Orwell i els refugis: la Catalonia House de Londres 'celebra' la victòria aliada a Europa

LondresDotzenes d'Union Jacks decoren aquests dies el centre de Londres. En pengen, per exemple, dels fanals de The Mall, l'avinguda entre el Palau de Buckingham i Trafalgar Square, epicentre tradicional de les celebracions de la monarquia britànica: casaments, enterraments i coronacions. Els han tret la pols –una manera de parlar, perquè s'aprofita qualsevol fotesa o qualsevol visita d'estat per lluir-les– des de l'últim gran esdeveniment que hi va tenir lloc, ara fa tot just dos anys: la passejada amb carrossa d'or de Carles III i Camil·la, amb motiu de l'entronització de l'etern príncep hereu d'Elisabet II.

Tanta decoració obeeix ara a motius menys mundans. Dilluns vinent, festiu al Regne Unit, el rovell de l'ou de la ciutat viurà una gran desfilada militar amb què s'evocarà i celebrarà el 80è aniversari del VE Day a Europa, la victòria dels aliats –inclosos els soviètics de Stalin– contra els nazis, que oficialment té com a data el 8 de maig, i que estava cantada des del desembarcament a Normandia del 6 de juny del 1944.

Ni Catalunya ni Espanya estan convidades a aquesta festa perquè aleshores la dictadura franquista s'hi imposava a sang i foc, i acabada la Segona Guerra Mundial els aliats van preferir mantenir un anticomunista furibund a Madrid abans que no pas enderrocar-lo i ajudar a restablir la República vençuda i la democràcia anorreada. Resultat: quaranta anys de misèria i mort i ferides que encara suren.

Però la Catalonia House de Londres, la seu de la delegació de la Generalitat al Regne Unit, ha volgut aixecar tímidament la mà per recordar el que és un fet indubtable: que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser l'assaig general d'allò que entomaria després el continent i bona part del món. I, per fer-ho, aquest dijous ha ofert un diàleg entre la fotògrafa i investigadora Ana Sánchez i Richard Blair.

La primera, una arqueòloga del subsol de Barcelona i altres ciutats, ha tret a la llum la història que restava amagada als refugis antiaeris que es van construir arreu del país durant la guerra civil. A més, ha connectat l'experiència catalana amb l'anglesa, que va aprendre d'allò que s'hi havia fet, encara que només molt ocasionalment ho va posar en pràctica per fer front als raids aeris de la Luftwaffe. Encara més. Sánchez s'ha entestat a refer no només la història amagada, sinó també la teorització d'un passat –el dels refugis– que es troba escampat per tota mena d'arxius del Regne Unit, no pas de Catalunya.

El segon, Richard Blair, representava l'Orwell Society, en tant que patró de l'entitat i fill –adoptat– d'Eric Arthur Blair, més conegut com a George Orwell, l'autor, entre molts altres textos, de la celebrada La rebel·lió dels animals, 1984 i, esclar, Homenatge a Catalunya, una memòria potser més citada que llegida de l'experiència de l'escriptor entre el 26 de desembre del 1936, quan va arribar a Barcelona, i el 23 de juny del 1937, quan va sortir-ne fugint de la persecució dels agents de l'NKVD.

'Up & Down'; superfície i subsol

Quin és el vincle d'unió entre Orwell i els refugis, entre Richard Blair i Ana Sánchez? El fill de l'escriptor –nascut el maig del 1944 i oficialment adoptat el Dia D, el del desembarcament a les platges de Normandia– va afirmar que el seu pare mai havia escrit sobre els refugis antiaeris de Barcelona. I doncs? Escepticisme davant el comentari d'una trentena llarga d'assistents, devots ja sigui de Catalunya, d'Orwell, de la investigació de la fotògrafa o de les tres coses, peces amb què armar un trencaclosques històric.

L'Ana Sánchez coneix l'obra d'Orwell tant com el patró de la fundació que l'acompanyava. N'ha trobat almenys dos esments, un dels quals, esclar, a Homenatge a Catalunya. La citació és molt breu. Apareix al capítol 13, quan escriu que "havia vist les potents defenses que s’estaven construint a desenes de milles darrere de la línia del front", i que "s’estaven excavant nous refugis antiaeris per tot Barcelona".

El més important, la connexió veritable, no és aquest fragment, només una frase en la molt parcial i esbiaixada memòria de l'assagista anglès. El vincle és el que la fotògrafa intenta establir amb la seva investigació: Orwell posa en relleu un moment molt concret de la superfície de la Catalunya en guerra –el moment revolucionari que poden representar les milícies del POUM a les quals s'uniria l'escriptor– i el de l'esforç col·lectiu i popular de construcció, al subsol, d'uns 600 i escaigs refugis que es basteixen entre el cop d'estat de Franco i els dies posteriors als Fets de Maig del 1937. Poc després que marxi Orwell (23 de juny del 1937), o pràcticament al mateix temps, serà la Junta de Defensa Passiva la que en centralitzarà les obres. Continua la guerra, però les circumstàncies ja han canviat.

Per a l'anècdota, com si fossin notes a peu de pàgina de la sessió a la Catalonia House, queden alguns detalls biogràfics que Richard Blair va desgranar sobre el seu pare. I com a fruit de la llavor que s'hi va plantar, potser hi haurà una visita futura a un dels refugis antiaeris oberts a Barcelona, en companyia de l'Ana Sánchez, quan els amics de l'Orwell Society viatgin –ho fan de tant en tant– a la capital catalana.

La memòria d'Orwell continua viva al Regne Unit i alimenta un relat ben concret –i potser no gaire exacte– sobre la guerra civil. Investigar sobre els refugis antiaeris és una altra manera de completar aquesta visió, més enllà de l'èpica i la denúncia feta per l'escriptor.