Brussel·lesEls aliats europeus van acordar aquest dimecres en la cimera de l'OTAN l'increment de despesa militar fins al 5% del producte interior brut (PIB) que ha imposat Donald Trump. Malgrat que es tracta del rearmament més important de la història de la Unió Europea i vincula el futur de la seguretat del continent al Pentàgon, els estats membres van acatar gairebé sense rondinar i només va alçar la veu Pedro Sánchez. L'endemà, però, els mateixos líders han consensuat buscar la manera per deixar de dependre dels interessos i dèries de l'inquilí de torn de la Casa Blanca, i s'han proposat incrementar "l'autonomia i la sobirania" militar.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
De fet, tot i que es dobleguin a les exigències de Trump, el retorn del magnat novaiorquès a la Casa Blanca ja va fer que tots els estats membres es posessin d'acord a deixar d'estar a mercè del Pentàgon, sobretot en un context d'amenaça expansionista de Rússia. Fins i tot, diversos dirigents de països de tradició molt atlantista, com els bàltics o de l'Europa de l'Est i Alemanya, van insistir en aquest aspecte. El més clar va ser el canceller germànic, el conservador Friedrich Merz, que va proclamar que Europa havia d'aconseguir la "independència" dels Estats Units.
Aquest to s'ha rebaixat durant els últims dies, tal com ha quedat palès en la cimera de l'Aliança Atlàntica d'aquesta setmana a la Haia. Tanmateix, la voluntat dels socis europeus de potenciar les seves capacitats militars es manté. "Europa ha de ser més sobirana, més responsable de la seva pròpia defensa i estar més ben equipada per actuar i afrontar de manera autònoma i coordinada les amenaces i els reptes immediats i futurs", resa el text acordat en la cimera europea d'aquest dijous.
En aquestes mateixes conclusions, la UE també constata que la seguretat del continent està vinculada a l'OTAN, però evita fer cap referència al fet d'implicar la indústria dels EUA en el gran rearmament d'Europa, tal com pretén Trump. Cal recordar que la intenció de l'administració republicana no es limita a obligar a incrementar la despesa militar, sinó que també pretén que els aliats europeus comprin tot aquest material militar a la indústria bèl·lica estatunidenca.
De moment, però, una part important dels estats europeus s'hi oposen. Els països de l'Europa de l'Est no veuen inconvenient en comprar armes estatunidenques perquè prioritzen rearmar-se de pressa; però hi ha governs, com el francès o l'espanyol, que advoquen per aprofitar aquestes polítiques econòmiques expansives per revifar l'economia i la indústria comunitària.
Per això, de moment, les conclusions acordades aquest dijous donen el seu vistiplau al pla per finançar el rearmament de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, que no preveu comprar armes als Estats Units. En canvi, aposta per impulsar les compres conjuntes d'armes a socis més fiables, com el Regne Unit o el Canadà. D'aquesta manera, es constata que, malgrat que la UE es veu empesa a claudicar davant els EUA, pretén preparar-se per un futur, deixar de dependre del Pentàgon i tenir la força per poder plantar cara a un nou Trump.
Els socis europeus es tornen a recordar de Zelenski
Zelenski va quedar relegat a un segon pla en la cimera de l'OTAN, però els estats de la UE l'han tornat a posar al centre de la cimera europea com si no hagués passat res. Mentre que dimecres el president ucraïnès no va ser convidat en cap de les reunions oficials, aquest dijous ha tornat a participar telemàticament en la trobada dels caps d'estat i de govern comunitaris. A més, les conclusions mantenen sense ambigüitat el suport a Ucraïna en la lluita contra el règim de Vladímir Putin i s'emplacen a aprovar més paquets de sancions contra Moscou.
De fet, fonts diplomàtiques asseguren que la intenció és que els estats membres aprovin en les pròximes hores el 18è paquet de sancions contra Rússia. Aquestes mesures pretenen posar fi d'una vegada per totes a l'ús dels gasoductes Nord Stream I i II —un està destruït i l'altre mai ha entrat en funcionament— que connecten la UE amb el país rus, i assegurar-se que no es poden tornar a utilitzar en un futur. A més, el bloc vol incrementar la llista de vaixells fantasma russos que esquiven les sancions europees i importen combustibles fòssils que venen de Rússia i, entre altres mesures, estudia reduir el topall del preu del cru de petroli.
La UE ignora la violació dels drets humans de Netanyahu i manté l'acord d'associació amb Israel
La pressió de la Moncloa per revocar l'acord d'associació de la UE amb Israel no s'atura. Després que ho demanés dilluns passat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, aquest dijous Sánchez ha tornat a instar els seus homòlegs a sancionar Israel. En aquest sentit, el dirigent socialista ha criticat que el bloc europeu pretengui acordar el 18è paquet de sancions en la cimera europea d'aquesta setmana a Brussel·les contra el règim de Vladímir Putin i, en canvi, no hagi pres cap mesura contra el govern de Benjamin Netanyahu. "Hi ha uns dobles estàndards [...]. Israel està violant flagrantment l'article 2 [del mateix acord d'associació de la UE] del respecte dels drets humans per part d'Israel", ha denunciat Sánchez.
Tot i això, a excepció d'Eslovènia i Irlanda, els homòlegs de Sánchez han ignorat la seva petició i l'informe de la Comissió Europea presentat aquest dilluns en el Consell d'Exteriors de la UE en què es constataven els "indicis" que Israel no compleix amb els drets humans a Gaza. D'aquesta manera, l'acord de l'associació de la UE amb Israel es manté completament vigent i els estats membres continuen sense aplicar cap mena de sanció contra el govern de Netanyahu després de més de 55.000 morts a Gaza.