Jordi Sargatal: “Farem una virgueria d’aiguamolls”

BarcelonaL'ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal (Figueres, 1957) va participar activament en la campanya per defensar els aiguamolls de l'Empordà als anys vuitanta. Ara, com a secretari de Transició Ecològica de l'executiu de Salvador Illa, ha estat un dels membres de la comissió tècnica que ahir va presentar la proposta d'ampliació de l'aeroport del Prat, que afectarà els espais naturals protegits de la Ricarda i el Remolar. Atén l'ARA per explicar com es gestionarà l'impacte ambiental d'aquesta inversió de 3.200 milions d'euros.

Afirmen que el delta del Llobregat hi surt guanyant. Com s'explica, això?

— La feina que em van encarregar el president i la meva consellera, Sílvia Paneque, va ser estar en un comitè tècnic en el qual havíem de mirar de quina manera es podria optimitzar al màxim la pista, la del mar, perquè fos segura. En aquestes discussions a vegades em tocava fer de corcó. La proposta anterior d’Aena travessava tota la Ricarda, i ara s’ha aconseguit tocar fins a la làmina i avançar una mica cap al Remolar, però sempre dins el límit del mateix aeroport. Per tant, crec que està ben encaixat i en pot sortir una millora per a les zones humides del delta. Em sap greu tocar una mica la Ricarda, però amb les compensacions millorarem el delta. Per cada hectàrea afectada en comprarem 10 i les refarem. Hi haurà 27 hectàrees afectades i en tindrem 270 que ara són ermes, estan salinitzades o són agrícoles de baix rendiment. I podrem fer una virgueria d’aiguamolls. 

Però un ecosistema pot traslladar-se? Pot moure's de lloc?

— Un ecosistema madur com una selva amazònica costa molt, però les zones humides de casa nostra han estat tocades de fa tant temps que aquestes sí que les pots tocar. Fins i tot pots fer que produeixin més a nivell biològic i que siguin més maques.

El catedràtic emèrit d'ecologia de la UB Narcís Prat diu avui a l’ARA: “Aquesta és una proposta com a mínim sorprenent que a parer meu no té ni cap ni peus. Demostra una gran ignorància del que és un ecosistema i del que significa conservar la biodiversitat”. 

— Hi discrepo. Als aiguamolls de l'Empordà es van poder refer estanys en altres cantons, cosa que va millorar la biodiversitat. A més, s'ha dit molt que es destrossarà la Ricarda, i no és veritat. La Ricarda quedarà més o menys igual. Les llacunes litorals viuen gràcies al fet que quan hi ha llevantades entra aigua de mar i quan plou ve aigua dolça. Està tancada des de fa temps i ara està eutrofitzada. 

Aquests terrenys que han de formar part de les mesures compensatòries se sap quins són?

— Els estem identificant. Es tracta de refer aiguamolls allà on n'hi havia hagut abans que fossin horta. Busquem sobretot terrenys que siguin erms, que siguin poc productius. Intentarem no agafar cap terreny agrícola productiu. Només d'aquests que sovint s'inunden, que el pagès reclama que el nivell d'aigua puja massa i se li ofeguen les carxofes.

Han parlat amb els propietaris?

— No, això seria prematur. Evidentment primer s'havia de tirar endavant tot, arribar a l'acord i mirar després amb lupa quantes hectàrees estan afectades realment i multiplicar-ho per deu. Però ja sabem més o menys per on poden anar. Hi ha zones interiors molt clares, com els Reguerons, que és una propietat del Barça. A més, amb l'ACA estem mirant d'aprofitar al màxim les aigües de les depuradores i també la que es bomba des del mateix aeroport cap enfora.

I si no volen vendre?

— M'imagino que hi ha fórmules d'expropiació, però jo crec que a les zones que es volen comprar tindran ganes de vendre. I, en tot cas, no es descartaria l'expropiació si fes falta.

Aquest mateix matí la Comissió Europea ha donat un toc d'alerta al recordar que no s'han complert totes les compensacions de l'ampliació anterior.

—  Estan a punt. 

A punt què vol dir?

— Hi havia quatre coses bàsiques que s'havien de complir. Les ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) terrestres que es van ampliar just el juliol de l'any passat; s'havien de desfer tres aparcaments, i se n'han desfet dos i un està a punt; i s'havia de fer un pla de gestió, que hem de tenir enllestit abans de finals d’any.

