Canes no vol mugrons ni grans vestits a la catifa vermella: ¿masclisme o un intent de contenció del circ mediàtic?

BarcelonaÒbviament, quan dilluns transcendia que el festival de cinema de Canes havia endurit el seu dress code per a les dones, la resposta més immediata de molta gent va ser completament irada, perquè consideraven les noves indicacions estilístiques masclistes. No és d'estranyar aquesta reacció si tenim en compte el que ha estat passat al món durant els darrers 2.000 anys. Per tant, està més que justificat posar el crit al cel quan algú li diu a una dona com s'ha de vestir. Al mateix temps, però, potser també hauríem de ser una mica més minuciosos en l'observació abans d'emetre el veredicte complet. Sobretot la premsa, de la qual s'espera una anàlisi una mica menys superficial.

En paraules de l'organització, "per raons de decència, la nuesa està prohibida a la catifa vermella, així com en qualsevol altra àrea del festival", i afegeixen que tampoc "no es permeten vestits voluminosos, en particular peces amb una gran cua, que obstaculitzin el flux adequat dels convidats i compliquin la ubicació dels seients a la sala". "Els equips de benvinguda del festival estaran obligats a prohibir l'accés a la catifa vermella a qualsevol que no respecti aquestes regles", adverteixen també.

Canvis que porten altres canvis?

Les noves indicacions estilístiques del festival, llegides sense gaire més anàlisi, poden semblar masclistes, i en el fons ho són. Sobretot quan es fa servir la paraula decència, ja que es dona per sobreentès que quan una dona mostra una part del seu cos per decisió pròpia no és decent. Això no obstant, si se segueixen habitualment les cròniques de les catifes vermelles més importants del món es pot observar que el problema no és que els senyoros que manen a tot arreu s'indignin en veure dones ensenyant més carn de l'esperada. De fet, a ells això els sol encantar... El problema actual és que, en l'era digital, és molt habitual veure com en qualsevol photocall on hi hagi mitjans gràfics s'organitza un circ molt sorollós basat en la vestimenta i la perfomance mediàtica. Abans passava només en esdeveniments de moda, però ara ja passa a tot arreu i s'ha convertit en una bola de neu que s'ho empassa tot.

Arrasats pels clics a pes

Que mitjans i personatges públics estiguin sotmesos a la dictadura de les xarxes i hagin de viure dels clics de forma únicament quantitativa –perquè ja no importa ni qui et posa els "M'agrada" ni per quin motiu, només quants en tens i la teva viralitat i les notícies que parlen de tu– provoca que els esdeveniments siguin cada cop més invisibles o que els espectadors els concebin de forma més desdibuixada. Això, que en un acte promocional d'una marca de productes dietètics potser ja els està bé perquè es conformen que aparegui el nom de la marca al photocall del darrere on hi ha el xou estilístic de la influencer de torn, a determinats esdeveniments que sempre havien anat acompanyats d'un segell cultural prestigiós no els ve gens de gust. I és comprensible, ja que malmet una llarga trajectòria de dècades de feina per construir un prestigi que ara es veu soterrat per vestits transatlàntics o per vestits transparents dissenyats exclusivament per cridar l'atenció i generar subsegüents comentaris burletes –si no vexatoris– a les xarxes socials.

És per això que les noves aportacions al dress code de Canes podrien semblar masclistes però en realitat van més orientades a impedir que s'enfonsi un festival que fa molts anys que omple més pàgines de moda i d'anècdotes rosa que no pas de cinema, que és l'objectiu per al qual es va crear l'any 1939. El que ha passat ara no va d'un senyor dient a les dones que s'han de vestir com li agrada a ell, sinó que va d'un senyor posant límits –que abans no calia posar– per evitar el ridícul o la paròdia del seu esdeveniment als mitjans.

De fet, ben mirat, potser una mesura com la de prohibir vestits mastodòntics o els naked dresses repercuteix segurament en dones que més enllà de fer molt de goig també tenen altres coses a aportar. Per exemple, les actrius que hi presenten un film i que veuen com les cròniques dels festivals parlen de tot menys d'elles i de la seva feina. El cas més gros en aquest sentit és recent, i sí que era purament masclista: Bianca Censori va acudir amb Kanye West als Grammy només amb un adhesiu al pubis i coberta per un vestit completament transparent. Evidentment, anava vestida per ell i per a ell. És a dir, per fer-li la feina bruta i crear un escàndol amb el seu cos per fer-lo sortir a ell a tots els mitjans l'endemà.

Hi ha tradició masclista a Canes

És per tot això que resulta malauradament necessari haver de posar ordre a la catifa vermella de Canes i, amb el temps, a tantes altres gales. Tanmateix, això no disculpa el pecat comès per Canes el 2015, quan va obligar les dones a portar talons al festival per una qüestió de suposats refinament i elegància. Aquella decisió, purament i absolutament masclista, va originar la protesta pública d'actrius com Julia Roberts i Kristen Stewart, que van caminar per la Croissette descalces per boicotejar la decisió, que es va acabar sent eliminant.

Dit tot això, i tornant al principi, si bé la decisió del nou dress code no és masclista en essència tampoc és innocent per part del festival. Si els responsables de l'organització de debò volguessin protegir-lo tant, potser no haurien de posar tot el pes a les espatlles de les invitades i fer una cosa tan senzilla com deixar de llogar la catifa vermella a les marques de luxe perquè hi passegin els seus modelets. Canviar això –publicat per mitjans especialitats i que el festival no ha desmentit mai– seria ideal per rebaixar el nivell de soroll mediàtic i de mala premsa. El que no es pot pretendre és que et paguin una generosa quantitat per passar per davant dels fotògrafs que hi estan acreditats i que qui t'ha pagat vesteixi amb una proposta very mindful and very demure les seves ambaixadores per no molestar-te, quan tots sabem de sobres que apostar per dissenys sobris i discrets li rebaixarà moltíssim l'impacte del caríssim espai publicitari que ha llogat.

I per acabar, que no vingui ara ningú sisplau a dir que aquestes normes de vestimenta també afecten els homes perquè si hi anessin despullats tampoc els deixarien passar. D'entrada, això està per veure. I en segon lloc, perquè un home es posi un naked esmòquing o un esmòquing amb cua per anar a un festival deuen faltar encara uns cent anys. A hores d'ara tot just ens hem atrevit a canviar –a vegades!– el color de l'esmòquing...