La crisi de l'habitatge

Compra rècord de la Generalitat per fer pisos d'habitatge social

El preu mitjà de l'habitatge a Espanya va arribar a un màxim històric en l'últim quadrimestre del 2024

Habitatges de Barcelona en una imatge d’arxiu.
Guillem Delso
05/02/2025
3 min

BarcelonaPrimer pas del Govern per complir la mesura dels 50.000 pisos públics abans del 2030. La Generalitat ha comprat 743 pisos al fons d'inversió Divarian per convertir-los en habitatge de lloguer social. El cost de l'operació ha estat de 72 milions d'euros i als habitatges hi viuran famílies en situació de vulnerabilitat que estan en el programa Reallotgem de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Habitatge Una guia pràctica
Inscriu-t’hi

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que és la compra d'habitatges més gran, a través del tempteig i retracte, que ha fet mai una conselleria i ho ha valorat com una "mesura contundent".

La Generalitat ha completat la compra exercint el dret de tempteig i retracte que té per comprar –a preu de mercat– quan un gran tenidor posa al mercat lliure els seus actius. Divarian tenia l'obligació d'oferir-los a la Generalitat abans de posar-los a la venda. "No hi ha hagut negociació, ha estat una execució de la llei", ha explicat Paneque. Els pisos passen a formar part del parc públic d'habitatges de Catalunya i s'han comprat per un preu més reduït, 96.000 euros cada pis, del que haurien costat al mercat lliure.

Als habitatges hi viuran les famílies del programa Reallotgem i pagaran un lloguer proporcional als seus ingressos. "No han de patir per la duració dels lloguers perquè els habitatges ara són de titularitat pública", ha deixat clar la consellera. Els habitatges adquirits estan distribuïts arreu de Catalunya. Les tres ciutats on s'han comprat més habitatges són Terrassa (77), Barcelona (66) i Sabadell (54).

Lluny de l'objectiu

La compra dels habitatges a Divarian s'afegeix a la de 433 habitatges que es va fer a InmoCaixa a finals del 2024. Tot plegat, encara lluny de l'objectiu dels 50.000 pisos per al 2030. La consellera ha explicat que hi ha 4.000 habitatges que estan en construcció. Paneque ha afegit que han rebut l'estimació dels solars disponibles per part dels ajuntaments del territori. "Podríem assolir 25.000 habitatges més abans del 2027", ha dit.

La consellera ha afirmat que "la intenció és que la major part dels 50.000 habitatges públics s'adquireixin a partir de la construcció". Ara bé, ha reconegut que "el mètode de tempteig i retracte permet disposar d'habitatges de forma immediata".

Promoció d'habitatges a Reus que la Generalitat ha comprat recentment a La Caixa.

La major part de les persones que vivien als pisos comprats procedien d'execucions hipotecàries i formaven part del programa Reallotgem de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que ara passa a tenir-ne la titularitat. L'Agència destinava sis milions d'euros anuals a Divarian pels lloguers totals, però amb la compra ho deixarà de fer.

El lloguer s'adaptarà a la renda de les persones. El programa Reallotgem ofereix habitatges a persones en situació de vulnerabilitat i a preus reduïts. Amb la compra dels 743 habitatges, la meitat de les persones del programa Reallotgem tindran un habitatge.

Paneque ha resumit els tres objectius de la compra. "Augmentar el parc públic d'habitatges, assegurar i protegir els llogaters i estalviar els milions que es pagaven a Divarian pel lloguer dels pisos".

Màxim històric del preu mitjà de l’habitatge

La notícia arriba el mateix dia que s'ha fet públic que el preu mitjà de l'habitatge a Espanya va arribar a un nou màxim històric en l'últim quadrimestre del 2024, en què va pujar fins a un 12,5% per sobre dels nivells màxims del 2007. Són dades de l'índex de preus d'habitatge en venda de l'Estadística Registral Immobiliària elaborada pel Col·legi de Registradors.

L’índex ha revelat que el preu mitjà a escala estatal va ser de 2.164 euros per metre quadrat, la qual cosa va suposar un augment del 2,4% respecte al trimestre precedent i va confirmar una tendència de cinc trimestres consecutius de pujades.

Catalunya té un preu mitjà de 2.615 euros per metre quadrat i és la quarta comunitat autònoma més cara de l’Estat. Al davant té Madrid, les Illes Balears i el País Basc. Barcelona és la tercera capital de província més cara (4.483 euros). Tretze comunitats autònomes i trenta-dues províncies van tenir increments trimestrals.

Creixement de les compravendes

Les compravendes inscrites entre l'octubre i el desembre van ser de 172.551 operacions, el nivell màxim des del tercer trimestre del 2007. L'augment respecte al quart trimestre del 2023 va ser del 32,9%.

En els últims dotze mesos es van registrar 636.909 compravendes d'habitatge amb un increment respecte a l'any 2023 del 9,2%. Les operacions es van dividir en 505.145 d'habitatge usat i 131.764 d'habitatge nou. L'última dada suposa un increment del 21,6%.

D'altra banda, el percentatge de compres fetes per estrangers va ser del 14,4%; amb un lleuger descens trimestral, però mantenint-se en el rang alt de la sèrie històrica.

Les nacionalitats principals van ser britànics (8,5%), alemanys (6,6%), neerlandesos (5,9%), marroquins (5,3%), francesos (5,2%), romanesos (5,1%) i italians (4,7%). Catalunya va tenir una proporció de 16,5% de compres d'estrangers.

El nombre total d'hipoteques el quart trimestre del 2024 va ser de 123.897, amb un increment del 13,4%. Catalunya va experimentar un creixement trimestral de 20.811 hipoteques.

stats
OSZAR »