Bloqueig de l'estret d'Ormuz: quines conseqüències pot tenir per a l'economia mundial?

BarcelonaLes borses estan expectants aquest dilluns. Que el Parlament de l’Iran hagi aprovat tancar l’estret d’Ormuz –una iniciativa que ha de ratificar el Consell Suprem de Seguretat Nacional– pot significar un veritable terratrèmol per a l’economia mundial. Aquest pas té un ample màxim de 96 quilòmetres i un mínim de 52, amb l’Iran al nord i els Emirats Àrabs Units (EAU) i Oman al sud. Per allà hi passa entre la cinquena i la quarta part de tot el petroli del món, entre 17 i 20 milions de barrils diaris. Però aquest tancament no només impactaria en el cru. També el gas natural liquat (GNL) es pot veure afectat. Qatar, que n'és el principal exportador mundial, transporta gairebé tota la seva producció per aquest estret.

Donada la importància d'aquests combustibles fòssils, el Fons Monetari Internacional (FMI) ja ha alertat dels efectes de l’atac dels EUA a l’Iran i no descarta haver de revisar a la baixa l'actualització de les previsions de creixement que presentarà el mes vinent. N'ha advertit aquest dilluns la directora gerent d’aquest organisme, Kristalina Georgieva, en una entrevista a Bloomberg TV. Al seu entendre, la situació actual suposa “una altra font d’incertesa” en un context en el qual ja mana aquesta sensació. Les dificultats de subministrament se sumarien a la guerra comercial iniciada pels EUA.

En una línia similar, la presidenta del Banc Central Europeo (BCE), Christine Lagarde, ha alertat en una compareixença al Parlament Europeu que els riscos per al creixement econòmic de la zona euro "continuen inclinats a la baixa" per les tensions comercials i geopolítiques globals, encara que una despesa més gran en defensa pot impulsar l'activitat.

L’impacte més destacat, en cas d’un bloqueig de l'estret d'Ormuz, seria una pujada del preu del petroli i el gas. De fet, aquesta pujada ja s’està produint i l'impacte es nota per dues vies: d'una banda, una escalada de la inflació i, de l'altra, un fre al creixement econòmic a través d'un augment dels costos de producció, una reducció del consum i el deteriorament de la balança comercial en ser més cara la importació de cru. El preu del barril Brent, el de referència a Europa, ha arribat als 81,40 dòlars, un increment del 5,7%, i ha tocat màxims des del mes de gener. Tot i això, abans de l'obertura de les borses europees, el preu moderava la seva escalada fins als 78,26 dòlars i s'ha desplomat fins al nivell dels 73 dòlars en una jornada d'elevada volatilitat a l'espera d'esdeveniments un cop Iran va atacar bases dels EUA al golf.

De 110 a 150 dòlars

És per això que els inversors segueixen a l'expectativa de la resposta iraniana: si el bloqueig tirés endavant, el Brent podria arribar als 120 dòlars en el curt termini i als 150 en el llarg, calculen els analistes. Goldman Sachs afirma en el seu últim informe que el Brent podria escalar fins als 110 dòlars el barril, en cas que els fluxos de petroli a través de l'estret d'Ormuz es reduïssin a la meitat durant un mes i baixessin un 10% més durant els 11 mesos següents. Altres especialistes eleven la pujada fins als 15 dòlars.

A més, aquest efecte es trasllada als preus dels carburants, la gasolina i el gasoil. Aquest dilluns a la ciutat de Barcelona el litre de gasolina es mou entre 1,359 euros a la gasolinera més barata i 1,669 a la més cara, mentre que el del gasoil està entre 1,279 i 1,599 euros. L'electrificació de l'economia encara no pesa tant per evitar caigudes de l'activitat econòmica.

Els efectes del tancament d’aquest pas tan estratègic del golf Pèrsic són encara més negatius per a països com la Xina, l'Índia, el Japó o Corea del Sud, ja que reben la major part del petroli i del gas a través d'aquest estret. L'Aràbia Saudita, l'Iraq i els Emirats Àrabs Units –que van ser els principals proveïdors de la Xina el 2024– envien una bona part del combustible per aquest pas. En la situació actual els principals índexs borsaris es mantenen també a l’expectativa. L'Íbex-35 i la resta de borses europees han aguantat. Després d'una sessió entre el positiu i el negatiu, l'Ibex ha tancat amb una lleugera pèrdua del 0,08%, fins als 13.839,400 punts.