Què és un pirocúmul? El que s'ha format a Ponent té unes dimensions mai vistes a Catalunya

Aquest dimarts a la tarda, mentre cremaven amb força els focs de Ponent que ja han provocat dues víctimes mortals, es va generar una grandíssima columna de fum i cendres que es va arribar a veure des de tota la plana de Lleida. El seu nom tècnic és pirocúmul, i aquest en concret va assolir una altura d'entre 14.000 i 19.000 metres, segons Bombers i el Servei Meteorològic de Catalunya. Un fenomen d’unes dimensions mai observades a Catalunya.

Però què és exactament, i com es forma, un pirocúmul? Es tracta d'un núvol de dimensions enormes que es genera de forma natural a causa de la combinació del foc i la humitat de la vegetació forestal. Les flames provoquen temperatures extremadament altes, que evaporen ràpidament tota l’aigua que hi ha en la vegetació que crema, sobretot els arbres. Això provoca un ràpid ascens del vapor d'aigua, que xoca amb aire més fred a molta altura i en condensar-se forma aquest pirocúmul. Es tracta d’un núvol de fum i cendra que genera la seva pròpia meteorologia, amb fortes ventades i canvis erràtics de la direcció del vent. Per tant, és molt perillós i gran un problema per a les tasques d’extinció.

Aquest és un fenomen habitual en els grans incendis forestals, però el que no és tan normal és que un núvol d’aquestes característiques arribi a una alçada tan elevada com el que es va veure dimarts al vespre. Fa relativament pocs anys que s’analitzen a Catalunya els pirocúmuls, però des que se'n tenen dades no se n’havia vist mai un de tan alt i tan violent, ja que va provocar ratxes de vent de fins a 125 km/h.

Incendis de sisena generació

Aquest fet extraordinari es podria explicar per les condicions meteorològiques extremes d’aquests dies. Ens trobem de ple en una onada de calor després d’un juny excepcionalment sec i càlid. És molt probable que aquests factors hagin fet avançar les flames molt més ràpid del normal. De fet, és un dels incendis de tot Europa que s’ha propagat a més velocitat darrerament. Per tant, a l’espera de l’estudi i les conclusions finals, pot ser que tanta vegetació cremada i alliberació de vapor en poc temps hagués ajudat a fer créixer aquest excepcional pirocúmul. Unes condicions extremes pròpies del que es coneix com a incendi de sisena generació, que es caracteritzen per una ràpida propagació perquè són molt poc previsibles i tenen un gran potencial devastador. Aquests megaincendis o incendis de sisena generació estan causats sobretot per l'avanç del canvi climàtic i per una mala gestió del paisatge.