El número dos de l'Opus Dei, acusat de tràfic de dones pobres per a l'explotació laboral a l'Argentina

BarcelonaEl número dos de l'Opus Dei, el vicari auxiliar Mariano Fazio, ha estat acusat formalment de tràfic de dones per a l'explotació laboral dins del seu orde religiós en condicions de semiesclavitud, una pràctica que l'Opus hauria comès durant quatre dècades a l'Argentina. Ho afirma l'escrit de vuit pàgines al qual ha accedit ElDiario.es, dins del procés judicial obert contra els màxims responsables de l'Opus a l'Argentina. El cas té almenys 43 víctimes, totes elles dones pobres, que denuncien que van ser forçades a treballar sense cobrar –amb coaccions i maltractament psicològic– netejant i servint a les cases de l'Opus.

L'escrit d'imputació de Fazio, que actualment és el vicari auxiliar de l'Opus –és a dir, el número dos de l'orde a escala mundial– i viu al Vaticà, demana que se l'imputi juntament amb quatre responsables de l'orde al país que ja havien estat acusats. La petició la van enviar l'11 de juny al jutge federal Daniel Rafecas els fiscals Alejandra Mángano, Marcelo Colombo i Eduardo Taiano.

Fazio no havia estat inclòs en un primer moment en l'acusació, que sí que imputava els tres sacerdots que havien tingut el mateix càrrec que ell en anys anteriors i posteriors: els exvicaris regionals de l'Argentina Carlos Nannei (1991-2000), Patricio Olmos (2000-2010) i Víctor Urrestarazu (2014-2022), a més de l'exdirector de la branca femenina de l'Opus a l'Argentina, Gabriel Dondo. Fazio també havia sigut vicari regional entre el 2010 i el 2014.

Arran de la denúncia de fins a 43 víctimes, el procés judicial investiga un sistema de tràfic de dones pobres que la seu central de l'Opus Dei a l'Argentina hauria executat durant més de 40 anys. A la residència de dones Lara, a Buenos Aires, les criades que atenien els alts càrrecs de la jerarquia de l'Opus no rebien cap sou per la seva feina i vivien en condicions de semireclusió. El sistema ha estat descrit com a habitual de l'Opus Dei en diversos estats, incloent-hi Espanya, en la sèrie documental de la periodista Mònica Terribas El minut heroic. Mariano Fazio va viure durant molts anys a la seu de l'Opus Dei a Buenos Aires, on hi ha la residència Lara.

Diverses dones que hi van treballar han denunciat la cúpula de l'Opus al país. La majoria van aconseguir marxar de l'orde –algunes se'n van escapar– abans del 2008, l'any que va entrar en vigor al país la llei de tràfic. De les 43 víctimes, només quatre casos s'emmarquen en aquesta llei, els únics posteriors al 2008.

L'acusació se centra en el cas d'una dona boliviana que va ser captada quan era menor i que va servir com a criada per a l'Opus durant 31 anys. M.I.E., les seves inicials, va ser cridada a declarar per segona vegada l'abril del 2025 davant del jutge Rafecas, i va ser llavors quan va dir que coneixia el “pare Mariano [Fazio]" i que, de fet, entre el 2009 i el 2014 va tenir assignada la neteja de l'habitació de Fazio, mentre ell era vicari regional. L'escrit dels fiscals destaca “la quantitat de tasques que li eren exigides, la disponibilitat a tota hora, les jornades interminables jornades i el sotmetiment psicològic”, i assenyala una frase de la víctima: “Jo anava pel carrer pensant que no volia viure. Pensava com podia ser que la gent somrigués, i llavors em van enviar el psiquiatre”. Els psiquiatres de l'organització religiosa li van subministrar antidepressius i somnífers.