El gran escull de la FP dual: falten empreses per acollir alumnes en pràctiques

BarcelonaLa nova llei de Formació Professional (FP) vol recuperar una figura que abans era molt comuna en els negocis de casa nostra: la de l’aprenent. La normativa, aprovada fa tres anys pel govern espanyol, i que les comunitats autònomes han començat a aplicar aquest curs, multiplica el nombre d'hores de pràctiques que fan els estudiants en un entorn laboral real i aposta perquè tot el model tingui un caràcter dual, sigui quin sigui el grau. Aquesta transformació, però, requereix molta més implicació per part de les empreses i aquí és on ha trobat el seu gran escull.

"A diversos centres educatius de Catalunya els hi és difícil trobar empreses que ofereixin places de pràctiques als seus estudiants", denuncia el manifest que ha fet públic l'Assemblea FP, una plataforma que aglutina alumnes, professors i coordinadors de centres afectats per aquesta problemàtica. A parer seu, aquesta manca de places impedeix que molts estudiants completin la seva formació i, per tant, puguin accedir al mercat laboral. El cas és que algunes companyies es mostren reticents, sobretot, a acollir estudiants de grau mitjà, ja que n'hi ha molts que encara són menors d'edat o tenen poca experiència prèvia.

Arran de la darrera reforma, ara els graus es divideixen entre la FP dual general —en què cal fer un mínim de 515 hores de pràctiques— i la FP dual intensiva —que requereix almenys 713 hores a l'empresa—. Per encabir tot aquest temps dedicat a les estades en empreses, sovint els alumnes han de començar a trepitjar els negocis durant el primer curs i això no sempre és possible.

El president executiu de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCAT), José Luis Durán, diu a l'ARA que entén aquesta preocupació per part dels centres i assegura que el Govern està treballant perquè cada vegada més empreses entrin en el sistema. "Els que no puguin trobar pràctiques a primer, les podran fer a segon i acabaran fent les hores que toquen. Pot ser que hi hagi sectors concrets en què tinguem dificultats, però s'està fent un esforç molt gran per augmentar les places amb molta demanda", explica.

Alguns dels més afectats són els graus de l'àmbit sanitari, en què el percentatge d'estudiants que fan la modalitat intensiva no arriba ni al 2%, i a això s'hi suma que l'alumnat ja no pot convalidar l'experiència laboral com a pràctiques. En canvi, en altres sectors, com les indústries extractives, ja se supera el 75%. "Tothom té responsabilitat, però la nova llei n'hi dona molta més a les empreses de la que tenien fins ara", diu Durán, que insisteix que el punt de partida és bo i que la proporció de la dual intensiva s'anirà equilibrant.

El curs 2023-2024 hi havia 16.336 aprenents —un 26,4% dels matriculats al segon curs— que seguien programes del que fins ara hem anomenat FP dual. Són pràcticament el doble dels que hi havia fa tres anys. Segons les últimes dades disponibles, també s'ha més que duplicat el volum d'empreses que tenen un conveni vigent per acollir alumnes: 17.706, de les quals un 40% (7.104) va obrir les portes del seu negoci a un estudiant durant aquell curs. Davant la bretxa entre aquestes dues xifres, Durán recorda que el teixit productiu de Catalunya està format principalment per micropimes de pocs treballadors, que poden tenir reticències a l'hora de rebre un aprenent pels costos i el temps invertit en formar que pot implicar. "Estem buscant la millor manera per donar-los suport des de l'administració", defensa.

Una solució a aquesta manca de predisposició, comenta el president de l'Agència FPCAT, és la figura del tutor mancomunat. Aquesta persona actuaria com a nexe entre el centre educatiu i l'empresa, i assumiria les tasques burocràtiques per a diferents pimes. "Calen sistemes que sedueixin les empreses. La [FP] dual ha de ser la seva principal font de talent. Han d'entendre que és un benefici i assumir-ne els costos", diu Fabian Mohedano, promotor de talent professional i expresident del mateix organisme, que també reivindica incorporar el tutor mancomunat. Entre altres solucions que es poden aplicar, apunta a la necessitat d'elaborar un "mapa" de la FP dual adaptat al segle XXI per entendre quines places es necessiten i impulsar centres especialitzats en els diferents sectors productius.

"Quantitativament, a Catalunya hi ha prou teixit empresarial per donar resposta a les necessitats de la FP dual", assegura Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació de Foment del Treball. En aquest sentit, també considera necessari crear aquest "mapa" per aportar "prevenció i seguretat": "No es tracta que totes les empreses hi participin alhora, sinó que tinguin la capacitat d'aportar places al sistema de manera permanent".

Col·laboració amb el SOC

Abans de trobar-se per casualitat amb un post d'Instagram, l'Anthony Stalyn Tomalá estava pensant en buscar feina de cambrer. Aquell anunci, però, era per iniciar-se en una professió a la qual mai havia pensat dedicar-se. Ara és un dels 25 alumnes que fan un curs de Formació Professional Ocupacional Dual (FPO Dual), impulsat pel Gremi de Carnissers, Xarcuters i Aviram de Barcelona i Comarques. Mentre es forma a les aules de Mercabarna, on aprèn a fer anar el ganivet i els diferents talls de la carn, també fa pràctiques en una de les 20 empreses participants: Carnisseries Sagarra, a Sant Cugat del Vallès. El seu contracte està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que també finança la formació i l'acompanyament dels alumnes. “Hem de recuperar la figura de l’aprenent. És un ofici sense formació reglada i no trobem personal”, defensa Antoni Gálvez, president del gremi.

Es tracta de la quarta convocatòria d'aquest programa en la qual es van atorgar 109 projectes com aquest, pels quals van passar 1.594 estudiants contractats per 631 empreses. El SOC hi va destinar un pressupost de 38 milions d'euros, que s'ha més que duplicat des de la primera edició. En aquests casos, és evident, les empreses compten amb l'incentiu de la subvenció, que ajuda a superar els recels. "Hi ha determinats sectors amb una dificultat altíssima per trobar professionals qualificats. Doncs aquí els diem «si no els trobes, forma'ls tu»", remarca Miquel Carrión, sotsdirector d'Ocupació Juvenil i Qualificació Professional del SOC. Així doncs, defensa que la FP dual s'ha de convertir en una fórmula de reclutament i formació que pugui despertar vocacions en oficis que els joves potser ni tan sols s'havien plantejat.