Les escoles daneses desafien el Parlament i exigeixen debatre sobre un estat palestí

CopenhaguenLes eleccions escolars a Dinamarca, un simulacre per introduir els adolescents al sistema polític democràtic, s'han convertit aquest any en una qüestió polèmica. La controvèrsia l'ha provocat el Parlament danès, que ha decidit vetar "el reconeixement de Palestina com un estat independent” com un dels temes que s’havia proposat als estudiants per debatre en les eleccions.

Cada dos anys, més de 70.000 alumnes danesos d'entre 13 i 15 anys participen en les eleccions escolars (skolevalg). Durant tres setmanes els estudiants presenten i debaten propostes polítiques i finalment se celebra un dia de votacions, amb una nit electoral al Parlament que es retransmet per la televisió. La intenció és que els adolescents es familiaritzin i s’interessin per la política, però aquest any ha acabat amb les escoles del país indignades per la decisió del Parlament.

A diferència de Noruega i Suècia, Dinamarca no ha reconegut l’estat de Palestina, i la seva primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha defensat reiteradament que només votarà pel reconeixement de la sobirania de Palestina si hi ha una solució de dos estats amb Israel.

Segons la mesa del Parlament, formada pels cinc grups polítics més grans, el conflicte a Gaza, tot i ser de rigorosa actualitat, és un tema “potencialment molt sensible per a molts estudiants i les seves famílies”, i amb un “alt grau de complexitat”. Amb aquests arguments, els diputats han decidit, per primera vegada, prohibir una de les propostes de debat en unes eleccions escolars. En anys anteriors, els alumnes també havien abordat altres temes d’actualitat com l’acollida de refugiats, l’enduriment de les penes de presó o les deportacions d’immigrants fora del país, però mai s’havia aixecat tanta polèmica com ara.

Des dels centres escolars i el Consell de Joventut Danès (DUF), format per les joventuts dels partits polítics que proposen els 20 temes que es discutiran a les eleccions escolars, han titllat la decisió de la mesa com un intent de censura. A les crítiques també s’hi han afegit altres organitzacions com Amnistia Internacional, que ha declarat que la prohibició “no té cabuda en un país amb llibertat d’expressió”.

Por d’un conflicte a les aules

Davant d’aquestes acusacions, el president de la mesa del Parlament i diputat del Partit Liberal (Venstre), Soren Gade, s’ha mantingut ferm en la decisió, i ha explicat que “no es pot tenir un debat adequat sobre aquest tema amb el poc temps que duren les eleccions escolars, però, en canvi, sí que pot incendiar una aula”. Gade ha afegit que en el debat sobre el reconeixement per part de Dinamarca d’un estat per a Palestina, “hi ha el risc que el debat acabi dividint més els alumnes i no pas unir-los en un diàleg democràtic”, que és l’objectiu final de les eleccions escolars.

El president de la cambra també ha negat les acusacions de censura, “ja que les escoles tenen la llibertat de discutir-ho qualsevol altre dia de l’any”. El diputat liberal ha admès que “en algunes escoles, el tema sobre Palestina es pot debatre sense problemes", però ha afegit que "també cal admetre que en altres aules, sobretot on hi ha més alumnes amb un origen ètnic que no és danès, les emocions quan es parla d’aquest tema poden ser tan fortes que pot ser difícil per als professors mantenir la classe unida”.

Crítiques a la decisió

Tot i aquests arguments, diversos centres escolars on hi ha una alta proporció d’alumnes de famílies amb origen de fora de Dinamarca, han manifestat que no estan d’acord amb l’opinió de la mesa del Parlament de vetar el debat. John Nielsen, director de l’escola Norrebro Park de Copenhaguen, on al voltant del 40% dels estudiants tenen un origen ètnic no danès, afirmava que “és encara més perillós prohibir el debat entre els joves, perquè aleshores correm el risc que es converteixi en un problema real”, assenyalava al diari Jyllands-Posten. Helle Monster, directora d’una escola de la perifèria de la ciutat d’Aarhus on el 90% dels alumnes tenen un origen diferent del danès, assegurava que a les seves aules "s'ha parlat del conflicte a Gaza des de l’inici de la guerra sense que la discussió explotés". "Si volem educar els nostres joves per participar en la democràcia, no servirà de res imposar la censura”, argumentava.

Des dels principals mitjans de comunicació del país també s’han bolcat a criticar la decisió de la mesa del Parlament a les seves columnes editorials. Tant és així que el diari Politiken ha decidit acollir un debat amb estudiants sobre el reconeixement de Palestina a la seu del diari. El seu redactor en cap, Christian Jensen, afirmava que amb el veto del Parlament, “la censura es disfressa de protecció als joves”, i esgrimia que el Parlament “subestima greument les capacitats de la joventut danesa” deia.

Per altra banda, el mateix diari publicava l’opinió d’un membre de les joventuts del partit Aliança Liberal, Noah Dromme Bredberg, que defensava que entre els joves el debat sobre Israel i Palestina està marcat per la desinformació i les opinions extretes de TikTok: “Amb l’antisemitisme creixent que estem veient a Dinamarca, sincerament em sento alleujat per no haver d’anar a una escola i donar la meva opinió sobre el conflicte”.