèmiques pel seu mal ús

Carlos Clos Gómez, responsable del VAR a Espanya, és l’altre damnificat per Rafael Louzán. L’exàrbitre aragonès havia liderat aquesta parcel·la des de la seva instauració a la temporada 2019/20. Tot i la bona acollida inicial, l’ús del VAR ha patit una involució difícil d’explicar que ha impactat negativament a la competició.

Els criteris d’intervenció s’han tornat difusos i en molts partits ha quedat palesa la falta de quòrum entre l’àrbitre de camp i el seu company de la Sala VOR. La mà de Tchouameni a l’últim clàssic disputat a Montjuïc, no sancionada com a penal, n’és un bon exemple.

Els àudios del VAR és un altre aspecte que ha portat de corcoll al CTA. Clos Gómez no volia cap ingerència dels mitjans de comunicació però la Federació el va obligar a publicar les converses dels àrbitres perquè l'afició entengués el procés en la presa de decisions. Tot i que el capítol més controvertit va succeir en un Barça-Girona, on es va editar el diàleg entre l’àrbitre de camp i el VAR de manera grollera. Una pràctica que anava en direcció oposada a la transparència que intentaven transmetre.