Un conclave que pot donar sorpreses

Acaben per fi les especulacions i les travesses. Els 133 cardenals electors es tanquen aquest dimecres a la tarda a la Capella Sixtina, per fer la primera votació. Aquest és un conclave sotmès a una doble pressió: d'una banda, no sembla que hi hagi un gran favorit, cosa que fa esperar diverses rondes fins a assolir els 89 suports necessaris; de l'altra, hi ha certa pressa, perquè ningú vol que una tancada llarga agreugi la sensació de divisió a l'Església catòlica.

Hi ha altres pressions, esclar. Però encara no les coneixem. I potser no les coneixerem mai. Un bon exemple el va oferir el conclave del 2005, després de la mort de Joan Pau II. El gran favorit era el cardenal Joseph Ratzinger, “mà dreta” del papa mort. Ratzinger, però, representava el continuisme i s'enfrontava a una forta oposició dels renovadors, encapçalats pel cardenal jesuïta Carlo Maria Martini. I van irrompre les intrigues.

Com que Martini patia la malaltia de Parkinson, es va començar a parlar d'un altre jesuïta, l'argentí Jorge Bergoglio. Els dies previs a la tancada el president argentí, Néstor Kirchner, vell enemic de Bergoglio des que aquest va ser nomenat arquebisbe de Buenos Aires, va voler tancar-li el pas. Kirchner va refrescar les acusacions sobre una suposada col·laboració de Bergoglio amb la dictadura militar.

La campanya es va fer a consciència. Just abans de l'inici del conclave, un advocat relacionat amb el peronisme d'esquerres va presentar a Buenos Aires una demanda judicial que exigia aclarir la hipotètica responsabilitat de Bergoglio en el segrest de dos sacerdots per part de militars. Un antic secretari de Culte argentí, Esteban Caselli, amb excel·lents contactes al Vaticà, va fer arribar a tots els cardenals diversos articles de premsa que abundaven a les sospites sobre Bergoglio.

Malgrat tot, ja al conclave, Martini va parlar de la seva malaltia i va demanar als seus partidaris, una trentena després de la primera votació, que donessin suport a Bergoglio. L'argentí es va convertir en l'única alternativa a Ratzinger. L'endemà, durant el dinar, el mateix Bergoglio va fer saber que no se sentia “preparat”. Era conscient de la polèmica sobre les seves actuacions sota la dictadura. Ratzinger va ser elegit aquella mateixa tarda i va triar el nom de Benet XVI.

El més meravellós és que el 2013, després de la renúncia de Benet XVI, el cardenal Jorge Bergoglio no va aparèixer en cap pronòstic periodístic. Mentre altres feien “campanya electoral”, ell estava tancat en un hotel romà. Des de l'interior del Vaticà s'insistia en la necessitat que el nou papa fos algú familiaritzat amb les intrigues internes, és a dir, algú de la casa, preferiblement un italià. La Conferència Episcopal Italiana donava per fet que Angelo Scola, arquebisbe de Milà, seria elegit. A l'hora de la veritat, Scola va obtenir un parell de vots. Després de la cinquena ronda, Bergoglio va aconseguir la majoria necessària.

Alguns cardenals van comentar després en privat (malgrat la prohibició de parlar de res relacionat amb el conclave) que Bergoglio no només va vèncer per la popularitat demostrada vuit anys abans, sinó també per la necessitat, després de les filtracions i traïcions que havien desestabilitzat el papat de Ratzinger, d'un papa de caràcter fort, capaç de posar una mica d'ordre al Vaticà. Un tercer factor era el relacionat amb la seva procedència americana: a les Amèriques es concentra gairebé la meitat del catolicisme mundial.

Diuen que qui entra al conclave com a papa en surt com a cardenal. Això és cert algunes vegades. D'altres, no. Avui, els cardenals de qui més es parla són l'italià Pietro Parolin, cap de la diplomàcia vaticana i degà del Col·legi Cardenalici, col·laborador directe de Francesc i opció òbvia, i el filipí Luis Antonio Tagle, l'estil pastoral del qual és molt similar al del papa mort. En els últims dies s'han empitjorat les acusacions públiques contra Parolin com a suposat encobridor d'abusos sexuals comesos per sacerdots, cosa que fa pensar que realment té possibilitats.

Parolin? Tagle? ¿Un altre que, com Bergoglio al seu moment, sap amagar-se? ¿L'oposició ultraconservadora al papat de Bergoglio pot donar la sorpresa? Ningú no ho sap. Sí que és possible pronosticar que els participants en el conclave s'esforçaran a triar un nou papa abans de diumenge, jornada de descans. Entre dimecres i dissabte hi caben set votacions i haurien de ser suficients. Perllongar el conclave fins a la setmana que ve seria oferir una imatge de divisió que, en moments d'autèntica divisió com els actuals, tots prefereixen evitar.