Un pare i una filla units per una tradició que fa 40 anys que dura
Les aventures de la Sònia i el Josep, filla i pare, dos acèrrims participants de la Cursa d'El Corte Inglés
Sant Boi de LlobregatEn un carreró d’un polígon de Sant Boi hi trobem la Caldereria Josep Giménez, un negoci familiar. En Josep, originari del Prat de Llobregat, és el pare de tres germans compromesos amb l’empresa i vinculats al món de l’esport. L’atleta pratenc va fixar-se en la nau que esdevindria l'actual empresa familiar durant una carrera espontània per la zona. Al despatx més gran, una multitud de trofeus acrediten una mitjana individual de 100 mitges maratons, 10 maratons i altres mèrits esportius aconseguits entre pare i filla, els dos apassionats de l’atletisme. L'oficina els queda petita i, en conseqüència, a casa hi tenen capses plenes de més guardons.
“Ningú fa tants anys que corre a la Cursa d'El Corte Inglés”, explica la Sònia mentre fulleja una col·lecció de diplomes i dorsals que es barregen amb retalls de diaris i revistes. Entre tots els documents, destaca un dorsal daurat de la 30a edició que acredita la participació en quinze curses. La família Giménez afronta amb esperit competitiu una nova edició de la cursa d'aquest diumenge, que donarà suport a la Fundació Xana.
La Sònia va començar a participar-hi l’any 1981, en la cinquena edició. En la família Giménez, l’esport és una tradició: el seu germà gran va córrer fins als disset anys i la seva germana era saltadora de llargada. La passió per l’atletisme, però, va sorgir del seu pare. El Josep portava els fills a natació i aprofitava les hores mortes per anar a córrer amb els amics: “Abans de quedar-me a la grada veient com els meus fills feien natació, anava a fer fúting. Corria del taller a casa i a la inversa”.
El Josep va apuntar-se al Pratenc Associació d'Atletisme i la Sònia va continuar el llegat del seu pare a partir dels vuit anys. “A mon pare li agraeixo el fet de poder córrer; per a mi aquest esport és mitja vida. Cap disciplina s’hi iguala”, diu. La primera cursa en què van participar el Josep i la Sònia va ser a Mas Tradet (Cubelles), la urbanització on viu l'àvia. Quan la germana petita de la Sònia va néixer, la seva mare va portar totes tres filles al cotxet. Aquesta va ser la primera Cursa d'El Corte Inglés que van disputar.
La cursa sempre ha mantingut un caire popular, però en els últims anys s’ha professionalitzat i s’han ampliat les categories i els premis. “Abans no hi havia control de xip i les iaies entraven a colar-se en els metres finals”. L’any 1992, amb motiu dels JJOO celebrats a Barcelona, 105.000 persones van córrer a la Cursa d'El Corte Inglés. En aquella carrera, el Josep va fer el millor temps de la seva vida: 32 de la general.
Pare i mare, superhomes de l’atletisme
“En altres curses hem fallat, però a la d'El Corte Inglés mai”, declara amb contundència la Sònia. “Tothom ha corregut alguna vegada aquesta cursa, però ningú durant tants anys seguits”, comenta l'atleta. El Josep ha passat per diversos entrebancs. “Amb l'edat de seixanta anys vaig emmalaltir per culpa d’una pneumònia i vaig quedar-me tres mesos a casa”, explica. Després d’un llarg descans i tres mesos d’entrenament, va participar en la cursa liderant l’estampida d’esportistes. Actualment, en la modalitat de pista, només hi ha un participant de més de 75 anys que aconsegueixi una millor marca que el Josep.
En el seu historial, la Sònia va patir algunes lesions que van refermar la seva estima per l’atletisme. Fa dos anys la van operar de l'isquiotibial i va participar en la competició caminant. L’edició passada va repetir la fórmula amb la tíbia trencada. “Nosaltres sortim a guanyar en totes les curses o maratons en què participem”, es reafirma. El veritable repte va ser córrer en una cursa amb un embaràs de risc. “El metge em va dir que no podia córrer i jo vaig insistir-li a participar-hi”, diu. Finalment, la Sònia va competir amb amigues mantenint un ritme tranquil, però ben d’hora les va deixar enrere. Va fer una meitat caminant i l’altra corrent.
“Per a mi és més important arribar quarta o cinquena, aconseguint un bon temps, que quedar primera”, se sincera. La Sònia presumeix del fet que alguns corredors la seguien perquè imposava un ritme excel·lent i, instants abans d’arribar a la meta, l’avançaven. “Fent la cursa de la Sagrera, vaig fer de llebre al meu pare perquè superés la seva marca personal”, admet. El camí del Josep per aconseguir èxits esportius també ha topat amb entrebancs greus. “Fa dos mesos em van operar d’una hèrnia discal i diumenge sortiré a caminar”, explica. El metge li va prescriure setze mesos sense activitat. Ell, en canvi, prefereix discutir-hi per tal de practicar exercici físic.
Per la seva banda, el fill de la Sònia va córrer fins als cinc anys i, ara, prefereix jugar a vòlei. Tot i això, l’infant, que ara té onze anys, correrà els 10 km de la Cursa d'El Corte Inglés per acompanyar el seu avi. El llinatge de l’atletisme continua viu en la família Giménez. “Intentaré que el meu net no m’hagi de carregar a l’esquena i lluitaré pel diploma”, explica el Josep mentre valora com afronta l’edició d’aquest diumenge. Tots dos esperen omplir un nou capítol de la memòria familiar.
