Només cal recordar el paper actiu del PP al País Valencià o a l’Aragó en favor del separatisme lingüístic (van arribar a la xarlotada d'inventar-se el LAPAO) perquè no causi gaire estranyesa que el PP estigui maniobrant per impedir que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea. I, amb tot, és molt gruixut sentir que han fet passadissos a Brussel·les contra el català. Probablement és el més separatista que hagin fet mai, perquè si el català és una llengua espanyola ¿com és que un partit espanyol hi fa campanya exterior en contra? La resposta només pot ser una: perquè si és catalana no és espanyola. Punt. Això va així i ho sabem tots, perquè des de fa segles, amb monarquia o amb república, amb dictadura o amb democràcia, la identitat espanyola és monolingüe.
Si la posició és patètica, la justificació encara ho és més. Diu el PP que està en contra de l’oficialitat del català a la UE perquè “és un exemple pràctic que s’utilitza la llengua amb finalitats polítiques”, perquè “Sánchez necessita els set vots de Junts”. Això últim és veritat. Tan veritat com que Aznar va necessitar els vots de Convergència per ser investit i va cedir a la Generalitat part de l'IRPF, va desplegar els Mossos a les carreteres i va suprimir el servei militar obligatori i el governador civil. És a dir que, segons l’argument, el PP va utilitzar Hisenda, la Guàrdia Civil, l’exèrcit i l’ordre públic amb finalitats polítiques. Pareu màquines, que diu l'Àlex Gutiérrez. En un món ideal, la política actuaria per principis i no per interessos, però les coses són com són. I els interessos del PP –i de Feijóo, el moderat gallegoparlant (a veure com ho explica a casa)– estan clars: li ha de disputar la bandera espanyola a Vox, i mai no hi ha res millor que fer-ho contra el català.
