El lobi dels alcaldes marca el rumb de Junts en immigració

BarcelonaEls alcaldes són peces clau en tots els partits polítics. Però ara mateix si hi ha un poder territorial amb influència creixent en el discurs de la seva formació política, sobretot en la qüestió de la immigració, és el poder territorial de Junts. És el lobi dels alcaldes i regidors de ciutats mitjanes, amb bona sintonia entre ells, i que s’han organitzat per marcar el rumb: es troben a l'equador del seu mandat, a dos anys de les eleccions municipals, i ja s’entreveu que més enllà de la competència electoral habitual amb ERC i el PSC s’enfronten també a un eventual augment d’Aliança Catalana a la Catalunya interior. En aquest sentit, s’han conjurat perquè el partit parli de “tot”, també de temes que creuen que fins ara es consideraven “tabú” i que, en canvi, sí que són a l'agenda de l’extrema dreta. No afrontar-los, creuen, li dona ales.

En les últimes setmanes se n’han sortit a l’hora d’introduir nous elements en el relat oficial de Junts: la proposta d’endurir l’empadronament i la de prohibir el vel islàmic són coses per les quals han pressionat, a més de treballar també perquè la direcció nacional defensi un canvi de paradigma en les ajudes socials que, alguns municipis, ja intenten aplicar en les prestacions que depenen d’ells. La seva proposta passa perquè "rebi qui fa més temps que hi és", que les prestacions siguin "temporals" i que vagin lligades a l'"esforç". Volen que, per exemple, tenir feina també doni punts per accedir a ajudes, fins i tot per davant dels que no en tenen. Aquests criteris xoquen amb els de la Generalitat que, com totes les prestacions socials, van dirigides a qui té menys renda. A diferència del padró o el vel islàmic, fonts de la direcció nacional de Junts asseguren que aquesta proposta encara no s’ha debatut en el si de l’executiva del partit.

El nucli dur d’alcaldes

En les últimes municipals –les del 2019 i el 2023–, van arribar a l’alcaldia una nova fornada d’alcaldes i regidors que han connectat generacionalment i que actuen de nucli dur a l'hora de marcar el discurs de Junts. Es tracta de quadres territorials que, sent de ciutats amb problemàtiques similars, fan de lobi perquè Junts afronti la seva realitat. Són els batlles de Calella (Marc Buch), Cabrera de Mar (Òscar Fernández), Jordi Masquef (Figueres), Albert Castells (Vic), Arnau Rovira (Manlleu); així com els regidors Ramon Bacardit (Manresa) i Ramon Caballé (Berga), o el ja veterà a l’alcaldia de Martorell, Xavier Fonollosa. També a Olot Agustí Arbós, que ha agafat el relleu a Pep Berga. Una part d’ells fins i tot comparteixen un grup de WhatsApp anomenat Grup Estratègic, impulsat a finals del 2024, per compartir inquietuds o citar-se en trobades presencials que acostumen a ser més o menys freqüents en funció del context, segons fonts locals. Un d'ells reivindica aquesta influència creixent tenint en compte que, ara mateix, els ajuntaments són l'únic poder institucional de Junts.

Aquest grup també compta amb el suport d’assessors de la Diputació de Barcelona (Diba) que actuen de think tank i que s'escapen dels òrgans habituals de direcció de la formació. Fins i tot hi ha un informe elaborat per un consultor que ara també és assessor del grup de Junts de la Diba –anomenat Contracte cívic de ciutadania i valors de la catalanitat– que recull totes les propostes d’aquests alcaldes, algunes de les quals generen recels dins de Junts, sobretot a l'ala més moderada i d'esquerres. De fet, en el fons hi ha el debat sobre com Junts ha d'enfrontar-se a Aliança per evitar la fuga de vots i que anticipa una futura discussió en el si del partit: la possibilitat de pactar o no amb l'extrema dreta als ajuntaments.

L'informe

En l'informe, segons fonts consultades, es parla d'endurir els requisits del padró –ja assumit pel partit–; crear una targeta social electrònica perquè els ajuntaments coneguin quantes prestacions rep una persona, sigui quina sigui l'administració emissora per evitar possibles fraus (que creuen que hi pot haver), o canviar el paradigma de les ajudes socials. Ara mateix, es queixen les fonts locals consultades per l'ARA, la majoria de prestacions són de la Generalitat i de l'Estat i els ajuntaments no poden incidir en els requisits per donar-les.

La proposta d'aquests alcaldes és que, per rebre una prestació, deixi de puntuar només la renda i també es tingui en compte l'arrelament al municipi, que associen amb la "catalanitat", o si es té un contracte laboral. Fonts locals posen l'exemple de les beques menjador, on volen que una família tingui més punts si els dos progenitors treballen: “Hi ha famílies que la necessiten per conciliació. I, en canvi, si un dels dos no treballa l’infant pot anar a casa”, argumenten, malgrat el problema de renda que hi pot haver associat darrere la família en què tan sols treballa un progenitor.

L'exemple de Vic

A Vic, per exemple, apunten fonts locals, ja estan posant en pràctica aquest nou paradigma a l’hora de subvencionar el material escolar de l’ajuntament, una partida que suma 400.000 euros. L'alcalde d'aquesta ciutat, Albert Castells, ha assegurat públicament que estan a punt del "col·lapse". Fonts locals apunten que l'any passat els van arribar "400 alumnes" a mig curs a través de l'anomenada matrícula viva i que, aquest any, s'ha repetit més o menys la mateixa xifra. “Les ajudes de la Generalitat de l’any que ve aniran a persones que encara no han arribat i haurem de deixar persones que ja són aquí desateses”, resumeixen aquestes fonts, que reclamen una "revisió profunda de les ajudes socials". "És insostenible", avisen, a més de reclamar que el fet d'empadronar vagi associat a un "permís de treball", la qual cosa suposaria restringir de forma severa l'actual legislació.

Debat dins el partit

Aquest lobi d'alcaldes i l'entorn de la Diputació de Barcelona han comptat fins ara amb l'empara del responsable de política municipal, David Saldoni, que deixa la política per anar-se'n al món privat -"ell ens ha donat veu", assegura un consultat-, i també del secretari general de Junts, Jordi Turull, que té el seu cercle de confiança a sou de la Diba. Joan Ramon Casals, que substituirà Saldoni com a responsable de política municipal a Junts, ha fitxat també recentment com a assessor de la Diputació. A través d’aquest circuit, els quadres territorials creen discurs al marge de l’executiva nacional, que va amb un altre tempo i, en algun cas, recela d'aquests plantejaments.

Per elaborar el rumb de Junts sobre el tema d'immigració, de fet, hi ha una superposició de grups: més enllà d'aquest lobi d'alcaldes, hi ha un consell assessor sobre immigració d'Àngel Colom; la pròpia sectorial d'immigració del partit, i un grup de treball intern de Junts sobre la delegació de competències a la Generalitat on hi ha la regidora de Barcelona Victòria Alsina, el diputat Agustí Colomines i també la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras. De fet, Alsina i Colomines són els que van redactar, en contacte amb el líder del partit, Carles Puigdemont, tota la part d'immigració de la ponència política de Junts. Una ponència que en aquest tema, per a alguns alcaldes, es queda curta. En aquest sentit, la cúpula de Junts també ha encarregat al diputat Salvador Vergés que treballi el tema migratori amb els batlles, sobretot a la demarcació de Girona, per frenar el creixement de l'extrema dreta a les municipals.