El govern espanyol es dona 30 dies per decidir si afegeix condicions a l'opa al Sabadell

MADRIDL'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell fa el salt definitiu a la taula del govern espanyol. Aquest dimarts, i esgotant el termini de temps, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha decidit elevar l'operació al consell de ministres, tal com ha informat el ministeri a través d'una nota de premsa. La decisió, que ha estat traslladada prèviament a les parts implicades (al BBVA i al Banc Sabadell), s'ha comunicat un cop el mercat ha tancat, de manera que la cotització dels dos bancs no s'ha vist, per avui, alterada. Aquesta decisió dona un marge de trenta dies naturals, és a dir, fins al pròxim 27 de juny, al govern espanyol perquè pugui afegir condicions vinculades a l'interès general a l'operació plantejada pel BBVA.

"Hem fet una anàlisi interna en què hem vist que hem de profunditzar l'estudi sobre el potencial impacte de l'operació en elements tan importants i vitals per a l'economia com pot ser la protecció de l'ocupació, la inclusió financera o la cohesió territorial", ha explicat Cuerpo en declaracions als mitjans de comunicació aquest dimarts a la tarda. Els cinc ministeris que han demanat fer aquest pas són Indústria, Treball, Drets Socials, Seguretat Social i Transició Ecològica. De fet, ara elaboraran uns informes en profunditat sobre l'impacte de l'operació. El ministre, però, també ha deixat clar que la decisió d'aquest dimarts "no prejutja" el que acabi fent el govern espanyol. "Es tracta de tenir en compte si hi ha raons d'interès general diferents de les raons de competència que justifiquin si cal afegir condicions addicionals [a l'opa del BBVA al Sabadell]", ha afegit Cuerpo.

El sector ja preveia que aquest seria el pas del govern espanyol tenint en compte les declaracions del mateix ministre al voltant de l'operació. Cuerpo sempre s'ha mostrat "preocupat" per l'impacte que pot tenir sobre la inclusió financera o l'accés al finançament la desaparició del quart banc a l'Estat. Des del Sabadell, a qui la decisió li suposa més temps per defensar el seu projecte en solitari, recorden que "moltes organitzacions han mostrat un interès genuí en les conseqüències de l'operació". Per contra, fonts del BBVA defensen que l'operació "és bona" per l'interès general de Catalunya, Espanya i Europea i insisteixen que han assumit uns "compromisos sense precedents".

Elevar l'opa al consell de ministres suposa, doncs, obrir la porta al fet que l'executiu de Pedro Sánchez pugui intervenir per primer cop en l'opa a través de l'exigència de més compromisos al BBVA. Aquests compromisos, però, no poden estar vinculats a qüestions relacionades amb la competència, cosa que recau en la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), sinó a raons d'interès general, tal com estableix la llei de Defensa de la Competència de l'any 2007.

Quines condicions pot exigir el govern espanyol?

La normativa recull que l'executiu de Pedro Sánchez pot imposar condicions per raons d'interès general i s'enumeren les següents: la defensa i la seguretat nacional, la protecció a la seguretat o salut públiques, la lliure circulació de béns i serveis dins del territori nacional, la protecció al medi ambient, la promoció de la investigació i el desenvolupament tecnològic i la garantia d'un adequat manteniment dels objectius de la regulació sectorial.

De fet, tot i que la consulta pública sobre l'opa que ha dut a terme el ministre d'Economia abans de prendre la decisió d'aquest dimarts no és vinculant, les seves conclusions poden servir a l'executiu de Pedro Sánchez a l'hora de decidir si imposa o no compromisos addicionals, sobretot a l'hora de justificar-ho en cas que ho acabi fent. Fonts consultades per l'ARA han indicat que el govern podria afegir compromisos vinculats a motius territorials o socials, com l'arrelament del Sabadell a Catalunya o la possible pèrdua de llocs de treball, sobretot qualificats; però també de vinculats a l'impacte econòmic de l'operació. El BBVA, per exemple, ja ha obert la porta a mantenir la marca Banc Sabadell a territoris com Catalunya.

El paper de la Comissió Europea

La possibilitat d'afegir condicions, però, ja l'està observant la Comissió Europea. Fonts de l'executiu comunitari recorden que l'opa del BBVA al Sabadell ha rebut el vistiplau del Banc Central Europeu, però també de les autoritats de competència, com la CNMC. "No tenim coneixement de cap raó que pugui justificar el rebuig o bloqueig a l'operació. Esperem que el govern espanyol s'ajusti a les decisions de les autoritats competents", indiquen les mateixes fonts. De fet, l'executiu comunitari ha demanat informació addicional al govern, obrint així un procés de diàleg informal sobre l'operació. Les mateixes fonts expliquen que la Comissió està "examinant" la compatibilitat de les accions de l'executiu espanyol amb el Dret comunitari: "[Brussel·les] no dubtarà en exercici les competències [comunitàries] com a garant dels Tractats". Des de fa temps, però sobretot en un moment en què es vol impulsar l'autonomia estratègica, la Comissió Europea abandera la necessitat de tenir bancs més grans.

Un cop se sàpiga què fa el govern espanyol, és a dir, d'aquí a trenta dies (en cas que esgoti el termini de temps), el BBVA pot continuar amb l'opa (tret que l'executiu de Pedro Sánchez aprovi uns compromisos inassumibles per a l'entitat basca i aquesta faci marxa enrere). Aleshores, serà el torn de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El regulador borsari espanyol haurà d'aprovar el fullet de l'operació i després s'obrirà el període d'acceptació: la votació clau en què els accionistes del Banc Sabadell decidiran si venen o no els seus títols.

Com s'ha arribat fins aquí?

Un cop Competència va obrir la fase 2 d'anàlisi de l'opa, s'obria l'escenari d'arribar a la fase 3, que és la que comença a partir d'ara. Després de gairebé un any estudiant l'operació, la CNMC va autoritzar l'opa per unanimitat, però sota condicions de comportament i vinculades a la competència. Entre aquestes condicions destaca el blindatge temporal del finançament a les pimes, que són el negoci estrella del banc vallesà.

La decisió final de Competència, però, no va agradar a tothom. A banda del Sabadell, que ha criticat obertament el procés que ha seguit la CNMC, les patronals catalanes, des de Foment del Treball, fins a Pimec, i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, també han carregat contra les conclusions de l'organisme públic. La presidenta de la CNMC, Cani Fernández, no va dubtar a defensar el paper de l'ens.

En tot cas, davant l'aval de la CNMC a l'opa i la possibilitat que s'obrís aquesta fase 3, tots aquests actors contraris a l'operació no han dubtat a situar la pressió damunt l'executiu espanyol, a qui li han exigit que aturi l'opa del BBVA (cal recordar, però, que l'executiu de Pedro Sánchez no pot vetar l'operació). També s'hi han afegit les veus polítiques: ni ERC ni Junts, socis d'investidura del govern espanyol, volen l'opa. Tampoc la Generalitat. Ara, amb la decisió d'enviar l'opa al consell de ministres, el govern espanyol té un mes per decidir si es desvia del dictamen final de Competència i endureix els compromisos per raons d'interès general.