Sánchez topa per ara amb resistències dels partits a l'augment de la despesa militar

Madrid"Crec que només es fia del PNB!", bromejaven fonts properes a Aitor Esteban un cop acabada la reunió que el nou president jeltzale ha mantingut aquest dijous amb Pedro Sánchez. El president espanyol ha topat amb l'oposició d'alguns i l'escepticisme d'alguns altres en la seva intenció d'augmentar la despesa en defensa, després d'una ronda de contactes amb els grups polítics del Congrés, a qui el cap de l'executiu ha volgut traslladar el debat que copa la política europea. No acostuma a ser una matèria que defineixi l'orientació dels partits a l'Estat, però l'arribada de Donald Trump i la possible treva a Ucraïna obliguen a construir una opinió profunda. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, assumia que ha arribat el moment de "ser responsables i anar més enllà de la pancarta del «No a la guerra»".

La incertesa geopolítica i les decisions encara pendents a la Unió Europea han impedit a Sánchez oferir informació detallada als portaveus parlamentaris, que d'entrada mostren resistències al pla de rearmament de Brussel·les. En aquest context, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat de "molt difícil" que els dos grans partits de l'Estat puguin arribar a un acord en una matèria en la qual no tenen posicions gaire allunyades. Sense anar més lluny, conservadors i socialdemòcrates s'han posat d'acord al Parlament Europeu en aquest àmbit. "Estem preparats per dialogar? Sí, sempre que mostri autèntica voluntat i respecte al PP. Fins ara el govern no ha mostrat cap de les dues coses", ha afegit Feijóo. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha lamentat que el PP opti per una "oposició de desgast" en lloc d'una "oposició d'estat".

Els criteris de l'OTAN

"Li he preguntat: «Quin percentatge de PIB ha d’assolir la despesa en defensa? Quin increment ha de tenir l’actual pressupost? En quins terminis cal obtenir el pressupost? Com s’executarà any a any i com es finançarà? ¿Més impostos o reajustament de despeses actuals?» I no ha concretat res", ha explicat Feijóo després de reunir-se amb el president espanyol, l'única trobada cara a cara a la Moncloa que han mantingut des de fa gairebé un any i mig. Sánchez, que no s'ha volgut confrontar amb el president del PP —"La interlocució ha sigut correcta i cordial", ha dit—, ha procurat ser pedagògic a l'hora d'explicar que falta saber quin percentatge sobre el PIB es va destinar en defensa l'any 2024 segons els criteris que estableix l'OTAN i, a partir d'aquí, es podrà fer una orientació de quants milions faltarien per arribar al 2%.

L'objectiu ja declarat del govern espanyol és no haver de fer una forta inversió en el que tradicionalment s'entén com l'àmbit militar, sinó intentar convèncer l'Aliança Atlàntica que fa esforços en determinades matèries com la ciberseguretat i el terrorisme que haurien de computar com a despesa en defensa. "Les amenaces són diferents a un lloc i a un altre", ha dit Sánchez, per fer entendre que les amenaces dels països que fan frontera amb Rússia no són les mateixes que tenen els del sud. Si a la cimera de l'OTAN de juny a la Haia aconsegueix convèncer els socis d'aquesta concepció, de cara al futur el pressupost en defensa faria automàticament un salt i evitaria que Espanya hagués d'invertir més en armes. De fet, Sánchez ha afirmat que aquest es presenta com una "oportunitat" per potenciar la indústria. Això mateix apuntaven fonts del PNB, que destacaven l'aposta que es podria fer en tecnologies de doble ús —civil i militar— aprofitant aquest context, tenint en compte que a Guipúscoa hi ha SAPA, que té un 8% de les accions d'Indra, dues empreses importants vinculades al sector de la defensa.

Des de Junts, la seva portaveu, Míriam Nogueras, ha condicionat el seu suport a Sánchez al fet que arribin eventuals inversions a Catalunya. Era la primera vegada que la dirigent independentista es reunia amb el cap de l'executiu a la Moncloa, com Mertxe Aizpurua (EH Bildu). Pel que fa a ERC, Rufián ha rebutjat més despesa en defensa, ha demanat "gastar millor" —el mateix que ha plantejat Sánchez— i ha exigit que s'expliqui "molt a poc i molt bé per què és necessari" augmentar el pressupost. Als partits d'esquerres, especialment a Podem, els ha garantit que no retallarà "ni un cèntim en política social" per fer front als compromisos amb l'OTAN.

Caldrà l'aval del Congrés?

Una altra de les grans incògnites que queden de la jornada és si Sánchez necessitarà l'aval del Congrés. Segur que sí per a uns nous comptes de cara al 2026, però també caldria si aprovés una modificació de crèdit. No seria el cas si fes algun reajustament de partides entre ministeris o es fes ús del fons de contingència. "Hi ha qüestions que tenen a veure amb acció legislativa i d’altres amb el grau d'execució del poder executiu [...] Comptaré amb els suports en el que tingui a veure amb el poder legislatiu", s'ha limitat a dir Sánchez, sense concrecions. La impressió que han verbalitzat Feijóo, Rufián i el portaveu del BNG, Néstor Rego, és que, si pot, el president espanyol intentarà esquivar el Congrés per augmentar la despesa en defensa.