Granada, Badajoz i Sevilla: el laberint de l'apagada elèctrica es comença a resoldre

MadridEl laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

"Ja hem identificat on van ser les primeres pèrdues de generació. Ja sabem que van començar a Granada, Badajoz i Sevilla", ha explicat Aagesen. La ministra ha recordat que després de les dues oscil·lacions detectades mitja hora abans de l'apagada al sistema espanyol, però també en altres punts d'Europa, van arribar les pèrdues de generació elèctrica a l'Estat. La cronologia és la següent: a les 12:32:57 hores es va detectar una pèrdua de generació en una subestació de Granada; a les 12:33:16 hores passa el mateix en una subestació de Badajoz i, finalment, una tercera pèrdua de generació elèctrica a les 12:33:17 hores en una subestació de Sevilla. Els tres episodis van suposar la desconnexió de 2,2 GW, ha detallat Aagesen.

"Després [d'aquestes pèrdues] arrenca la fase de desconnexió de la generació en cascada per sobretensió, [...] la pèrdua de sincronisme entre el sistema peninsular i el sistema continental [...] i més tard el sistema peninsular queda aïllat", ha recordat Aagesen. La pèrdua de generació i tensió contínua i els mecanismes de seguretat, malgrat activar-se, no són capaços d'evitar l'apagada massiva o zero elèctric. A partir d'aquí, continuen sense resposta preguntes com ara què va causar la pèrdua de generació, o per què no van funcionar els tallafocs o sistemes de seguretat. "Seguim treballant per esclarir les causes", ha dit la ministra, que ha insistit davant dels diputats que s'arribarà fins al final de l'incident, al mateix temps que els ha demanat paciència tenint en compte els milions de dades que s'han d'analitzar: "Si no fos complicat [entendre què va passar], no ens donarien tres mesos per investigar", ha apuntat. Aagesen ha posat especial èmfasi en les oscil·lacions prèvies a la incidència detectades a Europa.

De fet, els avenços explicats aquest dimecres per la ministra surten del comitè d'anàlisi del govern espanyol creat el passat 30 d'abril i que ja s'ha reunit en sis ocasions. Aquest comitè ha d'entregar un informe en un termini de tres mesos, a diferència del grup independent d'experts europeus, que té un marge de sis mesos per presentar un estudi preliminar amb recomanacions (l'informe final no es farà públic fins al setembre del 2026).

Es descarta un ciberatac a Red Eléctrica

Aagesen també ha anticipat que la investigació posada en marxa ja ha permès descartar algunes hipòtesis: "Sabem clarament que no va ser un problema de cobertura, de reserva o de dimensió de les xarxes [elèctriques de transport i distribució]", ha explicat. Alhora, s'ha descartat per primer cop que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. "No s'han trobat indicis [de ciberatac]. És una bona notícia", ha manifestat la ministra. Fins ara, el govern espanyol mantenia oberta aquesta possibilitat, a diferència de la mateixa Red Elèctrica, que ja ho va descartar l'endemà de l'apagada elèctrica. Fonts del ministeri de Transició Ecològica matisen que la possibilitat d'un atac informàtic només es descarta en l'operador, però no en altres actors.

Les formacions polítiques al Congrés han aprofitat la compareixença de la ministra per tornar a posar el focus en els debats que l'apagada elèctrica ha revifat. Entre aquests hi ha el tancament de les centrals nuclears a l'Estat i la responsabilitat de les energies renovables en l'apagada. De fet, abans de les intervencions dels diputats, Aagesen ja ha demanat anar "molt més enllà de culpabilitzar una font de generació o una altra". PP i Vox estan abanderant la necessitat d'allargar la vida útil de les nuclears, mentre que el bloc d'esquerres exigeix al govern espanyol que "no faci un pas enrere" en el calendari actual.

Al seu torn, formacions com ERC o Junts han recriminat una "apagada informativa" per part del govern espanyol sobre la incidència: les formacions retreuen a l'executiu de Pedro Sánchez els pocs avenços en les conclusions sobre l'apagada. Alhora, les formacions d'esquerra han tornat a qüestionar l'estructura actual de Red Eléctrica: tant el fet que sigui una empresa privada (només compta amb una participació de l'Estat d'un 20%), com les funcions que duu a terme (plantegen si cal separar la gestió del sistema de la funció com a transportista).

Avisos previs de Red Eléctrica i Competència

L'avenç de la investigació sobre la incidència elèctrica del 28 d'abril coincideix amb les informacions fetes públiques aquest dimecres en què s'indica que Red Eléctrica i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) van advertir fa dos anys que les "tensions" a la xarxa elèctrica podien provocar una apagada elèctrica. En concret, s'ha posat la lupa en un document de treball de Competència publicat el 13 de novembre del 2023 al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) que forma part de la seva tasca habitual pel que fa a la revisió del marc normatiu del sistema elèctric.

Consultat per l'ARA després que l'hagi avançat El País, en el document Competència recull els avisos de Red Elèctrica sobre un "increment generalitzat del nivell de tensió a la xarxa de transport que, en determinats moments, supera els valors màxims admissibles". "Aquestes elevades tensions a la xarxa podrien provocar el desacoblament intempestiu d'instal·lacions connectades a la xarxa", s'alertava en el document. Davant aquest escenari, l'organisme proposa impulsar un projecte pilot de cara a tenir noves regles relacionades amb el control de la tensió.