1.188 euros en dietes i lliures d'impostos: el que cobra un diputat de Barcelona només per desplaçar-se (es desplaci o no)
El president del Parlament, Josep Rull, renuncia a la indemnització perquè té cotxe oficial mentre que Puigdemont i Puig, exiliats, tampoc la cobren
BarcelonaL'any 2015 els diputats del Parlament es van comprometre a reformar de manera progressiva l'estructura de les seves retribucions per acabar amb la part del seu salari lliure d'impostos, les indemnitzacions per desplaçaments, o almenys per formalitzar-ho de manera que només qui es desplaci de forma efectiva acabi percebent aquests diners. Deu anys després, però, no hi ha cap reforma enllestida i segueixen percebent aquestes dietes sense tributar a Hisenda independentment del que facin, és a dir, tant si van al Parlament com si no hi van, o si es mouen o no pel territori per desenvolupar la seva activitat com a diputats. Per ara, s'han limitat a fer aportacions d'aquestes dietes a la part fixa del sou –fins a cinc entre el 2017 i el 2023– perquè comencin a tributar, però el gruix de la indemnització es manté vigent.
Tal com indiquen les dades facilitades per l'administració parlamentària a través d'una petició de transparència, qualsevol diputat que declari la seva residència a Barcelona cobra 1.188 euros al mes per desplaçaments, que no tributen i que se sumen al seu sou. El sistema no diferencia entre el diputat que viu a Barcelona ciutat i el que viu a l'àrea metropolitana (tots dos parlamentaris cobren el mateix en concepte de dietes), mentre que la quantitat va augmentant en funció de la distància entre el Parlament i el lloc de residència; segons les dades de la cambra, hi ha parlamentaris que cobren 1.545 euros més al mes si viuen a menys de 80 km de Barcelona, i els que viuen entre 80 km i 191 km, 1.659 mensuals sense tributar. Si se sumen totes les parts que componen el sou d'un diputat, les retribucions dels 135 electes del Parlament van d'aproximadament uns 4.500 euros bruts al mes a uns 8.500 en funció de les seves tasques. En el cas de les vicepresidències i la presidència de la cambra, el salari és d'entre 9.000 i 10.000 euros mensuals.
El mateix president del Parlament, Josep Rull (Junts), en una entrevista a l'ARA just quan va començar el mandat, es comprometia a reformar aquesta qüestió. "Hi estem treballant. Serà una de les grans decisions que prendrem, la d’un canvi en l’estructura de retribució dels diputats. Un nou plantejament que ens permeti adaptar-nos a les exigències de la ciutadania; fer que sigui molt més clar, més tangible des del punt de vista dels desplaçaments, d’ajustar els quilòmetres efectius desplaçats, i també tenir en compte altres elements, com els diputats que venen de fora i s’han de quedar molt sovint a dormir aquí a Barcelona", va assegurar. Fonts de la presidència de la cambra expliquen que, amb només vuit mesos de legislatura, continua estant en l'agenda, però que encara no s'ha posat fil a l'agulla; han començat, diuen, amb una reforma del procediment legislatiu amb l'objectiu d'accelerar-lo, amb un pla d'accessibilitat del Parlament i amb les reunions per combatre els discursos d'odi. En tot cas, no depèn del president de la cambra, sinó que cal un acord de tots els grups en la mesa ampliada.
El que sí que ha fet Rull és renunciar a les indemnitzacions per desplaçament, segons comunica el mateix Parlament, perquè va en cotxe oficial, tal com va fer en el seu moment Laura Borràs (Junts), que hi va renunciar per primer cop des de la presidència de la cambra. En la mateixa època, la llavors vicepresidenta de la cambra, Alba Vergés (ERC), va renunciar a una part de les dietes (tot i que a priori havia de cobrar més pel fet de viure a Igualada, va passar a cobrar com si fos de Barcelona), i el mateix ha fet l'actual vicepresidenta del Parlament, Raquel Sans (ERC), que a partir del novembre va renunciar a una part de la indemnització perquè també utilitza, tot i que no tant com el president, el cotxe oficial: si bé li tocava la indemnització de la zona de Tarragona (1.659,17), cobra com els diputats de Barcelona, 1.188 euros. En el cas d'Anna Erra, quan va ser presidenta també va renunciar a una part: en lloc de cobrar com si visqués a Vic, cobrava la quantitat corresponent a Barcelona, aclareixen fonts de presidència.
Els exiliats no cobren dietes
D'acord amb la resposta de transparència del Parlament, els diputats exiliats tampoc cobren indemnitzacions de desplaçament. De fet, l'expresident Carles Puigdemont, aclareixen fonts del partit, ha començat a cobrar del Parlament aquest mes de febrer com a diputat ras i sense dietes (2.921,82 euros). Abans no percebia res de la cambra perquè ha esgotat l'assignació que tenen els eurodiputats quan deixen el Parlament Europeu (un termini de sis mesos). Pel que fa a Lluís Puig, cobra l'assignació de diputat ras (2.921,82 euros) i un complement de portaveu, de manera que percep 5.203 euros al mes. D'altra banda, tots els diputats del PSC que són consellers i el president, Salvador Illa, no perceben res del Parlament, ni sou ni dietes, perquè tenen el salari del Govern i van en cotxe oficial.
Els membres de la CUP i dels comuns no han renunciat a cap indemnització, segons les dades facilitades pel Parlament, tot i que tenen el salari limitat i la resta el destinen al partit. En el cas de comuns, està fixat en 3,5 vegades el salari mínim, de manera que amb les últimes pujades són 4.144 euros mensuals bruts. Per a la CUP són 2.300 bruts. Els partits d'extrema dreta Vox i Aliança Catalana, que sovint es mostren crítics amb el sistema, no han renunciat a res. Segons fonts del Parlament, Sílvia Orriols cobra un total de 8.362 euros bruts al mes, 1.659 dels quals són dietes que no tributen. Ignacio Garriga, de Vox, al centre de l'huracà per haver pagat l'AMPA dels fills i la perruqueria des del compte del grup de Vox, cobra 7.748 euros.
La reforma que no arriba
En l'última legislatura es va avançar en els treballs per reformar de dalt a baix l'estructura del sou dels diputats. Fonts coneixedores d'aquest pla admeten que la part de les indemnitzacions són una mena de sou encobert, ja que en els anys 2000, diuen aquestes fonts, van apujar-se el salari però camuflant-ho amb dietes, i, per tant, sense fer-ho obertament. A partir d'aquí, la dificultat d'arribar un acord per a una reforma té a veure amb dues qüestions. La primera, que si s'incorpora tot el que perceben en dietes al sou normal, els diputats perdrien poder adquisitiu per l'efecte de l'IRPF. I, la segona, que, per no perdre'n, haurien d'apujar-se el sou –amb l'eventual polèmica que comportaria– i, a més, seria el Parlament qui assumiria de facto el cost de passar a tributar. Per resoldre-ho, en el mandat anterior van treballar un nou sistema: que tot el que cobrin els diputats tributi, i que assumeixin l'IRPF, amb un complement d'entre 300 i 400 euros de representació, i que les despeses per desplaçaments, lliures d'impostos, es paguin només a qui viatgi. És a dir, que a l'inici de cada mandat, els diputats comuniquin on viuen i es calculi el cost d'anar i tornar els dies de plens i comissions, a 0,33 euros al quilòmetre, i només es paguin dietes en aquests casos i no a tot l'arc parlamentari. Aquesta reforma, però, de moment està en un calaix.
