Les AFA dels col·legis públics deploren el ‘30 minuts’ sobre escola inclusiva

BarcelonaDes del 2017, tots els infants catalans, sigui quina sigui la seva condició, han d’estar escolaritzats en centres ordinaris i els centres d’educació especial passen a tenir un rol de suport i a atendre només els casos més greus. El 30 minuts d’aquest diumenge, però, va voler donar veu a “famílies, mestres i professionals de la salut mental que denuncien que el sistema d'escola inclusiva a Catalunya no s'està aplicant amb els recursos i la flexibilitat necessaris”. El resultat va ser una peça que ha motivat la repulsa d’AFFAC, la federació que aplega totes les associacions de famílies d’alumnes dels centres públics catalans.

Segons expliquen en un comunicat, l’enfocament del reportatge emès per TV3 “posa en perill la feina feta durant anys per aconseguir que la comunitat educativa i la societat en el seu conjunt entenguin que la inclusió en el sistema educatiu no és només un benefici per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu”. L’entitat creu que aquest era un debat superat i lamenta que, a parer seu, el 30 minuts suggereixi “que l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu només pot estar ben atès als centres d’educació especial”.

L’AFFAC recorda que altres organismes s’han manifestat també favorables a l’educació inclusiva, incloent-hi el Comitè de Drets de l’Infant, el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, la Unesco, l'Unicef o l’Agència Europea per a la Inclusió Educativa. “Emissions com la de diumenge provoquen un dany emocional i impacten en l’imaginari col·lectiu que la societat té de la diversitat. És dolorós sentir discursos que parlen dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu com a font de violència, d’infants conflictius que monopolitzen tota l’atenció”, deploren en la nota feta pública aquest dimarts.

Un dels moments del programa incloïa el testimoni de Laia de Eguía, mestra d'una escola pública de Barcelona. "Els mestres no podem fer la feina de dues persones", denunciava, i relatava com havia de contenir infants que s'escapaven, esgarrapaven o mossegaven mentre atenia altres alumnes amb dislèxia o que no entenien la llengua. "Això no és inclusió, simplement són persones juntes, estressades i angoixades", reflexionava. Segons la sinopsi del programa, "el reportatge posa damunt la taula una pregunta fonamental sobre què vol dir realment inclusió, i com es pot aplicar amb els recursos reals del nostre sistema educatiu".