Ha costat més de vint anys complir les mesures.

— La voluntat del Govern és tirar-ho endavant, complir-ho i fer-ho el més ràpid possible. Estic convençut que el delta en conjunt, les zones humides i els ocells milloraran sense passar-nos. No es tracta de posar grans volades de grans ocells al Llobregat, perquè podria ser un problema per a l'aviació. Però es tracta de fer venir –segons els hàbits que creïs– espècies més petites, més lleugeres, que volin més baix, que també tinguin molt d'interès, i que sigui un lloc molt apropiat en els viatges migratoris perquè aquests ocells puguin descansar. 

En Aena hi confia? 

— Sí, totalment. No és que ells volguessin colar-nos ni imposar-nos res. La nostra feina ha estat intentar acotar al màxim sense posar en perill cap aspecte de la seguretat. Crec que al final el resultat és bo, amb aquests detallets que evidentment saben greu a molts amics meus ambientalistes o a ocellaires que van allà.

El projecte farà que hi hagi més emissions en un moment en què l’objectiu és reduir-les.

— Els aeroports, els camions, els cotxes, la ramaderia... Tots estem obligats per Europa a intentar ser neutres en carboni d'aquí al 2050. Catalunya d'aquí poc aprovarà els pressupostos de carboni. Per tant, és importantíssim que l'aeroport faci feina en aquest sentit. Estan fent feina canviant de combustibles, millorant els motors, sent més eficients... És evident que si ara hi ha una mica més de trànsit hi haurà una mica més d'emissions. Per tant, hauran de lluitar més per rebaixar-les. Hi estem obligats tots. Serà molt complicat de fer-ho complir. Ara, és evident que l'emergència climàtica és una realitat i que no ens en podem escapar. És veritat que pot semblar un contrasentit, però caldrà un esforç suplementari per rebaixar les emissions del sector aeronàutic. A vegades per volar de Barcelona a segons quines destinacions de l'Àfrica havies de volar primer fins a l'aeroport de Schiphol, a Amsterdam. Això també són emissions que ara ens podrem estalviar. Hi ha una petita part de contradicció, però voldrà dir que encara haurem de fer més esforç per poder rebaixar el percentatge que ens toca amb aquesta ampliació. 

Què fem quan pugi el nivell del mar? 

— Això serà complicat no només per a l'aeroport, sinó per a tota la costa catalana. El Mediterrani havia estat ben eixut, el nivell del mar havia estat molt més alt. El que passa és que si hi havia humans agafaven les quatre coses que tenien, emigraven i ja està. Ara hi ha ciutats com Barcelona, hi ha pobles, hi ha nacions, gent amb hipoteques. Serà molt més complicat moure'ns tots plegats. Però això passarà. El mar està pujant.

I què farem quan això passi? Té sentit ampliant un aeroport en una pista que toca el mar?

— De moment sí. Després haurem de buscar les maneres. Tot Holanda viu sota el nivell del mar. Haurem de buscar sistemes de barreres perquè el mar no entri, i tenim sistemes de bombeig per tirar cap enfora. Hem d'intentar, d'una banda, mitigar aquest canvi climàtic i, de l'altra, anar-nos preparant per a la pujada, que ja és evident. 

Té sentit ampliar l’aeroport en un moment de replantejament del model turístic?

— El que es pretén és que aquests vols intercontinentals serveixin més per al turisme de congressos, perquè hi hagi empreses que estiguin més connectades i puguem atreure més talent. Això és molt bonic de dir però a vegades segurament és més difícil d'aconseguir. Però si no tenim la base perquè es faci, que és l'aeroport, ja no ho podríem dir. Els arguments per als quals era important optimitzar jo me'ls he cregut, i crec que tenen validesa.

Què és el que veu més difícil d'aquest pla?

— Tal com està plantejat ara, el que em pot preocupar és tota la gent que hi està en contra. Tinc ganes de convèncer-los i que li donin un vot de confiança. No és que m'hagi begut l'enteniment, ni m'hagi venut a cap interès estrany, soc el mateix ocellaire amant dels ocells i de les zones humides de tota la vida. És un problema que podem convertir en oportunitat per aconseguir molts fons, per posar en valor el delta del Llobregat i per regenerar moltes zones que s'havien dessecat.

Veu Europa donant-hi llum verda? Quan pot ser una realitat, aquesta anella verda?

— El 2027-2028 no crec que estigui feta, però sí molt encarada.