La Ruta de la Sega
Relligar les festes de la sega del Delta de l’Ebre, que es fan al setembre, per difondre la tradició arrossera i la riquesa gastronòmica del territori

La plantada i la sega de l’arròs són moments d’esforç però també de celebració, quan comença i acaba la campanya per a les cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre. Des de fa anys, els pagesos i pageses comparteixen festivament i en comunitat la culminació de tot un any de feina. Per això, enguany, la denominació d’origen protegida Arròs del Delta i les cooperatives Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià, amb la sinergia dels ajuntaments del territori, obren les festes que commemoren la sega de l’arròs al mon i posen en marxa la Ruta de la Sega.
Un total de set pobles -Amposta, l’Ampolla, Camarles, la Ràpita, l’Aldea, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja- s’han unit en aquesta iniciativa que relliga tradicions i que vol esdevenir un reconeixement al treball d’una pagesia que, durant generacions, ha mantingut viu aquest conreu que s’integra en el paisatge, promou l’economia i enforteix la cultura i la comunitat d’un dels espais més fràgils i valuosos de Catalunya.
Amb l’arròs com a protagonista absolut, del 7 de setembre al 12 d’octubre, aquells que s’apropin al delta podran gaudir dels recursos turístics de la zona: el natural, a través del paisatge; l’històric, amb la tradició del cultiu de l’arròs; el cultural, recorrent i descobrint els pobles del Delta de l’Ebre; i el gastronòmic, degustant la gran varietat culinària d’aquest territori als restaurants de la zona.
El fil conductor serà el vol d’un globus que recorre tota la zona de producció de la DOP. Els visitants també podran redescobrir el Delta amb demostracions en viu de com es realitzava la sega tradicionalment, una manera de fer que ha resistit el pas del temps sense renunciar a la innovació ni a la qualitat. La Ruta de la Sega és una aposta necessària i estratègica per construir un futur amb consciència del que som i d’on venim.
Les cooperatives arrosseres
Aquesta iniciativa coincideix amb la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia i, també, amb la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives. Esdevé un clar exemple de com el cooperativisme és el motor que garanteix el teixit social des de l’economia local i el compromís amb el medi ambient. Contribueix a construir un món millor per a les persones, tot garantint la sostenibilitat del territori i apostant per una alimentació de proximitat i de qualitat.
Així ho fan Arrossaires del Delta de l’Ebre i la Càmera Arrossera del Montsià, les dues cooperatives del delta de l’Ebre que aglutinen el 64% del total de l’arròs català. Amb una facturació mitjana de 42 milions d’euros, aquestes entitats van ser capdavanteres a protagonitzar dos grans processos de fusió fa més de vint anys, quan van néixer Arrossaires fruit de la concentració de les quatre cooperatives del marge esquerre del riu Ebre i la Càmera Arrossera per la unió de les totes les cooperatives del marge dret.
Ambdues cooperatives es troben ubicades a l’entorn del Parc Natural del Delta de l’Ebre, considerat el segon més important de la Unió Europea i un enclavament privilegiat on el Mediterrani es troba amb les aigües del riu. Aquesta peculiaritat i el saber fer confereixen als seus arrossos qualitats excel·lents, com el blanc perlat dels grans i la seva capacitat excepcional d’absorció i retenció dels sabors.
Comercialitzats amb les marques Montsià, Nomen, Bayo o Segadors del Delta aquests arrossos busquen el reconeixement de la seva excel·lència per part dels consumidors.
La força del cooperativisme agrari
Les arrosseres formen part d’un entramat de 185 cooperatives agràries amb presència arreu del territori i amb un objectiu, uns principis i un valor afegit que lidera i representa la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.
El conjunt d’empreses cooperatives aglutinen 32.214 socis i sòcies. Gairebé un terç són entitats centenàries i un 73% tenen més de cinquanta anys, unes xifres que posen de manifest la seva capacitat de resiliència front les dificultats esdevingudes des de final del segle XIX.
A més d’arròs, les cooperatives catalanes elaboren productes com oli d’oliva, ametlla, avellana, garrofa, vi i cava, fruita dolça, cítrics, hortalisses, llegums, llet, mel, porcí i boví de carn, planta viva, cereals, farratges i pinsos.
El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 58% en el cas del sector agrícola i del 28% en el ramader.
Empreses amb valors al territori
A un total de 33 comarques catalanes hi ha cooperatives agràries. El major nombre es concentra a les comarques de Lleida (58 cooperatives) i Tarragona (56). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 30; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.
Per comarques, on hi ha més cooperatives és al Segrià (21), les Garrigues (18), el Baix Camp (16), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).
D’altra banda, els darrers anys s’ha consolidat un progressiu procés de concentració empresarial, i s’ha assolit una facturació mitjana de 12 milions d’euros per cooperativa. La facturació per persona treballadora és de 543.700 euros, màxim històric, mentre per soci i sòcia productors se situa en 69.843 euros.
També la facturació global creix per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. L’últim exercici analitzat, corresponent a l’any 2023, s’ha situat en 2.320,5 milions, un 1,8% més que l’anterior i 21,7% superior a la mitjana dels quatre anys previs.
-
185
Aquest és el nombre de cooperatives agràries que produeixen aliments alhora que impulsen la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental
-
32.214
És el nombre d'agricultors i ramaderes que aposten per concentrar l’oferta elaborant i comercialitzant conjuntament les seves produccions
-
37%
És el percentatge de la producció final agrària catalana que prové de les cooperatives, que aporten aliments de proximitat amb valor afegit
-
2.320,5
Són els milions d’euros de facturació global durant el 2023 de les empreses cooperatives, que aposten per posar les persones al centre
-
4.316
Són els llocs de treball que genera el cooperativisme agrari a Catalunya, amb especial incidència a zones rurals on sovint són l’única indústria que genera riquesa