Confirmats els canvis a batxillerat: les ciències es fusionen i el treball de recerca valdrà la meitat

BarcelonaEl departament d'Educació ha confirmat aquest dimecres els canvis en el batxillerat que fa mesos que estaven sobre la taula, després de rebre un requeriment del govern espanyol per tal que Catalunya s'adapti a la normativa estatal en aquesta etapa de l'educació postobligatòria. Totes les modificacions començaran a aplicar-se en els estudis dels alumnes que comencin primer de batxillerat l'1 de setembre del 2026. En canvi, els estudiants que en aquell moment comencin segon de batxillerat continuaran amb la normativa anterior per no fer canvis sobtats a mitja etapa educativa.

A grans trets, el principal canvi, que ja s'havia anat explicant, és que a 1r de batxillerat –el curs en què es concentren la majoria de les modificacions curriculars– les matèries científiques es fusionaran. D'aquesta manera, es passarà d'oferir física (3 h) i química (3 h) per separat a concentrar-les en una única matèria de 4 hores. El mateix passarà amb biologia (3 h) i geologia i ciències ambientals (3 h), que passaran a formar part d'una sola assignatura de 4 hores. Tot plegat, però, es podrà complementar amb quatre noves optatives anuals de dues hores per setmana que seran física+, química+, geologia+ i biologia+. Ara bé, que aquestes optatives s'apliquin o no dependrà del que decideixi cada institut en funció de les necessitats que detecti que té l'alumnat.

A part dels canvis a la branca científica, una de les novetats més destacades d'aquesta nova adaptació curricular serà que el treball de recerca (TR) perdrà pes en la nota final de batxillerat. Si fins ara aquest treball molt característic del batxillerat català suposava un 10% de la nota final d'aquesta etapa educativa, a partir del curs 2026-2027 el TR valdrà com una assignatura més del batxillerat; això vol dir al voltant d'un 4% o un 5% de la nota final en funció de quantes assignatures optatives tingui cada centre i de si aquestes són trimestrals o anuals.

Menys hores d'optatives i literatures blindades

Tot i que la modificació del currículum de batxillerat ha generat moltes crítiques, aquest dimecres la secretària de Millora Educativa, Pepín Beltran, ha defensat que amb els canvis no es perdran hores de formació de cada modalitat i que "fins i tot en alguns casos s'incrementaran". D'aquesta manera, en el nou batxillerat els alumnes de primer faran 12 hores setmanals de matèries de modalitat –les característiques de cada branca (científic, humanístic, tecnològic, social, etc.)–, quan fins ara en feien 9 h. Aquest canvi afectarà tots els alumnes, ja que s'aplicarà en tots els batxillerats i no només al científic. Per aconseguir-ho, però, es reduiran les hores de matèries optatives –les que pot escollir cada alumne en funció del que desitgi fer a la selectivitat–, que passaran d'ocupar 9 hores setmanals a tenir-ne 6.

Una de les preocupacions que van fer posar el crit al cel als docents va ser que inicialment el requeriment que va enviar el govern espanyol preveia que les literatures catalana i castellana deixessin de ser matèries de modalitat (obligatòries al batxillerat humanístic) i passessin a ser assignatures optatives. Tal com ja va anunciar des d'un primer moment la consellera d'Educació, Esther Niubó, el Govern ha pactat amb el ministeri "blindar" les literatures i, per tant, continuaran sent matèries de modalitat com fins ara. Segons Educació, la decisió s'ha pres perquè així "es reconeix la singularitat cultural i històrica d'aquestes matèries".

Disconformitat dels docents

El fet que el Govern hagi confirmat que mantindrà la idea de fusionar les matèries científiques de primer de batxillerat ha indignat una part important dels docents de ciències que fa temps que adverteixen que el canvi pot ser perjudicial per a la formació dels alumnes. En aquest sentit, des de la plataforma Ciències en Perill, la professora de física i química Sandra Rodríguez ha insistit que és "inacceptable que un govern destrossi l'educació científica de tot un país" i ha assegurat que el departament ha tingut marge per negociar amb Madrid els canvis, però que finalment "els ha acatat sense cap criteri pedagògic". També han criticat que, tot i reunir-se amb ells, Niubó no "s'ha mogut ni un mil·límetre" de la seva posició.

Per tot plegat, des de Ciències en Perill han anunciat que inicien una campanya per cridar els docents que com a forma de protesta es neguin a corregir les proves de selectivitat. Davant d'aquest escenari, la secretària de Millora Educativa ha insistit que "la correcció d'aquestes proves per part dels docents és voluntària" i ha assegurat que a hores d'ara no estan preocupats, ja que hi ha prou professionals per cobrir aquesta tasca que poden fer tant docents d'institut com professors d'universitat.