'Antisemitisme', la paraula clau del govern Trump per justificar la persecució ideològica

WashingtonUn criteri per denegar visats, detenir activistes i tallar fons a les universitats, a més d'exigir que revisin aspectes del seu currículum d'ensenyament. L'antisemitisme s'ha convertit en la paraula màgica amb la qual el govern de Donald Trump està justificant la persecució de determinats discursos i ideologies que no encaixen amb els posicionaments de la nova administració. "El que estem veient és una ampliació de la definició d'antisemitisme per ser utilitzada contra el que, en altres circumstàncies, seria discurs polític protegit als Estats Units", exposa a l'ARA Sarah McLaughlin, de la Fundació per als Drets Individuals i Expressió (FIRE, en les seves sigles en anglès).

Perquè Trump ara mateix pugui estar utilitzant amb màniga ampla el concepte d'antisemitisme, abans els republicans i el grup de pressió ja havien estat preparant el terreny. La primavera passada l'actual president de la Cambra dels Representants, Mike Johnson, es va presentar al campus de la Universitat de Colúmbia per fer un discurs de confrontació amb els estudiants que estaven protestant i acusar-los d'"antisemites".

Els republicans van aferrar-se a un tema extremadament sensible per tornar a posar sobre la taula el debat sobre el concepte d'antisemitisme. "Molt d'això es basa en una definició de l'Aliança Internacional per al Record de l'Holocaust, i hi ha pressió per fer servir aquesta definició d'antisemitisme. I, teòricament, hi ha un debat obert sobre si aquesta és la millor definició d’antisemitisme, perquè alguns dels exemples que es proporcionen en aquesta definició són expressions polítiques protegides per la Constitució", afirma McLaughlin.

Fa un any es debatia fins a on arribava el dret de protesta i què s'havia de considerar antisemitisme. Ara el govern aplica la seva pròpia definició i ja hi ha almenys tres activistes i un professor universitari detinguts sota aquesta acusació. Tots quatre, que estaven residint al país amb un estatus legal, s'enfronten al risc de ser deportats per les seves opinions sobre Palestina. El secretari d'Estat, Marco Rubio, va anunciar que ja havia revocat més de 300 visats d'estudiant a persones que, segons ell, actuaven en contra dels interessos nacionals o havien estat involucrades en algun delicte.

Pressió inèdita en dècades

Per fer-ho, Rubio està invocant una disposició de la llei d'immigració i nacionalitat que li dona àmplia autoritat per qualificar per a la deportació totes aquelles persones que cregui que podrien produir efectes negatius per a la política exterior estatunidenca. "Una de les nostres grans preocupacions és la justificació que està fent Rubio amb aquesta disposició. Perquè això no es limita a Israel i Palestina, podria aplicar-ho també a totes aquelles posicions sobre Ucraïna, el Canadà, Rússia... Hi ha una llista molt llarga de qüestions de política exterior que es consideren importants per a l’administració", adverteix McLaughlin. "A més, sabem que ja hi ha estudiants que s'estan autocensurant per por de ser deportats, malgrat que el seu discurs estigui protegit per la legalitat".

Amb tan sols dotze setmanes al poder, Trump ja ha practicat detencions sota aquest criteri per perseguir i silenciar els discursos crítics amb la guerra de Gaza. Els arrestos i el tall de finançament a les universitats no només estan creant un clima de por entre els grups d'activistes propalestins, sinó que amenacen amb crear un clima de normalitat entorn de la persecució ideològica que més endavant podria aplicar-se a altres discursos que no tinguin res a veure amb la causa palestina. "Hi ha paral·lelismes amb el que va passar amb els comunistes durant el maccarthisme", diu McLaughlin. Però afegeix: "Tot i això, algunes de les accions que està aplicant Trump, com posar el focus en els visats d'estudiants i els migrants amb estatus legal per exercir la censura, són fets que no s'havien vist en dècades".