Israel anuncia que prepara un atac "sense precedents" contra Gaza

BarcelonaIsrael ha ordenat evacuar tota la població del sud de Gaza i ha anunciat un "atac sense precedents" just hores després d'haver bombardejat una escola al nord de la Franja que ha causat 36 morts, 18 dels quals criatures. "Les Forces de Defensa d'Israel llançaran un atac sense precedents per destruir les capacitats terroristes a la zona", ha dit un portaveu de l'exèrcit, Avichay Adraee, a les xarxes socials. L'ordre d'evacuació afecta les ciutats de Khan Yunis, Bani Suheila, Abasan i Al-Qarara, totes al sud de la Franja, una zona des de la qual Israel denuncia que aquest matí s'han disparat tres projectils cap a territori israelià que han estat interceptats i no han causat danys.

La nova amenaça d'Israel a la població de Gaza arriba només hores després que l'exèrcit israelià hagi atacat amb míssils una escola que acollia refugiats al nord, on han mort 36 persones. I es feia pública també al mateix temps que Hamàs anunciava que havia acceptat una proposta d'alto el foc temporal presentada per l'enviat de Donald Trump a la regió, Steve Witkoff. Segons han explicat a Reuters fonts palestines, la proposta de treva inclou l'alliberament de deu ostatges israelians –encara captius a Gaza– a canvi d'un alto el foc de 70 dies, l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja i una retirada parcial de les tropes israelianes.

Les informacions sobre el suposat acord eren confuses, perquè Al Jazeera assegurava que l'acord acceptat per Hamàs era una treva de 60 dies i incloïa també l'alliberament de cinc presos palestins cada dia durant aquests dos mesos. Israel, però, ja ha deixat clar que no accepta la proposta.

Amb tot, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha suggerit que el país podria anunciar aviat avenços en les negociacions. "Alliberar els ostatges és la nostra principal prioritat. Espero de debò que puguem anunciar alguna cosa sobre això. Si avui no podem, anunciarem alguna cosa demà. No n'estem segurs", ha dit en un vídeo publicat a les xarxes socials. Aquestes paraules han creat moltes expectatives, però una font de la seva oficina ha assegurat al Canal 12 que Netanyahu no es referia concretament a un anunci imminent, sinó que Israel continua compromès amb l'alliberament dels segrestats.

Els familiars dels ostatges fa temps que temen que la intensificació de l'ofensiva a Gaza acabi amb qualsevol opció d'alliberar-los. Després del bombardeig de matinada a l'escola Fahmi Al-Jarjawi de Ciutat de Gaza, s'han concentrat davant de la seu de l'exèrcit israelià a Tel-Aviv per reclamar que s'aturi l'escalada militar pel "perill" i les "greus implicacions" que pot tenir sobre els seus familiars encara retinguts a la Franja. Es calcula que encara hi ha 58 ostatges a Gaza, una vintena dels quals vius.

Crítiques des d'Alemanya

Els atacs aeris constants afegeixen pressió sobre una població totalment debilitada per la fam a causa del bloqueig de l'ajuda humanitària per part d'Israel, que ja fa dos mesos i mig que s'arrossega. Israel va anunciar l'aixecament del bloqueig dilluns de la setmana passada, però ha continuat posant traves a la descàrrega i distribució dels aliments i medicines, que han arribat amb comptagotes a la Franja.

Tot plegat ha provocat que continuïn creixent les crítiques a Israel per part de governs europeus. Un dels més contundents aquest dilluns ha sigut el canceller alemany, el conservador Friedrich Merz. "Sincerament, no entenc quin és l'objectiu del que està fent ara l'exèrcit israelià a Gaza. Fer patir d'aquesta manera la població civil, com ha passat de forma creixent els últims dies, és una cosa que ja no es pot justificar amb la lluita contra el terrorisme de Hamàs", ha dit en un acte a Berlín. Alemanya ha estat històricament un dels principals socis d'Israel, però Merz ha argumentat que "si es traspassen els límits amb què s'infringeix el dret internacional, també el canceller alemany hi ha de dir alguna cosa".

Un altre dirigent europeu que ha aixecat la veu ha sigut el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson: "No donem suport al que està fent el govern israelià, denegant l'accés d'ajuda humanitària a Gaza. De cap manera". I ha anunciat que el ministeri d'Exteriors cridarà a consultes l'ambaixador d'Israel a Estocolm en protesta per la situació humanitària.

Després de l'últim atac contra una escola, ha dimitit del seu càrrec Jake Wood, el director executiu de la Gaza Humanitarian Fund, una organització amb fons dels Estats Units auspiciada per Israel. Wood ha anunciat la dimissió just el dia abans que la fundació comencés a distribuir ajuda humanitària aquest dilluns i ho ha argumentat perquè no podia treballar sense adherir-se "als principis humanitaris d'humanitat, neutralitat, imparcialitat i independència". La nova fundació havia rebut fortes crítiques de l'ONU i altres organismes d'ajuda humanitària, que desconfiaven de la seva distribució d'ajuda amb suport i custòdia de l'exèrcit israelià. Els grups deien que el nou sistema soscavaria el principi que l'ajuda ha de ser supervisada per una part neutral. Però la fundació ja ha anunciat la intenció de continuar el pla de distribució d'aliments malgrat la dimissió del director.

Provocació a la mesquita d'Al-Aqsa

I mentre a Gaza la situació de catàstrofe humanitària augmenta, diversos grups de colons israelians radicals han fet un nou acte de provocació celebrant el Dia de Jerusalem amb un assalt a la mesquita d'Al-Aqsa de la ciutat, el tercer lloc més sagrat de l'islam. Entre ells hi havia alguns polítics d'extrema dreta, com el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, Itamar Ben-Gvir, que ha tornat a criticar que el govern hagi accedit a permetre l'entrada de productes bàsics a l'enclavament palestí.

"Jo li he dit al primer ministre «estimat primer ministre, no els hem de donar ajuda humanitària, no els hem de donar combustible... els nostres enemics només es mereixen una bala al cap!»", ha dit Ben-Gvir enmig de crits de suport de les desenes de milers de persones aplegades, segons informa el diari Times of Israel. Els seus seguidors hi han respost amb clams de "Mort als àrabs!", tot i que ell ha modificat el càntic cap a "Mort als terroristes!".