Andrea Rizzi: "Aquella conversa entre Putin i Xi Jiping és molt simbòlica"

Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

Per què revenja?

— És un moment de canvi profund que es visualitza en dos grans corrents que tenen la revenja com a element compartit. El pols entre potències per reconfigurar l'ordre mundial i el malestar a les societats occidentals que aprofiten els líders populistes.

Sobre potències, el llibre comença amb una escena boníssima.

— És molt simbòlica. Una trobada a Moscou entre Putin i Xi Jinping el març del 2023. A la tarda van firmar una declaració estratègica afirmant que democràcia i drets humans no són valors universals. Després van fer un banquet en una sala històrica del Kremlin, i al final Putin va acompanyar Xi Jinping al cotxe oficial. No sé si eren conscients que els gravaven, però les càmeres van captar el so. I Xi Jinping li diu: "Assistim a canvis sense precedents; quan estem junts, els pilotem". 

Què els uneix?

— La voluntat de reconfigurar l’ordre global i un enemic en comú, els Estats Units. I en aquest interès convergeixen altres nacions com l'Iran o Corea del Nord. La declaració de Xi Jinping és d'alt contingut estratègic. Els canvis venen de l’ascens de la Xina, però és la cooperació entre els dos, la clau perquè els canvis puguin ser dominats per aquestes dues forces. 

Diria que ara estan guanyant aquesta batalla?

— No sabem qui guanyarà el gran pols del segle XXI, que és el que hi ha entre Pequín i Washington. Però en tot cas sabem que la Xina ha avançat de manera espectacular econòmicament, mentre que Rússia guanya terreny amb un projecte expansionista que hem vist a Geòrgia, Ucraïna, Síria i amb diferents activitats a l’Àfrica. Però l’element clau serà el resultat de la invasió d’Ucraïna. Això determinarà si el projecte imperialista de Putin culmina. 

Diu que la invasió de Geòrgia és l’inici del que ens ha portat fins aquí. Per què?

— Perquè en aquells anys l'OTAN pensava en una ampliació cap a l’est i Vladímir Putin va advertir a Múnic, en una conferència important l’any 2007, que no ho acceptava. I els aliats van decidir continuar endavant amb la pitjor fórmula possible: dient que Geòrgia i Ucraïna entrarien a l'OTAN, però sense posar cap data clara ni cap garantia. I Putin va actuar l’estiu del 2008, sense que hi hagués resposta. 

Però la Xina vol canviar un model que li dona bons resultats?

— La Xina ha utilitzat de manera extremadament intel·ligent el sistema en què s'ha integrat. Però creuen que Occident és qui ha plasmat les regles del joc i que s'han de corregir. S'ha de diferenciar entre Rússia i la Xina. Aquests últims no són revisionistes de l'ordre econòmic, sí del polític. Es veu clarament quan no reconeixen la democràcia i els drets humans com a valors universals. És una voladura dels pilars del sistema. I la Xina projecta un model, a través de la cessió de tecnologia però també a través d'exportar un cert model d’autoritarisme hipervigilant. 

El risc per a la resta és que posen en perill la democràcia?

— Sens dubte. És fonamental que les ciutadanies a Occident, especialment a Europa, siguin conscients que hi ha un risc molt real, present i actual sobre les nostres democràcies, perquè hi ha la voluntat deliberada de debilitar-les per part de països que les veuen com una amenaça existencial per a ells. Per als països autoritaris, l’afirmació d’una democràcia veïna és una comparativa desafiant. És un dels motius pels quals Rússia va envair Ucraïna. Era molt problemàtic que es consolidés una democràcia pròspera, vibrant i moderna en un país veí amb qui tenien una història compartida. La seva pròpia població s’hauria fet moltes preguntes. Per això busquen debilitar les democràcies amb desinformació i sembrant discòrdia. 

I aquí anem al segon element que assenyalava: els populismes dins d’Europa.

