70 anys de càmping a les comarques de Girona

GironaD’ençà que l’estiu de 1953 l’empresari Juan Farré va allotjar un grup de turistes estrangers en uns terrenys de la seva propietat, a la Fosca, han passat més de 70 anys. La llicència governamental com a càmping la va obtenir un any després i llavors Farré va llogar una pineda a Sant Antoni de Calonge, on avui hi ha el Càmping Costa Brava, per obrir-hi el que seria un dels tres primers càmpings de l’Estat, i l’únic que actualment es manté obert.

Per commemorar les set dècades d’un sector que avui és un dels puntals del turisme a Catalunya, l’Associació de Càmpings de Girona (ACG) –la primera que es va crear a l’Estat– ha encarregat a la Universitat de Girona (UdG) un llibre recopilatori de la història del sector a Catalunya: El càmping. Història dels càmpings a Catalunya. “És un treball molt necessari. Últimament, es parla molt de càmpings; crec que la gent pensa que abans era una cosa residual i ara sembla que està de moda. Però és un sector que porta 70 anys de vida i era molt important posar el seu pes en format llibre”, diu Lluís Coromina, degà de la Facultat de Turisme de la UdG i coautor del llibre, juntament amb Dolors Vidal, professora de la Facultat de Turisme i directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura, Turisme Calonge i Sant Antoni de la UdG. Aquest llibre és el primer recopilatori a Espanya. També s’ha fet el documental Pioners del càmping. 70 anys de càmping a Catalunya, produït per Visual 13. Té una durada de 45 minuts i fa un recorregut pels 70 anys d'història del càmping a Catalunya, des que el sector va néixer fruit de la demanda dels turistes europeus, que buscaven terrenys on acampar, fins a l'actualitat.

Pioners en sostenibilitat i digitalització

“En el llibre hi ha una part històrica però també hi ha una part de futur; per tant, el treball no és només de passat sinó també de present i de futur, de cap on va aquest sector que porta molts anys en actiu”, afegeix Coromina, i assenyala que “és un sector que sempre ha tingut molt present el tema de la sostenibilitat. Va ser dels primers s’hi va posar”. “En sostenibilitat, el sector del càmping és líder des de fa més de 25 anys. Pràcticament la meitat dels càmpings catalans tenen algun distintiu ambiental. A finals dels anys 90 vam començar a treballar en aquest tema perquè un dels grans actius que tenim és el paisatge i el territori, i hem tingut molt clar que el turisme havia de ser sostenible o no seria”, diu Miquel Gotanegra, president de l’ACG.

“És un sector que es professionalitzarà més. També treballa molt el tema de tecnologies i digitalització, i ha de tenir uns professionals adaptats a aquests nous turistes”, diu Coromina. Des de l'ACG estan treballant en un projecte, l’Smart Camp, que ha estat premiat amb el guardó CETT Alimara en la categoria Through Digitalization per la seva innovació per presentar el càmping intel·ligent en aspectes com la seguretat, l’eficiència energètica i el control de consum d’aigües, expliquen.

“El càmping no és el que era abans, que venien els turistes amb el seu cotxe, les seves tendes o caravanes, s’hi estaven uns dies i ja està. Ara hi ha molt tipus diferent de turista i, per tant, necessiten experiències. Anem cap a aquí, cap a ser més experiencials”, assenyala Coromina. “El sector del càmping és un estil de vida, no és un allotjament per preu. Avui pots trobar allotjaments en càmpings amb el confort d’un hotel de cinc estrelles, i pots trobar clients en una parcel·la amb una autocaravana que val més de 600.000 euros –afegeix Gotanegra–. El càmping a Catalunya és un sector d’excel·lència, que ha fet la feina, i avui els càmpings són els grans parcs de vacances”.

