Qui va ser Lleó XIII, el papa amb mirada social que ha inspirat Prevost

BarcelonaEl nom amb el qual cada papa vol ser conegut diu molt de la personalitat i el tarannà que vol imprimir al seu pontificat. El nou papa, Lleó XIV, va confirmar aquest divendres que ha adoptat aquest nom en honor a Lleó XIII i la seva encíclica social, la Rerum novarum, que va abordar per primera vegada de manera estructurada la qüestió social durant la primera gran revolució industrial. "És una figura que em guia", va assegurar davant els cardenals que l'han escollit com a 267è pontífex. L'elecció del nom no és casual: Lleó XIII (1878-1903) va ser el primer papa de l'era contemporània a elaborar una doctrina social pròpia, amb una mirada conciliadora entre capital i treball que, més d’un segle després, continua inspirant sectors reformistes dins de l’Església.

Què hi ha, doncs, rere la tria del nom de Lleó XIV? Lleó XIII va ser un papa renovador, el primer a fer l'esmentada encíclica amb la qual va buscar una "tercera via" entre el socialisme revolucionari i el liberalisme dur. Donava suport així al fet que els treballadors poguessin sindicar-se, alhora que refermava l’aval a la propietat privada. El seu papat donaria peu, en el terreny polític, a la democràcia cristiana a Europa. La tria del nou papa, doncs, fa una picada d’ullet a una històrica mirada social en un moment en què a l'Església hi havia també una tensió reaccionària. A Catalunya és recordat perquè va ser el pontífex que el 1881 va fer de la Moreneta la patrona de Catalunya.

Nascut el 1810 en una família de la noblesa rural en un poble prop de Roma, Gioacchino Vincenzo Raffaele Luigi Pecci va ser un papa atent al món modern que va renovar la filosofia catòlica fent-la pivotar al voltant de les ensenyances de Tomàs d'Aquino per combatre el relativisme i el positivisme del tombant de segle. Va viure en un moment de canvis profunds al món, amb la unificació italiana i, per tant, la desaparició dels Estats Pontificis, cosa que va enfrontar el Vaticà amb Romà en una relació que no es va recuperar fins als anys 20 del segle XX. També va viure l'auge del marxisme i el socialisme, l'expansió del colonialisme imperialista europeu i les grans revolucions tecnològiques i artístiques.

Lleó XIII va estar atent a aquests canvis des de la posició moderada i conciliadora i va buscar ponts entre el conservadorisme i la necessària evolució. Per exemple, intentant que l'Església es posés al dia en el terreny científic o obrint els arxius del Vaticà tant als catòlics com als que no ho eren, i creant nous centres acadèmics a Roma per estudiar les Escriptures, filosofia, teologia i astronomia. També va posar especial èmfasi en la formació intel·lectual dels religiosos, en una època en què hi havia molt poca preparació per arribar a ser capellà.

En el terreny diplomàtic, va apaivagar la crisi amb el govern italià, tot i mantenir-hi distàncies, i va millorar les relacions amb l'imperi alemany i la república francesa, alhora que iniciava l'expansió de l'Església catòlica al món. Perduda la força política dels Estats Vaticans, va iniciar la voluntat de lideratge moral global.

A falta de saber més detalls del perquè de l'elecció de nom que ha fet el cardenal Robert Prevost, la biografia de Lleó XIII fa augurar un papat potser una mica menys valent que l'anterior, però en la mateixa línia renovadora oberta per Francesc.