La justícia francesa inhabilita Marine Le Pen, que no es podrà presentar a les eleccions presidencials del 2027

ParísEl cop per a l'extrema dreta és brutal. Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional (RN), ha estat condemnada aquest dilluns per malversació de fons del Parlament Europeu a quatre anys de presó (només dos en ferm) i cinc d'inhabilitació per al càrrec públic. El tribunal correccional de París ha decidit aplicar la inhabilitació de forma immediata, una decisió que probablement impedirà a Le Pen presentar-se a les eleccions presidencials del 2027. La sentència pot provocar un terratrèmol polític i canviar la història de França. 

"És una decisió política", ha denunciat la líder de RN, en una entrevista aquest dilluns al vespre a TF1. Aquesta sentència "hauria d'escandalitzar tots aquells que respecten la democràcia i l'estat de dret", ha insistit. Le Pen ha confirmat que recorrerà la sentència i confia en ser absolta i poder participar en la carrera presidencial. "Cap jutge pot interferir en una elecció tan important com l’elecció presidencial", ha afirmat durant l'entrevista.

Le Pen no haurà d'entrar a la presó perquè no té antecedents (probablement complirà dos anys amb braçalet electrònic), però la seva carrera política queda greument tocada. Amb gest seriós i sense fer declaracions, la dirigent de l'extrema dreta francesa ha abandonat la sala abans que s'acabés la lectura de la sentència i se n'ha anat a la seu del partit, on s'ha reunit amb la cúpula de la formació per analitzar la decisió de la justícia.

La sentència suposa un cop molt dur per a la líder de RN, que aspirava –ara que es troba en el moment de més popularitat– a convertir-se en presidenta de la República Francesa. Era el seu màxim anhel polític. És, de fet, una estocada mortal per a Le Pen, que ja ha concorregut a unes presidencials en tres ocasions. El tribunal podria haver decidit que la inhabilitació no s'apliqués fins que la sentència fos ferma, però ha seguit el criteri de la Fiscalia, que havia demanat que la pena es fes efectiva immediatament. Segons la premsa francesa, ni Le Pen ni el seu partit s'esperaven una sentència tan contundent, tot i que es donava per fet que el tribunal consideraria provada la malversació.

¿Té alguna opció Le Pen de ser candidata el 2027? A priori ho té molt complicat. La inhabilitació només quedaria anul·lada si algun dels recursos acaba en absolució. Una altra opció és que en la sentència d'un recurs hi hagi un alleugeriment de pena que impliqui una inhabilitació inferior a dos anys. En qualsevol cas, el procés d'apel·lació es podria allargar dos anys.

Tot i la condemna, la líder de RN manté el seu escó a l'Assemblea Nacional. En cas que el president de la República, Emmanuel Macron, decideixi convocar eleccions legislatives anticipades –ho podria fer a partir del juliol–, Le Pen es quedaria sense escó perquè la seva pena d'inhabilitació no li permetria presentar-se als comicis. Amb tot, la condemnada ha assegurat que lluitarà fins al final per poder-se presentar a les eleccions presidencials. "No deixaré que m'eliminin tan fàcilment", ha advertit.

Afebliment o reforç del partit?

La incògnita és si la sentència afeblirà o reforçarà el partit d'extrema dreta. La formació ha dit que el judici és polític i considera que la condemna no tindrà un impacte negatiu en la intenció de vot del seu electorat. "Els nostres votants ho seguiran de prop i en qualsevol cas no ens debilitarà i seguirem en la carrera per guanyar les eleccions", ha assegurat aquest dilluns el vicepresident de RN, Louis Aliot, a TF1. La reacció del partit a la sentència fa tremolar el govern: una de les decisions que podria prendre la formació d'extrema dreta és votar a favor d'una moció de censura per fer-lo caure. S'obriria una nova crisi política. 

Davant la possibilitat de no poder-se presentar a les presidencials del 2027, Marine Le Pen ja fa temps que està preparant el seu número dos, Jordan Bardella, per substituir-la. Bardella, de 29 anys, és formalment president de la formació, i Le Pen li ha cedit molt de protagonisme en l'espai polític i mediàtic des de fa un any. La mà dreta de Le Pen, que és també el cap de files del partit al Parlament Europeu, ha fet una crida a la "mobilització popular i pacífica" contra la sentència. Bardella ha titllat la decisió judicial d'"execució de la democràcia francesa".

El tribunal considera provat que entre el 2009 i el 2017 RN (l'antic Front Nacional) va contractar com a assistents d'eurodiputats –amb nòmines pagades per l'Eurocambra– persones que en realitat treballaven per al partit. Es tracta d'una pràctica il·legal que va començar quan el partit encara es deia Front Nacional i Jean-Marie Le Pen n'era el president, però que va continuar quan Marine Le Pen va agafar les regnes de la formació. En aquells anys, el partit passava per una situació financera complicada. La filla del fundador de RN, mort recentment, va ser també eurodiputada durant dotze anys, entre el 2004 i el 2017. 

Le Pen, al centre del frau

Segons la sentència, la malversació de Reagrupament Nacional amb els contractes ficticis del Parlament Europeu és de 4,1 milions d'euros. La presidenta del tribunal ha destacat que Marine Le Pen "era al centre" del sistema del frau des del 2009, tot i que ha precisat que no hi ha hagut un enriquiment personal. "Es tracta d'un frau a través d'un sistema per alleugerir les despeses del partit", ha afirmat la presidenta del tribunal. "Soc innocent", ha proclamat Le Pen.

El partit ha estat condemnat a pagar una multa de dos milions d'euros, un milió en ferm, així com a la confiscació d'un milió d'euros que havien estat intervinguts en els procediments. 23 acusats més han estat condemnats a penes d'entre sis mesos i quatre anys de presó (la pena més alta és la de Le Pen), multes i inhabilitacions. Només un dels acusats ha estat absolt.

Entre els condemnats hi ha Louis Aliot, alcalde de Perpinyà, que ha estat condemnat a 18 mesos de presó i a tres anys d'inhabilitació, tot i que en el seu cas no és immediata. Per tant, podrà continuar exercint com a alcalde de la ciutat mentre la pena no sigui ferma. El tribunal ha motivat el fet de no imposar-li una inhabilitació immediata "per preservar la llibertat dels electors que l'han escollit". Si s'hagués aplicat la inhabilitació immediata, Aliot hauria perdut l'alcaldia. Perpinyà és un dels bastions de RN i l'única capital de més de 100.000 habitants dirigida pel partit d'extrema dreta.

El Kremlin reacciona

Abans fins i tot que s'acabés la lectura de la sentència, el Kremlin ha reaccionat a les condemnes deplorant "la violació de les normes democràtiques". També han fet costat a la dirigent d'extrema dreta els seus aliats europeus. El viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, ha considerat la sentència "una declaració de guerra de Brussel·les" per "excloure Le Pen de la vida política". També ha fet referència a la inhabilitació el líder de l'extrema dreta de Romania, Călin Georgescu.

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha tuitat "Je suis Marine", en referència al lema que es va popularitzar després dels atacs jihadistes contra el setmanari Charlie Hebdo.