El turista autòcton, l’últim a sumar-s’hi

“En l’estudi es veu molt clarament que els anys 50, 60, 70 i 80 eren turistes internacionals els que venien, perquè no hi ha fotos gairebé de turistes autòctons. Des de fa deu anys i sobretot des de la pandèmia ha explosionat el turista català i de l’estat espanyol, que ara ja representa un percentatge molt alt i no hi ha cap càmping que no els tingui en compte”, diu Coromina. El sector del càmping català és un referent a Europa des de fa anys. "Quan estàs en fòrums de càmping europeus ho veus, però a casa nostra la tendència que hi ha a Europa no hi era. D’ençà de la pandèmia el client català ha descobert el càmping i, ara, a Catalunya, podem dir que, aproximadament, un 45% del client és català i el 55% estranger, amb la particularitat que el client català fa estades molt més curtes i el client estranger les fa molt més llargues", explica Gotanegra. “Catalunya és el referent del càmping a l’estat espanyol. És on primer va prosperar la indústria del càmping, i dins de Catalunya les comarques de Girona van ser pioneres. Com que venien francesos, alemanys, holandesos i belgues, ja es quedaven aquí. A Girona és on va començar tot”, diu Coromina.

Gotanegra també remarca la importància del sector a l’hora d’ajudar a desestacionalitzar el turisme. “Tot el creixement que ha tingut el sector del càmping català en els últims cinc anys ha sigut completament desestacionalitzat. Hem fet un creixement de més de dues xifres en aquests últims anys. Aquest és un tema clau perquè la desestacionalització també ens permet parlar de sostenibilitat en termes socials, perquè allarguem els períodes d’obertura en els nostres càmpings, i això vol dir llocs de treball en períodes més llargs, de més qualitat i amb gent més formada”.

Càmpings amb molta història

El 60% dels càmpings gironins que formen part de l’ACG —un total de 45 establiments— ja han assolit o superat el mig segle d’història, dada que posa de manifest la consolidació del sector a les comarques gironines. A més, 25 càmpings han superat els 60 anys, i 18 establiments més es troben entre els 50 i els 60 anys de trajectòria. Aquest 2025, dos càmpings —el càmping Port de la Selva i el càmping Rodas de Roses— celebren el 50è aniversari.

Marina Mestres és filla del fundador del càmping Valldaro, que fa un parell d’anys es va haver de vendre per manca de relleu generacional després de portar-lo la família durant 60 anys. “Des de fa dos o tres anys hi ha un abans i un després. Els càmpings de Catalunya sempre han estat en mans de les famílies pioneres, però ara es comencen a vendre càmpings per qüestions familiars, de pas de generacions, i n’hi ha que van a parar a grans grups francesos i catalans que també compren càmpings”, explica. En el seu cas el van vendre a la família que porta El Delfín Verde de Torroella de Montgrí. Amb tot, ella és una de les propietàries del càmping Inter Pals de Pals, que la família va comprar quan portava uns quinze anys funcionant, i el seu fill n'és el gerent . “Està obert des de fa 63 o 64 anys”, afegeix Mestres.

El càmping La Ballena Alegre també va ser un dels pioners a Catalunya. Va obrir a Castelldefels el 1956 i va haver de tancar per l’ampliació de l’aeroport del Prat. El 1976 va reobrir a l’actual ubicació, a Sant Pere Pescador, i el 2022 va rebre el guardó al càmping més sostenible d’Europa. “El valorem molt perquè vam competir amb els millors càmpings alemanys, suïssos i austríacs; vull dir que el llistó és alt. Quan te’l donen t’adones que hem estat fent una bona feina”, afirma Toni Castellar, director del càmping. “Estem dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i procurem causar el mínim impacte en el medi. La sostenibilitat és en el nostre ADN des de fa molts anys. Abans de la sequera nosaltres ja havíem adoptat mesures correctores en l'àmbit energètic i pel que fa a estalvi d’aigua”, afegeix. En opinió de Castellar “sort n'hi ha, dels càmpings, perquè si no potser hi hauria hagut una continuació d’urbanitzacions des d’Empuriabrava fins a l’Escala, i els càmpings, d’alguna manera, han ajudat a preservar la natura, perquè hi ha més càmpings a la zona a part del nostre. Un càmping sempre respecta la zona, i no és el mateix que començar a fer-hi apartaments i més apartaments”.

El sector del càmping té 280.000 places, representa més del 30% de les pernoctacions que es fan a Catalunya i mou entre 4,5 i 5 milions de turistes l’any.