— La ultradreta nacionalpopulista no és un bloc unitari, no és el mateix Orbán que Meloni, però en conjunt sí que sorgeix d’un malestar que s’ha incubat a les nostres societats, en gran part pels errors d’un capitalisme excessiu, desbocat, que no ha estat adequadament embridat per la política. Els partits socialdemòcrates, després de la caiguda del Mur de Berlín, van renunciar a fer la funció de control del capitalisme. I la globalització i la revolució tecnològica han provocat fenòmens desfavorables per a amplis segments de les classes populars, que s’han vist precaritzades i han vist trencades determinades expectatives. I això ha generat ressentiment. I hi ha persones que molt ràpidament han sabut escoltar el malestar, comprendre’l -sobretot a l’esfera digital- i després manipular-lo. Han connectat el malestar material, que té elements molt legítims de protesta, amb el malestar cultural induït, que jo considero inacceptable i que té trets de xenofòbia.

Però no solucionen les causes de fons, no?

— Per això parlo d'un procés d'hipnosi. Trump n'és l’exemple paradigmàtic. Ha arribat al poder gràcies al suport de segments importants de les classes populars. Durant el primer mandat va fer una reforma fiscal que afavoreix l’1% més ric de la població, i l'han tornat a votar. Per què? Per a mi, el procés d’hipnosi és una versió moderna del vell joc de la propaganda. Els mòbils, les xarxes i la IA hi ajuden, amb una hipnosi de la capacitat de discerniment. 

Però aleshores són burros, els que el voten?

— S’ha de fugir de la temptació paternalista. Jo m’he format en dret, però si em parles de química, estic en risc de malinterpretar la realitat. I això passa en molts àmbits. Hi ha instruments poderosos per manipular les ments. Estem enmig d’una enorme batalla cognitiva mundial, i no tenim totes les eines que necessitaríem, des dels sistemes educatius fins als ecosistemes mediàtics. No és que la gent sigui ximple, però potser no estem equipats per resistir determinats mecanismes de manipulació.

La crisi de la democràcia té a veure amb la crisi de la premsa escrita?

— Bastant. Estem en crisi amb els sistemes d’intermediació legalitzats. La premsa, també els partits, els sindicats… I amb la crisi de confiança, el joc de manipulació d’aquells que prometen venjança és més fàcil. Trump ho va dir directament: seré la vostra venjança. I estem en una espiral polaritzadora que arriba al punt que les veritats patents no són acceptades com a tals. 

Per exemple?

— Trump va dir que els immigrants menjaven mascotes. Si el New York Times ho desmenteix, estic segur que una part de la societat es creu més Trump que el diari. 

I Trump és un aliat de la Xina i Rússia?

— El que ha fet, de moment, afavoreix objectivament els interessos de Rússia i posa pressió sobre Ucraïna. Amb la Xina el quadre és complex. Ha llançat una guerra comercial d’extrema duresa. Però se’l veu menys determinat a sostenir Taiwan en comparació amb Biden, i això és un assumpte nuclear per a la Xina. I crec que en el fons, de manera indirecta, beneficia els dos, perquè està trencant l’eina clau de projecció de força al món dels Estats Units durant dècades, que és l'entramat d'aliances que tenia amb països europeus i asiàtics, i que és incomparable amb cap altre moment de la història. I Trump ho està destruint a una velocitat estratosfèrica.

Trump ha anat de bracet dels magnats tecnològics. Quin risc hi ha?

— Quan Biden va acabar el mandat va dir que temia que sorgís un conglomerat polític-empresarial al sector de les tecnologies que podia configurar una galàxia de poder inaudita. Aquesta és la qüestió. L’eventual aliança entre tecnoemprenedors i líders populistes amb tocs autoritaris. L’efecte per a les nostres democràcies pot ser demolidor. I és necessari prendre consciència i resistir l’envestida, des del pla col·lectiu, però també l'individual. 

Què pensa quan pensa en el futur?

— Que hi ha amenaces molt grans que no s’han acabat d’entendre amb tota la seva complexitat i perillositat. Però que Europa unida pot fer front a aquestes amenaces i pot ser una força tractora de resposta internacional. I tinc fe en l’instint que hi ha dins de cadascú de nosaltres, que és el de rebel·lió contra les injustícies. Però s’han de percebre les injustícies per desencadenar el sentiment de rebel·lió.