Londres es rearma per "per garantir la pau a través de la força"

LondresMés submarins, més munició, més caps nuclears i més tecnologia per a la defensa. En resum, una vella doctrina: "Si vols pau, preparat per a la guerra". El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ho ha dit aquest dilluns d'una altra manera, però el missatge és inequívoc: "Hem de demostrar que estem preparats per garantir la pau a través de la força [...]. Estem directament amenaçats per estats amb forces militars avançades i hem d'estar preparats".

Starmer ha pronunciat aquestes paraules des d’unes drassanes de Glasgow on es construeix una fragata per a la marina reial hores abans de presentar als Comuns els nous trets generals de la política militar britànica per a la pròxima dècada. Una dècada que ha de veure "una transformació profunda de les forces armades" amb l’objectiu que estiguin “preparades per al combat” i adaptades a un context global "cada cop més inestable."

Entre les principals novetats del Pla de Revisió Estratègica de la Defensa, redactat per George Robertson –exministre de Defensa i ex secretari general de l’OTAN–, destaca la construcció de dotze nous submarins d'atac de propulsió nuclear, així com la inversió en nous sistemes de defensa aèria, antimíssils i en capacitat ofensiva a llarg abast. El pla inclou 62 recomanacions, totes acceptades pel govern. Per fer-ho possible, la despesa militar creixerà fins al 2,5% del PIB el 2027 i fins al 3% al llarg de la pròxima dècada, preferiblement el 2034. Tot i això, Starmer ha evitat posar una data concreta a aquest objectiu, un gest que ha estat durament criticat per l’oposició, que reclama més claredat i un compromís ferm.

La nova estratègia, ha remarcat Starmer, s’integrarà plenament en el marc de l’OTAN i implicarà importants beneficis econòmics i laborals: "Construirem com a mínim sis noves fàbriques de munició al Regne Unit, que generaran més de 1.000 llocs de treball. Fabricarem milers d’armes de llarg abast per reforçar la dissuasió europea i crearem al voltant de 800 llocs de treball addicionals. Defensarem la nostra pàtria invertint en sistemes de defensa aèria i antimíssils per protegir millor aquestes illes. Crearem una marina reial híbrida, que combini drons amb vaixells de guerra, submarins i avions per patrullar l’Atlàntic Nord i més enllà". En total, ha dit, això generarà o ajudarà a mantenir fins a 14.000 llocs de treball en el sector de la construcció naval. "Cada branca de les forces armades ha d’estar plenament coordinada per crear un exèrcit deu vegades més letal l’any 2035", ha afegit.

"Perquè el món d’avui ha canviat –ha recordat Starmer–. El front, per dir-ho així, és aquí. L’amenaça a què ens enfrontem ara és més greu, més immediata i més impredictible que en cap altre moment des de la Guerra Freda".

Londres, d’aquesta manera, se suma a la carrera armamentista que impulsa la Unió Europea a causa de la guerra d’Ucraïna i l’amenaça del Kremlin, però també respon a les exigències de Donald Trump d'augmentar la contribució econòmica dels membres de l’OTAN al pressupost global de l’Aliança. L'OTAN celebrarà entre el 24 i el 26 de juny a la Haia la cimera anual i l'última proposta de Washington, que es votarà aleshores, és d'arribar al 5% del PIB el 2032.

Si bé el secretari general, Mark Rutte, s'ha mostrat complagut amb els esforços anunciats per Stamer, altres socis atlàntics s'han pronunciat al respecte. El ministre de Defensa de Lituània, per exemple, ha assegurat que el compromís britànic del 2,5% són "velles notícies". En declaracions a la BBC ha dit que el mínim hauria de ser del 3,5%.

Ara bé, tres dècades de manca d’inversió en defensa, segons els especialistes, no es poden revertir d’un dia per l’altre. I encara menys en un context de creixement econòmic feble i amb una factura social creixent –sobretot pensions i sanitat– per l’envelliment de la població. Paul Johnson, director del prestigiós Institut d’Estudis Fiscals, ha advertit que el govern laborista haurà d’imposar "importants augments d'impostos" per assolir l’objectiu del 3% de despesa militar. "Però, esclar, això és una cosa que cap primer ministre vol dir", ha comentat a Times Radio.