El Consell de Seguretat de l'ONU, convocat d'urgència a petició de l'Iran
La Xina i Rússia condemnen el bombardeig dels Estats Units a tres bases nuclears en territori iranià

BarcelonaEl bombardeig dels Estats Units a l'OTAN ha estat una decisió inèdita que obre un escenari bèl·lic imprevisible. Les reaccions internacionals no s'han fet esperar davant d'una decisió que el president nord-americà, Donald Trump, va prendre només uns "minuts abans" de l'atac, segons el vicepresident del país, J.D. Vance. En aquest context de gran incertesa i encara d'impàs, a l'espera de la resposta que pugui fer l'Iran, el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat convocat d'urgència aquest diumenge a la tarda reclamat pel govern iranià. Segons ha confirmat la presidència del Consell, que aquest mes està en mans de Guyana, se celebrarà aquesta nit, a les tres de la tarda hora local.
Aquesta ja és la tercera sessió demanada per l'Iran des que Israel va llançar els seus atacs contra les instal·lacions nuclears del país, però ara amb el factor afegit de la implicació directa de l'exèrcit dels Estats Units. En les sessions anteriors no es va acordar cap resolució ni cap declaració i és igualment difícil que en aquesta o en pròximes trobades es pugui aconseguir. El motiu? El dret de veto de les cinc grans potències –la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els EUA–, amb interessos divergents i clarament enquadrats en blocs diferenciats. La Xina i Rússia, per exemple, ja han condemnat l'atac, mentre que en el flanc occidental es manté la incomoditat i el silenci alhora que Trump s'autoaplaudeix i qualifica l'agressió d'"èxit militar espectacular". Encara es desconeix l'ordre del dia de la convocatòria del Consell, que no s'acostuma a reunir el cap de setmana ni per festius tret que sigui per una emergència greu, com en el cas de guerres o invasions.
En paral·lel, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest diumenge que convocarà una reunió del col·legi de comissaris dimecres per debatre l'escalada del conflicte a l'Orient Mitjà "i els seus efectes a Europa". Von der Leyen ja va anunciar el 9 de març que convocaria per primera vegada una reunió d'aquesta mena per avaluar la situació de seguretat externa i interna a la Unió Europea i estar al corrent de possibles amenaces. La reunió es convoca després del bombardeig dels Estats Units de l'Iran, una decisió inèdita.
De la condemna a la cautela
D'entre la multitud de respostes de la comunitat internacional, la reacció de Rússia als atacs ha estat acusar els Estats Units d’haver pres una “decisió irresponsable” i de caure en una "violació del dret internacional", en paraules del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. Rússia ha condemnat "amb fermesa" el bombardeig, i ha alertat que l’atac provoca que el risc de conflicte a la regió hagi incrementat "significativament". També la Xina s’ha sumat a les condemnes, assegurant que l'acció "viola greument la Carta de les Nacions Unides". En un comunicat, el govern xinès s'ha mostrat amb fermesa contra l’atac, i ha advertit que l'acció "agreuja les tensions amb el Pròxim Orient". En aquest sentit, el govern xinès insta a posar fi als atacs tan aviat com sigui possible i iniciar el diàleg i les negociacions.
També ha instat Teheran a asseure’s a negociar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen: "Ara és el moment que l'Iran s'impliqui en una solució diplomàtica creïble. La taula de negociació és l'únic lloc per posar fi a aquesta crisi", ha dit en un missatge a X, en què ha afegit que "l’Iran no ha d'aconseguir mai la bomba". Les crides al diàleg arriben també des de París. En una publicació a X després de parlar per telèfon amb el seu homòleg iranià, Masud Pezeshkian, el president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat que els països europeus “acceleraran” les converses amb l’Iran per frenar el conflicte. "Estic convençut que existeix una via per sortir de la guerra i evitar perills més greus. Per aconseguir-ho accelerarem les negociacions iniciades per França i els socis europeus amb l'Iran", ha dit.
Tot plegat després que divendres els cap de la diplomàcia de França, el Regne Unit i Alemanya, així com l'alta representant d'Exteriors de la Unió Europea, Kaja Kallas, es reunissin a Ginebra amb el ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Abbas Araqhchi, i el seu equip. Després de la trobada, el titular d'Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, va informar que l'Iran està disposat a "continuar les negociacions sobre el seu programa nuclear" i es va mostrar optimista fins i tot per reprendre les converses amb els Estats Units.
El Vaticà crida a evitar una "voràgine irreparable"
Els atacs a les instal·lacions nuclears de Teheran també han format part del discurs del papa Lleó XIV al balcó de la plaça Sant Pere del Vaticà després de la pregària de l’àngelus. El Papa ha lamentat les "notícies alarmants" del Pròxim Orient i ha apel·lat a tots els estats a frenar la deriva bèl·lica global. "Cada membre de la comunitat internacional té una responsabilitat moral: aturar la tragèdia de la guerra abans que es converteixi en una voràgine irreparable", ha afirmat.
Arran dels atacs, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat "diplomàcia i diàleg". En un missatge a X, ha dit: "El Pròxim Orient està a la vora del precipici. És urgent fer una crida a la contenció i a la desescalada, a la diplomàcia i al diàleg. Lamentem la pèrdua de vides civils en aquest conflicte". Sánchez afegia que "l'Iran no ha d'accedir mai a l'arma nuclear, però l'estabilitat a la regió només s'aconsegueix en una taula de negociació, amb ple respecte al dret internacional". I ha concloïa: "Necessitem una solució diplomàtica que estableixi un marc de pau i seguretat integral per a tots". El ministre d'Exteriors espanyo, José Manuel Albares, ha fet una crida a la contenció i a la diplomàcia per estabilitzar la situació: "No és una solució militar la que portarà la pau i l'estabilitat a l'Orient Mitjà, sinó la diplomàcia", ha dit en una entrevista a TVE. També ha demanat “respecte absolut al dret internacional” i ha mostrat la seva oposició al fet que l'Iran pugui accedir a la bomba nuclear, si bé ha afegit que "també és necessari extremar la prudència amb qualsevol mena d'operació".