Missió de pau a Ucraïna: quinze països hi estan "interessats"
Els ministres de Defensa d'Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Polònia debaten el rearmament d'Europa en una reunió a París
ParísMentre es negocia el primer alto el foc a Ucraïna després de tres anys de guerra, les cinc principals potències militars europees –Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Polònia– s'han reunit a París aquest dimecres. L'endemà de la reunió del president de França amb una trentena de caps de l'estat major de la Defensa, els ministres de Defensa dels cinc països s'han trobat a l'abadia de Val-de-Grâce per parlar de l'ajuda a Ucraïna i coordinar el suport europeu a Kíiv. "La pau a Ucraïna i la defensa d'Europa són les necessitats més urgents del nostre temps", han afirmat els ministres en una declaració conjunta.
Els titulars de Defensa han estat seguint durant tota la tarda les últimes informacions sobre les converses de pau. "La pilota està al camp de Vladímir Putin", han coincidit els ministres. "És el torn de Putin. A ell li dic: «accepti l'alto el foc i posi fi a la guerra»", ha dit el secretari d'Estat de Defensa del Regne Unit, John Healey. A la reunió hi ha participat també per videoconferència el viceministre ucraïnès de Defensa, Serhii Boiev.
Els ministres de les cinc potències militars europees han debatut la proposta franco-britànica d'enviar tropes europees a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. La missió de pau servirà per verificar que Rússia compleix els acords. Tot i que alguns estats membres, com Espanya, consideren que debatre aquesta proposta és "prematur", les negociacions diplomàtiques per a un alto el foc s'han intensificat les últimes hores. França reclamava aquest dimarts accelerar la concreció de la proposta. El Kremlin, en canvi, no en vol ni sentir a parlar.
Participants en la missió
Segons ha revelat aquest dimecres el ministre de Defensa de França, Sébastien Lecornu, "hi ha una quinzena de països que estarien interessats a continuar aquest procés". És a dir, d'explorar la possibilitat de participar en la missió de pau. Lecornu, però, no ha volgut concretar quins serien aquests països. El ministre francès ha recalcat que les tropes europees que es desplegaran sobre el terreny no substituiran els soldats ucraïnesos. "No demanarem a les tropes europees que facin la feina de l’armada ucraïnesa", ha assegurat Lecornu.
Segons França, la prioritat és reforçar les capacitats militars d'Ucraïna i no "desmilitaritzar-la". La missió europea "s'inscriu en les garanties de seguretat" i encara no s'ha concretat ni definit. D'aquí a dues setmanes es reuniran els ministres de Defensa de tots els països interessats en participar en la missió per avançar en el seu disseny, segons ha avançat el titular francès.
Reformular la seguretat
Davant el distanciament amb Europa que ha marcat el president dels Estats Units, Donald Trump, els països del Vell Continent es preparen per reformular la seva seguretat. Fins ara, els països de la Unió Europea se sentien protegits sota el paraigua de l'OTAN i, per tant, tenien la certesa que els Estats Units els defensarien de qualsevol agressió exterior. Amb Trump a la Casa Blanca la certesa s'ha esvaït. Amb tot, les cinc potències militars europees demanen a Trump que no giri l'esquena a Ucraïna. "Demanem que els Estats Units continuïn donant suport a Ucraïna", afirma la declaració que han fet pública els ministres en acabar la reunió.
La resposta europea a la nova situació geopolítica –inèdita des de la Segona Guerra Mundial– implica un rearmament dels països per aconseguir la sobirania europea en matèria de seguretat i defensa, amb l'objectiu de deixar de dependre de Washington. Els socis comunitaris aposten per augmentar la despesa militar per fer front a la nova situació i Brussel·les ha impulsat un pla de 800.000 milions d'euros per facilitar el rearmament.
Mitjançant la flexibilització de les regles fiscals perquè els socis es puguin endeutar més, avals per a préstecs als estats i el desviament de fons europeus a defensa, els països de la UE comptaran amb eines per poder gastar més diners en aquest àmbit. Fins i tot Alemanya, defensor històric de la disciplina fiscal, planeja modificar la seva Constitució per poder augmentar la despesa militar.
