El gallec que ja no dissimula amb el català a Europa

BarcelonaLa d’aquest dimarts és una data encerclada al calendari pel català a la Unió Europea perquè, malgrat que ja fa més d’un any i mig que és sobre la taula –pel pacte d’investidura Junts-PSOE–, fa unes setmanes Espanya ha començat a augmentar la pressió de veritat perquè l’oficialitat sigui una realitat. Així ho transmeten fonts diplomàtiques de diferents estats de la UE, que aniran a la reunió encara amb molts recels. Les resistències són múltiples, fins al punt que és possible que es decideixi tornar a desar el català en un calaix fins a finals de juny o ja al mes de setembre, quan s’ha de debatre el pressupost de la Unió Europea i Espanya tindrà una nova palanca de negociació. Hi ha dos motius que expliquen els recels de la resta dels estats: d’una banda, hi ha els països bàltics, que amb minories russòfones temen que aquestes comunitats ordeixin un moviment per imitar, si arriba el cas, l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera; i, d'altra banda, hi ha els tentacles del PP a Europa, que utilitza per frenar que llengües que són pròpies de l’estat espanyol tinguin més protecció.

Ho ha admès el PP de Catalunya: Alberto Núñez Feijóo ha estat fent trucades per contrarestar la pressió del govern espanyol a favor del català. Els populars han activat la bona relació que tenen amb el Partit Popular Europeu, a través de la número 2 de Manfred Weber, la catalana Dolors Montserrat, perquè els governs que tenen arreu de la UE s'hi posicionin en contra. Fins i tot haurien demanat a Vox que repliquessin la mateixa estratègia amb aquells governs més proclius d’extrema dreta com el d’Hongria de Viktor Orbán o el d’Itàlia de Giorgia Meloni.

El PP creu que maquinar contra el català, el gallec i l’euskera no li genera cap cost electoral a Espanya. La gran paradoxa és que això passi amb una catalana, Dolors Montserrat, en una posició preeminent al Partit Popular Europeu, i un gallec, Alberto Núñez Feijóo, al capdavant del PP a tot l’Estat. Ara que el PP afronta el seu congrés i l’ala més dura i la més moderada es veuran les cares, sembla que el pèndol es torna a decantar cap a Madrid. Queda lluny aquell Feijóo que, poc després d'arribar al capdavant de Génova, va aterrar a les jornades del Cercle d'Economia amb la promesa de seduir Catalunya.

Debilitar Pedro Sánchez?

El PP sempre ha tingut una actitud hostil envers les reivindicacions culturals, lingüístiques i nacionals de dins l'Estat (a diferència del PSOE de José Luís Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez). De fet, l'actitud que té de cara al debat d'aquest dimarts és la mateixa que va tenir Aleix Vidal-Quadras quan, l'any 2006, es va debatre sobre autoritzar l'ús del català al Parlament Europeu. Llavors el PP va fer decantar la balança en contra. Els populars només han tingut una actitud diferent en certs moments (Pacte del Majestic) i per personalitats molt concretes: Josep Piqué liderant el PP de Catalunya o Santi Fisas al mateix Parlament Europeu defensant que el català fos oficial.

En tot cas, en la votació d'aquest dimarts al PP no només li pesa el seu ADN a favor de l'Espanya uniforme, sinó que també veu l'oportunitat de debilitar Pedro Sánchez. Que el català fracassi a la Unió Europea no va a favor de l'estabilitat del govern espanyol, que depèn de Junts i ha situat aquest tema com a cabdal per seguir apuntalant la Moncloa. Ara bé, amb una oposició tan descarada a l'oficialitat del català, Feijóo també li dona arguments a Pedro Sánchez perquè es justifiqui davant dels seus socis: si fracassa podrà dir que ha estat per la pressió indissimulada del PP i Vox, i que qui fa el que pot, no està obligat a més, que diuen.