Veïns de Gaüses s’oposen al projecte d’una escola privada que doblaria el nombre d'habitants del poble
Fins ara l'Ajuntament ha denegat el projecte en dues ocasions perquè no complia els requisits


GaüsesEl projecte d'una escola per a 120 alumnes a Gaüses aixeca, des de fa uns quatre anys, l'oposició de bona part dels poc més de 60 veïns del poble, que forma part del municipi de Vilopriu. Segons els veïns, els que s'hi oposen són majoria i ho fan per les dimensions i perquè temen que, a més, s'hi vulguin fer activitats no explicitades com ara concerts. "L'Ajuntament va promoure una modificació de les normes subsidiàries per introduir l'ús educatiu en el poble, i ho va fer amb nocturnitat i secretisme", assegura Salvador Matas, arquitecte i portaveu dels veïns opositors. "Durant el confinament van fer la modificació d’aquest planejament i ens va passar el període d’exposició pública. L’Ajuntament té una manera de funcionar que no és transparent en la comunicació, tot ho fa d’amagat", afegeix Matas. "Això genera molta desconfiança, no informen de tot el que fan i no saps mai què estan manegant", opina en Jordi, un altre veí opositor.
"Hi pot haver gent que pensi: «Aquesta gent s’han begut l’enteniment perquè no volen que hi hagi una escola», i això no és cert. Nosaltres no tenim problemes perquè s’hi instal·li una escola, però hi ha llocs i llocs, i a Gaüses posar-hi una escola d’aquesta magnitud, privada... Perdona, però hi ha coses que no. No correspon al poble on som; és un territori fràgil i el que correspon són cases, petites coses, terreny agrícola, i creiem que si tirés endavant aquest projecte faria mal perquè transformaria totalment la dinàmica i l’equilibri que tenim en aquest poble. Per això hi estem en contra", explica Matas.
"Puc entendre el promotor. Va a la seva i li és igual si als veïns els agrada més o menys, però el que és imperdonable és l’actitud de l’Ajuntament. És un moment en què tots ens hem de plantejar un decreixement, els ajuntaments i les institucions públiques s’ho han de començar a plantejar. Aquest projecte no només no va a favor d’un decreixement sinó que va del tot a la contra. És a dir, anem a consumir més aigua, més gasoil per tots els vehicles que hauran de venir aquí cada dia, anem a fer més carreteres, més contaminació… No s’entén", diu la Montse, una altra veïna que hi està en contra.
L'oposició dels veïns també es fonamenta en el fet que a la parcel·la on hi ha projectada l'escola no hi ha els accessos que marca la normativa perquè hi puguin arribar els serveis d'emergències. "Només té tres accessos. En dos d’ells no hi passa un camió de bombers i en el tercer hi passa molt just i hi ha un gir complicat en què s’ha de fer maniobra. La normativa marca que s’hi ha de poder accedir des de dos vials diferents, i no és el cas, només n’hi ha un. I si només és un, ha de complir unes característiques, tant d’amplada com de radi de girs, que no compleix", diu Santi Casas, també arquitecte i un altre dels veïns que s'oposen al projecte.
"A part de la gran dificultat d’accessos, hi ha la de la mobilitat que representaria cada dia, perquè els alumnes haurien de venir de fora, amb aparcaments... I ja no parlem de si hi fan concerts. També hi ha el consum d’aigua, el tema de la seguretat... L’error és que s’han equivocat de lloc", afegeix Matas.
Els veïns, reconeguts com a part interessada
Fins ara, l'Ajuntament ja ha denegat dues vegades el projecte, "i en la segona ocasió es va especificar que el projecte presentat no és esmenable i que se n'ha de fer un de nou", afegeix Casas. "Veiem un canvi en la resposta de l'Ajuntament. S’ha passat de les denegacions directes de les primeres propostes als requeriments d’esmenes que fa ara", diu Martí Abril, advocat que des de fa poc més d'un mes representa els veïns contraris al projecte. "Just abans de Setmana Santa, l’Ajuntament va reconèixer els veïns com a part interessada i ens va traslladar tot l’expedient administratiu de la llicència d’obres. Ara l’estem estudiant i també estem intentant comparèixer a la llicència d’activitat", afegeix l'advocat.
