La BBC va emetre en directe l’actuació de Bob Vylan al festival de Glastonbury, però no la inclourà en el repositori de concerts a demanda pels crits de “Mort a les forces de defensa israelianes!” que es van sentir. La BBC no va oferir en directe un dels sets més esperats, el dels nord-irlandesos Kneecap, perquè en un bolo anterior a Londres un dels seus membres va onejar una bandera de Hezbollah. La BBC, després de nombrosos ajornaments, va decidir que finalment no emetria el documental Gaza: doctors under attack, que veurà la llum a Channel 4. La BBC va retirar de la seva plataforma Gaza: How to Survive a Warzone, perquè un dels nens que narrava la seva experiència era fill d’un oficial de Hamàs. La BBC va despatxar el seu comentarista estrella Gary Lineker per haver compartit un mem que incloïa una imatge associada a l’antisemitisme –una rata– tot i que el futbolista va assegurar que no era conscient d’aquell significat i malgrat haver retirat la compartició d’aquell missatge en favor de la causa palestina.
Totes aquestes decisions poden tenir una lògica interna i segur que es podrien trobar exemples de signe contrari: a la BBC se l’acusa també, des de l’altre bàndol, de tenir un biaix antiisraelià. Però el que agermanen aquests cinc exemples recents és la por. I és la por de ser acusada de parcialitat el que l’està duent a la paràlisi i a inhibir-se d’explicar històries rellevants o capturar i mostrar el sentit popular de la gent expressat en uns concerts multitudinaris per part d’uns grups de hip-hop. L’asèpsia no existeix perquè sempre beneficia el poderós. I, en aquest cas concret, el poderós s'ha assegurat molt bé que no puguin entrar periodistes internacionals a Gaza. El domini del relat per part d’Israel és impecable. La BBC hauria de veure que, en la seva cursa per la imparcialitat, li està fent el joc. Per culpa de la por.
