Netanyahu pot convertir Israel en un estat pària?

El CaireFins fa pocs anys, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, dominava a la perfecció l’art de treure rèdit domèstic del seu talent prodigiós en política exterior. Netanyahu, que ha ocupat el càrrec de premier durant 18 dels últims 29 anys, es reunia com a igual habitualment amb líders de la talla de Donald Trump, Vladímir Putin, Narendra Modi i Xi Jinping. Era l’únic dirigent israelià capaç de moure’s amb tanta agilitat fora del país. L’estadista total.

Per a una potència regional com Israel, sobre la qual s’ha intentat promoure un boicot global per l’ocupació de Palestina, la destresa internacional de Netanyahu era clau perquè projectava precisament el contrari. Abans de la guerra contra Gaza, havia aconseguit enterrar la qüestió palestina no només sense conseqüències, sinó amb més èxits: accés directe a Washington, la Unió Europea com a principal soci comercial i normalització diplomàtica amb països àrabs.

La ferotge ofensiva militar a Gaza, la gestió del govern més ultradretà de la història d’Israel i la priorització de la supervivència política, però, estan degradant ràpidament aquest estatus que s’havia forjat al llarg de tants anys. I amb ell està arrossegant, de moment, la resta del país. Tot i que Israel continua comptant amb el suport de capitals com Washington i Brussel·les, la influència de Netanyahu ha decaigut marcadament als Estats Units, el Pròxim Orient i Europa.

Una de les mostres més evidents d’aquesta davallada va tenir lloc la setmana passada, quan Trump va viatjar a l'Orient Mitjà en la primera gira exterior del seu segon mandat i va deixar fora de l’itinerari Israel, que sí que havia inclòs en el primer tour del seu primer govern. A més, abans i durant la gira, el president estatunidenc va anunciar un acord amb els rebels houthis del Iemen, la fi de les sancions a Síria i una entesa amb Hamàs per alliberar un soldat israelianoestatunidenc a Gaza. Totes elles, decisions rebutjades frontalment per Netanyahu.

A principis d’abril Netanyahu ja va rebre un bany de realitat de Trump quan va ser convocat a una visita d’urgència a la Casa Blanca que el primer ministre israelià va vendre internament com l'última mostra de la sintonia entre els dos líders. Trump, però, l’esperava per anunciar, al seu incòmode costat, que Washington havia decidit reobrir canals diplomàtics directes amb l’Iran per tal de negociar un nou acord nuclear amb Teheran: el pitjor malson de Netanyahu.

Nous aliats de Washington a la regió

En la seva gira pel golf Pèrsic, Trump també va fer importants passos endavant en matèria de cooperació militar amb l’Aràbia Saudita, i es creu que van parlar sobre cooperació nuclear civil. Washington sempre havia vinculat aquests acords a establir llaços amb Tel-Aviv, fet que ja no sembla indispensable, la qual cosa mina la influència d’Israel i retira el gran incentiu dels països àrabs per forjar-hi relacions. El camí a la Casa Blanca ja no passa per Jerusalem.

Aquesta setmana ha estat el torn d’Europa. Dilluns el Regne Unit, França i el Canadà van declarar “totalment desproporcionades” les operacions militars d’Israel a Gaza, van titllar d’intolerable “el nivell de patiment humà” a la Franja i van considerar “totalment insuficient” la quantitat d’ajuda que Tel-Aviv permet entrar-hi. Londres, París i Ottawa també van advertir que si Tel-Aviv no fa un gir radical, prendran “noves mesures concretes en resposta”.

Només un dia després, la Comissió Europea, a petició de 17 estats membres de la Unió, va acordar revisar l’acord d’associació entre Israel i els Vint-i-set per resoldre si Israel ha violat les seves obligacions de respecte als drets humans i els principis democràtics. La cancel·lació de l’acord es considera encara improbable perquè requereix un consens. Però no es descarta la suspensió d’algunes parts, sobretot comercials, que requereixen una majoria qualificada.

També a principis de setmana, un grup de 22 països, entre els quals Austràlia, Alemanya, Itàlia, el Japó i Espanya, van emetre un comunicat en què van criticar el nou model de distribució d’ajuda humanitària ideat per Israel a Gaza. Alhora, els signants, la majoria occidentals, van afirmar que “el territori palestí no s’ha de reduir ni sotmetre a cap canvi demogràfic”.

La bateria de contratemps per a Israel, a més, es podria accelerar en les pròximes setmanes. A mitjans de juny està previst que França i l’Aràbia Saudita convoquin una conferència a Nova York en la qual s’espera que París, i potser altres capitals, anunciï el seu reconeixement d’un estat palestí. I en aquesta línia, el Regne Unit, França i el Canadà ja van avançar dilluns en la seva declaració que es comprometen a fer el pas per contribuir a una solució de dos estats.