Antonio Balmón: "Dubto que el debat sobre ampliar l'àrea metropolitana sigui oportú"

BarcelonaAntonio Balmón (Barcelona, 1960) és des de fa 21 anys l'alcalde de Cornellà de Llobregat. També és vicepresident executiu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Atén l'ARA en ple debat sobre el futur de la regió metropolitana.

¿Ha arribat l'hora d'ampliar l'àrea metropolitana?

— Entenc les reflexions que hi ha, però dubto molt de la seva oportunitat. Jo no em puc distreure i crec que l'AMB tampoc ho pot fer. Nosaltres hem de conformar un espai molt sòlid des del punt de vista de la gestió. No és el moment de perdre de vista quins són els nostres horitzons.

Quins són aquests horitzons?

— Per començar, tenim pendent l'aprovació del Pla Director Urbanístic. També hem fet política d'habitatge, de mobilitat i social. I volem crear un sistema integral per abordar les polítiques de convivència. Quan tu estàs en aquest recorregut, no pots obrir tertúlies. Amb mi que no comptin.

Però és el mateix alcalde de Barcelona i president de l'AMB qui va obrir aquest debat.

— Ell té una opinió, i jo tinc la llibertat intel·lectual de tenir-ne una altra.

¿Els reptes de la regió metropolitana no van més enllà dels 36 municipis actuals de l'AMB?

— És veritat que la realitat econòmica, de les necessitats d'infraestructures, de mobilitat... va més enllà de la metropolitana. Però quan un comença a parlar de competències que no estan dins de l'àmbit local, això pertoca a la Generalitat, que durant massa anys ha estat absent.

I per què Cervelló sí que pot formar part de l'AMB i Rubí no, per exemple?

— Si comences a fer aquest debat, no acabes mai. Per què no Martorell? Per què no Igualada? Per què no Rubí, Terrassa o Sabadell? Per què no el Masnou, Alella, Sitges o Vilanova? La trajectòria que va fer aquesta casa ningú la té en compte. Deuen pensar que això va ser un regal del cel, i no és veritat.

Què vol dir?

— Alguns, de forma ingènua, pensen que això ho paguen l'Estat i la Generalitat. I no. Això ho paga la ciutadania de l'àrea metropolitana i ho paguen també els ajuntaments. I després vull recordar que aquesta és l'única administració que ha passat de quatre institucions a una sense augmentar el cost de l'estructura. Si algú vol crear més estructures i destinar-hi més diners, doncs que s'ho faci mirar.

¿Però no té sentit que la coordinació entre municipis vagi més enllà dels 36 de l'actual AMB?

— Sí, però per a això no cal cap administració. Només cal tenir voluntat. Fer una reunió on vinguin tots els alcaldes i alcaldesses. Aquestes polítiques no necessiten estructures, necessiten impuls. La Diputació ja té espais en què podrien cooperar i col·laborar. Però no és que jo digui que no volem més socis a l'AMB. Estic d'acord que hem de saltar d'escala, perquè quan parlem de la ronda entre Terrassa i Sabadell, això ens afecta a tots, no només a Terrassa i a Sabadell. O quan parlem de l'aeroport. Però el que dic és que tot això és competència d'una altra administració, que és la Generalitat.

Quines coses concretes creu que ha de fer la Generalitat?

— Planificar el territori. És qui ha de preveure el creixement de serveis públics, educatius, sanitaris, i la mobilitat, que és molt important. Organitzar un territori que sigui competitiu i amb les infraestructures necessàries. Això és el que ha de fer.

¿Barcelona a vegades actua amb un punt de superioritat?

— Barcelona és primordial perquè és la teva targeta de presentació. Però després tens un territori molt potent des del punt de vista d'atracció, d'activitat econòmica, de talent, i l'has d'aprofitar. Barcelona ha d'entendre que no som als anys 80, 90 ni 2000. Hem de compartir, però si algú pensa que pot predominar s'equivocarà.

Com a alcalde metropolità, digui'm una cosa bona i una de dolenta de la influència que té Barcelona.

— Jo sempre m'he negat al victimisme. Crec que els territoris han de ser competitius. Barcelona és un al·licient, una provocació, una motivació per estimular-te.

Com afecta el problema de l'habitatge a Cornellà?

— El tema de l'habitatge no és nou. A Cornellà, des dels anys 80 i 90, sempre s'ha fet política d'habitatge. Ens arriba molta gent de Barcelona, però Cornellà tampoc no ha pogut mantenir tota la gent que necessitava habitatge i que se n'ha anat a altres parts de la comarca.

L'altre dia un ex alt càrrec em deia que hi ha municipis reticents a créixer i tenir més veïns. ¿Ho comparteix?

— Dins de l'AMB la majoria de municipis treballen per aportar solars i fer una política d'habitatge que permeti a la gent quedar-se a la ciutat. Sobretot aquella que té més dificultats.

Part del finançament de l'AMB ve també del tribut metropolità, que ha estat molt discutit als jutjats.

— Judicialment, el que hi ha és una sentència clara que diu que l'àrea metropolitana pot cobrar-lo. Després n'hi ha una altra que diu que el que no podem fer són bonificacions. És a dir, diu que hem de cobrar més al ciutadà. I nosaltres estem intentant buscar una solució perquè això no sigui així.

¿L'ATM ha de mantenir els descomptes als bitllets?

— ¿Té sentit que una renda de 100.000 euros a l'any o de 70.000 euros a l'any estigui bonificada en el transport? Crec que no. S'ha de buscar de quina forma ho gradues, perquè diners per a tot no n'hi ha. No hi ha diners per bonificar i per actualitzar el servei alhora.

¿Tornarà a presentar-se a alcalde?

— No entra dintre de les meves hipòtesis si continuaré o no. No m'ho he plantejat mai així. Jo penso només que d'aquí 10 anys Cornellà hagi pogut fer un altre salt de qualitat humana i territorial. Aquest és el meu objectiu.