Openchip, la revolució tecnològica a l'europea (i a la catalana)

BarcelonaL'època de la covid va ser, també, l'època en què es va forjar en l'imaginari popular un nou diccionari farcit de paraules com pandèmia, coronavirus, mascaretes i, fins i tot, xips i semiconductors. L'escassetat de components de microelectrònica, com aquests xips, va passar a ser de cop i volta un problema mundial i local. La societat va aprendre aleshores que aquests components eren imprescindibles per tirar endavant l'economia i van començar a sonar les alarmes. És aquí on comença la història d'Openchip, vulgarment batejada com la Nvidia catalana (i europea), malgrat que als seus responsables no els acaba d'agradar aquesta definició.

"L'escassetat de xips va suposar l'aturada de fàbriques com Seat i moltes altres arreu d'Europa, i va ser per aquesta situació i perquè també havien d'arribar els fons europeus Next Generation, que els ministeris van demanar a la societat que presentessin projectes en aquest àmbit", explica Marc Fernández, director financer d'Openchip. Va ser aleshores quan el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i GTD, el grup de software crític de tecnologia, van presentar conjuntament el projecte d'Openchip. "La idea era fer alguna cosa per evitar que això tornés a passar en el futur", diu Fernández.

Després d'un procés llarg i de "passar moltes proves molt dures", la Unió Europea va considerar Openchip "un projecte important d'interès" i, ja amb el vistiplau europeu, l'empresa ha entrat a les bases del PERTE Xip espanyol per rebre finançament del govern. Openchip és la quarta organització catalana que més fons Next Generation ha rebut, un total de 111 milions d'euros, per darrere d'Adamo, l'Ajuntament de Barcelona i el BSC. El gener del 2024 va ser quan van entrar els diners i, amb ells, gent formada i talent d'arreu del món, com Francesc Guim, el seu conseller delegat. Amb poc més d'un any, ja tenen 170 treballadors.

"Jo i tota la resta de l'equip directiu som gent que hem estat treballant més de dues dècades en el món dels semiconductors o de la tecnologia, i la majoria ha estat treballant per a companyies americanes. Jo mateix tinc 600 patents, que vaig fer quan treballava amb Intel, i aquest projecte arriba en un moment de carrera professional molt consolidada a nivell d'expertesa i de maduresa, i de ganes de poder revertir el coneixement que hem creat fora i portar-lo a casa", explica Guim.

L'aposta europea

L'aposta europea per Openchip és ambiciosa, perquè és una tecnologia "extremadament cara", diu Guim. Fer xips no és barat: portar un xip a fàbrica són 25 milions d'euros, comprar llicències val desenes de milions d'euros, i el talent en el sector és car. Però aquesta aposta pren encara més sentit amb la situació actual, en què la política aranzelària de Donald Trump evidencia la necessitat europea de moure fitxa en l'àmbit tecnològic. "El nostre objectiu és mirar de donar al mercat productes alternatius al que hi ha ara disponible, amb el segell europeu, i la idea és sortir al mercat a finals del 2027", diu el conseller delegat.

"Això va molt més enllà d'Openchip, és un projecte europeu on cal treballar de forma coordinada amb totes les altres parts d'Europa. Nosaltres estem treballant conjuntament amb Imec, amb Submer (companyia catalana que fa temes de data centers), amb companyies que fan dissenys de plaques, etcètera. Des del nostre humil punt de vista, es tracta de portar una part que és crítica, que són els xips i el software, però treballar amb l'ecosistema per poder entrar conjuntament en les gigafactories", explica Guim.

Tecnologia de quilòmetre zero

Openchip va començar com un projecte molt específic de fer xips i software, però ha anat creixent no només internament sinó sobretot amb les sinergies amb altres empreses europees. "Molts cops ens pregunten qui són els nostres competidors a nivell europeu, però sempre diem que no tenim competidors sinó socis, i al final el que hem de fer és activar el consum de quilòmetre zero amb components de quilòmetre zero i intentar que totes les parts per fer el producte final siguin europees", explica el conseller delegat.

"És més important aquesta compra de tecnologia europea que donar diners a la investigació", afirma Fernández. "Hem de tenir consciència que el que anem a comprar sigui aquest quilòmetre zero perquè, al final, per molt diner que hi hagi per a la investigació, calen els clients i la mateixa administració pot ser el primer", afegeix.

"Més que ser la Nvidia d'Europa, jo el que dic és que Europa ha de fer la Nvidia d'Europa; si podem definir una Nvidia europea, haurà de ser un conjunt de companyies europees que sumem forces", expliquen. De fet, des del punt de vista tecnològic, Openchip mira de desmarcar-se de com els Estats Units estan desenvolupant la tecnologia: "Allà no els importa la sostenibilitat o el consum d'energia, ho volen fer tot més gran i més potent", critiquen. "La tecnologia que fem nosaltres és al revés: és pensar com podem fer la intel·ligència artificial més sostenible mentre mantenim els mateixos nivells pel que fa al rendiment", detalla Guim. "Estem convençuts que una altra manera de fer intel·ligència artificial és possible i la volem fer a l'europea agafant els valors europeus", afirma.