L’escissió de l'esquerra independentista que fa el pols a la CUP

BarcelonaSi parlem d’universitats i militància d’esquerres als Països Catalans ràpidament ens ve al cap el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Des de la seva creació s’ha erigit i consolidat com un dels principals actors polítics dels centres estudiantils del país. Ara, però, un nou moviment li disputa l’espai. També a la CUP, el seu referent institucional. Durant aquest curs, l’Organització Juvenil Socialista (OJS), provinent d’una escissió d’Arran, ha incrementat la seva presència en les universitats de Catalunya, organitzant trobades formatives i participant d’accions contra actes d’extrema dreta. També ha redoblat la presència al carrer, que ha arribat a aplegar prop d'un miler de persones a Badalona a principis de mes per protestar contra l’auge del feixisme i ha amplificat la seva crítica a la CUP, a qui considera "una crossa" dels partits d'esquerres institucionals. Per territoris, aquest nou moviment està fent forat a barris de Barcelona i també a la ciutat de Mataró, a diferència de la Catalunya Central, on es manté més forta l'esquerra independentista tradicional.

Però, qui és aquest nou actor polític? Fins a quin punt difereix d’Arran i de la CUP? L’OJS forma part d’un moviment més ampli, del Moviment Socialista. A l'Estat, aquest moviment va sorgir a Euskal Herria arran de diferències dins de l'esquerra abertzale i s'ha replicat a diversos punts de la península, també a Catalunya. La seva principal crítica a l'esquerra independentista (entesa com l'espai polític que integra la CUP, Arran i el SEPC, entre d'altres) és que creuen que en els darrers anys, sobretot en el Procés, van quedar "relegats a les dinàmiques dels partits de la burgesia", en al·lusió al bloc que van formar amb ERC i l'antiga CDC –ara Junts–, per fer l'1-O. Un rumb que des del Moviment Socialista creuen que dificulta "l’emancipació de la classe treballadora".

La diferència estratègica

Tot i que des d’Arran i el SEPC també s’han criticat obertament decisions i actuacions puntuals de la CUP, consideren que el seu referent institucional és una peça clau en l’estratègia de l’esquerra independentista. Aquesta estratègia, que anomenen Unitat Popular, teòricament consisteix a unir els col·lectius socials i militants en una lluita conjunta per fer una revolució i prendre el poder i aconseguir el socialisme. En aquest context, veuen la CUP com a necessària perquè creuen que també cal “disputar les institucions”, afirmen des d'Arran.

En canvi, des de l’OJS consideren que en la darrera dècada aquest plantejament s'ha demostrat “ineficient”. Per això, aposten per una estratègia diferent, que n'hi diuen Procés Socialista, i que consisteix a deixar de banda, per ara, les institucions i guanyar adeptes primer al carrer, distanciant-se de les reformes que puguin impulsar els partits actuals. No descarten presentar-se al Parlament, però asseguren que si ho fan serà quan les "idees socialistes" hagin aconseguit una certa "hegemonia" entre la població. Ara, creuen, que la pràctica parlamentària es "menja" el dia a dia de la CUP i no volen caure en el mateix. Ells, si van a la cambra catalana, diuen que serà "per defensar una pràctica revolucionària" –sense concretar en què consisteix– emmarcada en "un projecte propi de la classe treballadora".

Són independentistes?

L'altra pregunta que sobrevola aquesta escissió de l'esquerra independentista és si mantenen la independència com un dels seus objectius organitzatius. Als actes d'Arran és habitual veure-hi tres banderes: una estelada, una bandera vermella i una de lila. Simbolitzen els eixos amb què treballen: independència, socialisme i feminisme. En canvi, als actes de l'OJS només s'hi veuen banderes vermelles, ja que des de l'organització consideren que el socialisme ja ho engloba tot.

Aquest posicionament els ha comportat crítiques, ja que els acusen de deixar de banda la lluita per la independència i la lluita feminista. “No és així, nosaltres el que diem és que si no anem fins al final a abordar tots els pilars de la societat actual que reprodueixen les opressions de gènere i nacionals, no aconseguirem superar-les”, afirmen fonts de l’OJS.

Justament per aquest discurs, Arran i el SEPC estan convençuts que el creixement de la nova organització no els perjudicarà excessivament: “En la lluita feminista i en la qüestió nacional hi ha una escletxa que és nostra. Estem tranquils perquè creiem que volem coses diferents i la gent també ho veu”, conclouen des d'Arran.

El nombre de militants, una incògnita

Pel que fa a les xifres, és difícil contrastar si l’espai polític de l'esquerra independentista està en retrocés, i encara més quines són les causes d’un augment o d'una disminució de militància. Ni el SEPC ni Arran –i tampoc l’OJS– faciliten dades del nombre de militants actius ara com ara. Des d’Arran apunten que en el moment de l’escissió va marxar “aproximadament menys d’un terç” de l’organització i que han recuperat el nivell de militància fins al gruix que tenia l’organització abans del Procés, que era menor al del moment de l'escissió. Ara bé, ningú dona xifres oficials.