Les conseqüències de viure a l'ombra del Camp Nou

BarcelonaMolta gent parla de l'Espai Barça per referir-se només al projecte de remodelació del Camp Nou. Com si s'hagués oblidat que aquesta reforma integral dels equipaments del club també inclou el Palau Blaugrana. Almenys, això s'ha venut als socis des del referèndum del 2014. Però la realitat és que el pavelló sempre ha quedat en segon terme. Mai ha estat prioritari i ha vist com la resta de construccions –bàsicament, el Johan Cruyff i el Camp Nou– li passaven la mà per la cara. Tant és així que, més d'una dècada després que els socis votessin sí, el projecte encara no està acabat, les obres no tenen una data d'inici definida i no és gens clar d'on sortiran els diners per pagar-lo.

"El Palau? El començarem quan puguem", deia al febrer Joan Sentelles, cap d'operacions del Barça en la sessió informativa amb socis. Hi responia sense massa fe, conscient que la història del nou Palau passa per una llista bastant extensa de contratemps, ajornaments i canvis. Per no parlar del debat intern sobre si realment pagava la pena fer-lo nou o si era millor enviar l'equip de bàsquet a jugar al Sant Jordi. "El Palau es farà, el problema és que no podem concretar quan", admet la cúpula del Barça. TAC Arquitectes, un dels despatxos que va guanyar el concurs d'arquitectura –l'altre, HOK, ha fet un pas al costat–, encara no en té enllestit el projecte definitiu. Fa un any, el club deia que estaria a finals del 2024. Després, al primer trimestre del 2025. I ara només s'aventuren a garantir que es presentarà en públic abans que s'acabi la temporada.

Canvis i adaptacions en el projecte del Palau Blaugrana

La proposta definitiva es manté en secret i al Barça admeten que hi haurà canvis respecte a la maqueta guanyadora, tot i que se'n "mantindrà l'essència". Tindrà una capacitat aproximada de 15.000 espectadors, per sobre dels 10.000 projectats inicialment. Tot i que també es dispararà el preu: havien de ser 90 milions, però el club, amb l'arribada de Joan Laporta a la llotja, reformulava els números i n'apujava el cost fins als 420: es construïa al mateix recinte un Petit Palau per als partits de menys afluència, una pista addicional d'entrenament i una pista de gel.

Durant molt de temps, la junta de Josep Maria Bartomeu havia deixat el pavelló en hibernació mentre feia córrer entre bambolines que el problema estava en la construcció de l'estació de la línia 9 del metro. Deien que fins que no s'enllestís la parada del Camp Nou, no es podrien començar les obres. Però Sentelles, en la sessió participativa d'aquest febrer, ho va negar. De totes maneres, hi ha dues condicions prèvies que s'han de resoldre. Una, que el recinte s'ha d'edificar on abans hi havia el Miniestadi, espai que s'ha convertit provisionalment en la pedrera de la reforma del Camp Nou. I l'altra, el finançament.

Com va explicar l'ARA, el fons de titulització que va signar el Barça amb Goldman Sachs per al finançament de l'Espai Barça no incloïa la construcció del Palau Blaugrana. Al document, de cinc-centes pàgines, tan sols se'l mencionava per dir que es permetia gastar part dels gairebé 1.500 milions del crèdit per fer l'estudi previ. Res més. Això ja va provocar la denúncia d'uns socis que se sentien enganyats. La versió del club, argumentada en el seu dia per Eduard Romeu, antic vicepresident econòmic, és que en el moment de signar el préstec no podien garantir quan es construiria el pavelló. Així que ho van deixar tot emparaulat amb els inversors: el finançament sortiria dels diners sobrants de l'estadi. Una versió que els experts en finances posen en dubte perquè una cosa és el que es va dir en un despatx i l'altra el que consta als documents signats. Sigui com sigui, Romeu també admetia que probablement no n'hi hauria prou amb les sobres del Camp Nou i caldria demanar un crèdit extra. És per això que el club valorava, també, revisar el pressupost a la baixa, deixant-lo al voltant dels 300 milions i fent les retallades pertinents al projecte.

La darrera proposta del Barça: començar les obres del Palau Blaugrana a finals del 2025

El juliol de l'any passat, Josep Cubells, secretari de la junta i directiu responsable del bàsquet, va dir als quatre vents que el febrer del 2025 s'havia de col·locar la primera pedra del Palau. Unes paraules que li van costar una bona estirada d'orelles interna perquè, segons les fonts oficials, "havia parlat sense coneixement de causa". Però la realitat és que Cubells parlava segons la previsió que havia publicat el club uns mesos abans i que augurava començar els treballs de construcció entre gener i febrer del 2025. La darrera actualització es cura en salut: no posa data a la primera pedra i diu que les obres seran a partir del quart trimestre d'aquest 2025. Una data que, segons les fonts consultades per aquest diari, és molt poc probable que es compleixi per la dificultat de simultaniejar els treballs al Camp Nou amb els del Palau.

Els primers esbossos publicats del Palau dibuixen un recinte poliesportiu, però també deixen entreveure que serà un gran escenari per als concerts. Per això, una de les graderies del fons de la pista és més ampla que la dels laterals: només cal imaginar treure les cistelles i instal·lar un escenari al mig de la pista. La idea és que el recinte aculli concerts i esdeveniments indoor, els partits de bàsquet (ACB i Eurolliga) i els de Champions d'handbol. La resta de seccions, si no hi ha contraordre, jugaran al pavelló annex, que tindrà uns 2.000 seients.

La possibilitat de reconvertir el Palau en una sala de concerts no és nova. De fet, era una de les idees que més atreien els inversors, perquè donava un ús alternatiu i obria altres vies de negoci al pavelló, donant més garanties a l'hora de tornar un hipotètic crèdit. A més, als despatxos asseguren que Spotify ha mostrat interès a renovar el patrocini amb el Barça per donar nom al recinte –passaria de dir-se Spotify Palau Blaugrana o, simplement, Spotify–. Un intercanvi que els sortiria a compte per la seva associació amb la música. En canvi, la idea no agrada tant ni a l'Ajuntament ni a BSM, perquè suposa una competència directa amb el Palau Sant Jordi. Però això ja són figues d'un altre paner.