Von der Leyen vol sentenciar el gasoducte Nord Stream i limitar el preu del petroli rus

Brussel·lesMés sancions de la Unió Europea contra Rússia. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat oficialment aquest dimarts sentenciar de mort les transaccions de gas entre la Unió Europea i Rússia a través dels gasoductes Nord Stream I i II, reduir el preu del petroli i, entre més coses, incrementar les restriccions a la banca russa.

En concret, l'executiu comunitari planteja rebaixar el topall del preu del cru de 60 dòlars per barril a 45 i assegura que pretén acordar-ho amb el G-7. És a dir, que compta que els Estats Units hi donaran suport, tal com va fer quan governava Joe Biden. Tanmateix, fins ara Donald Trump no ha donat senyals de voler augmentar les sancions al Kremlin.

Brussel·les també proposa prohibir qualsevol transacció entre Rússia i la Unió Europea a través dels gasoductes Nord Stream, si bé el primer va patir un sabotatge i el segon no s'ha arribat a posar en funcionament mai. De fet, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha assegurat que la intenció és "enviar un senyal clar que no tornaran a la normalitat" i "no s'utilitzarà com abans".

En la mateixa línia, l'executiu comunitari vol augmentar les sancions contra l'anomenada flota fantasma russa, que són vaixells que es dediquen a transportar combustibles fòssils d'amagat per evitar les sancions europees. D'aquesta manera, la UE simaria 77 embarcacions russes a la llista negra, que s'afegirien a les 342 que actualment ja hi ha a la diana del bloc comunitari.

D'altra banda, la Comissió Europea planteja ampliar la prohibició contra Rússia d'utilitzar el SWIFT, que és un sistema de missatgeria financera per validar transferències bancàries, i aplicar-li un veto total a qualsevol mena de transacció. També vol estendre aquestes restriccions a més entitats financeres russes i ampliar la llista negra amb 22 bancs més, a més de prohibir exportacions per un valor superior a 2.500 milions d'euros que tinguin a veure amb productes crítics o tecnologies de doble ús —civil i militar— que es puguin fer servir per fabricar drons o míssils.

Amb aquestes mesures, Brussel·les pretén pressionar encara més Vladímir Putin perquè accepti d'una vegada un alto el foc. "L'objectiu de Rússia no és la pau, sinó imposar la llei del més fort. Augmentem la pressió sobre Rússia perquè la força és l'únic llenguatge que entén", ha assegurat Von der Leyen en una roda de premsa acompanyada per Kaja Kallas.

El paquet de sancions anunciat per les dues dirigents comunitàries serà el divuitè des que va esclatar la guerra a Ucraïna. Ara bé, perquè tiri endavant ha de comptar amb el vistiplau dels estats membres i tant Hongria com Eslovàquia, governada per dirigents pro-Putin, ja han posat entrebancs per tramitar els últims paquets de sancions contra el Kremlin i han amenaçat més d'una vegada vetar futuribles restriccions que Brussel·les vulgui aplicar a Moscou.