"Des del primer dia, l’Ajuntament ja hauria d’haver descartat el projecte. Hauria d’haver dit: «Això no és possible perquè això no ho podreu complir, no hi donem més voltes i no ho enquistem». Perquè, al final, no hi ha una mala relació entre veïns, però tampoc hi ha la relació que hi podria haver si no hi hagués aquest tema", opina Casas.
Judici d'intencions, segons el promotor
"Només és una campanya de desprestigi. És l’únic que poden fer, perquè no hi ha res, tenim un sòl on es pot fer una escola i estem presentant un projecte dintre del que dicta Urbanisme. No tenen res més que un judici d’intencions: «Tu no faràs això sinó que faràs una altra cosa». I hi ha unes ganes, que són molt personals, que allà no s’hi construeixi l’escola, que ells consideren que no és adequada. S’equivoquen molt, seria molt pitjor que allà s’hi fes una promoció residencial, això afectaria molt més els que estan promovent tot això", rebat Ivo Sans, el promotor de l'escola.
"El tema dels bombers el vam posar sobre la taula nosaltres perquè també estem promovent que es faci un pont en aquesta zona [la parcel·la on es vol construir l'escola]; ara mateix, si hi ha un incendi seria perillós. Per això l’Ajuntament ens ha dit que sí a aquest projecte de pont. Nosaltres ho hem proposat i per això ara ens critiquen a nosaltres. Se’ns gira tot en contra", afegeix Sans.
"Pel que sembla, el promotor ha comprat uns terrenys al davant, que són sòl no urbanitzable, per poder fer-hi un pont i travessar la riera des de l’altre cantó per accedir a l’escola i fer un aparcament. Però tot això és sòl no urbanitzable i aquests usos no hi poden ser. En tot cas hi ha d’haver un canvi de normes subsidiàries, i això ha de passar per la Generalitat, amb un procés llarg en què poden haver-hi al·legacions, i tot això seria només per afavorir un promotor concret. Impossible potser no ho és, però sí molt inviable –opina Casas–. Hi ha persones que no estem d’acord que es construeixi l’escola i d’altres que sí, o si més no que no es manifesten. Però estic segur que tots estem d’acord que s’ha de complir la normativa en matèria d’incendis", afegeix l'arquitecte i veí del poble.
Temps enrere, Sans va convocar una reunió amb els veïns per exposar-los el projecte. "Jo no vull fer res que no sigui legal, però penso que ningú m’ha de dir el que he de fer. A cap dels presents ningú els havia dit com havia de ser casa seva i jo em trobava que la gent m’estava dient com havia de ser casa meva, com havia de ser el meu projecte, quants alumnes havia de tenir. Després he anat porta per porta per parlar d’aquest tema amb molts veïns perquè jo soc una persona molt sensible. No volen que canviï el poble: «És que ja ens està bé així», em deien. Però el poble ja està canviant i d'aquí deu anys no serà igual. S'estan construint cases que, segurament, estaran destinades a Airbnb", afegeix Sans.
L'Ajuntament no ha decidit res
Per la seva banda, l'alcalde de Vilopriu, Pere Pulido, no ha volgut parlar gaire però remarca que no hi ha cap decisió presa. "Jo no estic ni a favor ni en contra de l’escola, estic al mig. Nosaltres no podem anar a favor de ningú. Però el que no pot fer un ajuntament és no donar una llicència a un projecte que compleixi totes les normatives –diu–. El promotor va fer un projecte, nosaltres li hem anat dient: «Això no pot ser, això tampoc», i ell ha anat fent-hi modificacions. No sé si al final l’escola tirarà endavant o no –afegeix l'alcalde–. El promotor es pot cansar d’esperar, que ja ha esperat molt, i un dia ens pot portar els plànols per fer dues o tres cases amb piscina en aquella parcel·la", conclou Pulido.